Cinema a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/cinema-a-tarragona-audios-mp3_rf_18863364_1.html&#8221; title=”Cinema a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de cinema a Tarragona. Des de l’arribada d’en Josep Maria Prats com a regidor, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i ara els ha tocat rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller.

El regidor carrega contra la política cultural feta a Tarragona els darrers 40 anys, diu: “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”. (cal recordar que, als anys 80 Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC). Fins i tot costa creure que el mateix home que tirava floretes al REC el desembre passat a la inauguració del festival, ara el critiqui de manera tan contundent.

Des de la direcció de REC, recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer».

És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és molt estreta. Per acabar d’amanir aquest ball de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició.

En fi, per parlar una mica de festivals hem convidat avui al Toni Navarro director del festival de cinema i drets humans de Barcelona i a Didac López

Programa sobre el Comerç Just


 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/comerc-just-audios-mp3.html&#8221; title=”Comerç Just”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar del comerç Just, Les grans multinacionals actuen impunement arreu del món vulnerant els drets humans, drets que afecten majoritàriament als països empobrits. Aquest sistema d’organització del mercat global capitalista genera 830 milions de treballadores pobres, 21 milions de persones sota treball forçat, 1.500 milions de treballadores sense condicions dignes i segures o 168 milions de nens i nenes abocats al treball infantil, segons les Nacions Unides i l’Organització Internacional del Treball.

Per citar només alguns exemples concrets, a partir d’un informe del centre d’investigació independent DanWatch del 2016, Nestlé es va veure obligada a acceptar públicament que no pot descartar situacions similars a l’esclavituden la seva cadena de subministrament al Brasil. La Campanya Banca Armada ha xifrat en més de 2.700 milions d’euros la participació del BBVA a la indústria armamentista. Parlem de les finances, el 90℅ del capital mundial que es mou no fabrica res, només es dedica a especular. Els grans banquers cobren fins a 370 vegades més que el personal.

Ara parlem de roba, a Espanya cada persona gasta 437€ de mitjana. Les grans marques subcontracten la producció. Als països empobrits es treballa per sous miserables, en jornades de 16 hores diàries en tallers sense cap seguretat. Al Rana Plaza (Bangladesh) es va esfondrar una fàbrica i van morir 1.130 persones. Produïa roba per H&M, Mango, Benetton, El Corte Inglés, etc.

Optar per les alternatives de l’economia solidària com el Comerç Just i la Banca Ètica ens garanteix que no es vulneren els Drets Humans, i que no es produeix un impacte medioambiental en els països on opera. Per exemple, el Comerç Just garanteix treball digne i estable a més de dos milions de treballadors i productors de països pobres, així com a les seves famílies i comunitats.

Bé per parlar de tot això tenim amb nosaltres al Tais Bastida i al Roger organitzadors de la festa del comerç just.

Nutrició Infantil


<a href=”http://www.ivoox.com/nutrcio-infantil-audios-mp3_rf_18463405_1.html&#8221; title=”Nutrció infantil”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de nutrició infantil, la nostra nutrició es molt important i condiciona la nostra salut, als infants molt més. De la seva nutrició dependrà la seva constitució i la seva salut per tant, com serà la seva vida. Així massa dolços li pot provocar una diabetis que li acompanyarà tota la vida.

Començarem per la lactància, sempre ens recomanen que li donem el pit, dons amb la llet materna la mare ens passa molts anticossos i demès defenses que no porta la llet en pols i que ajudarà al nadó a créixer sa i fort. Tot i això, moltes mares decideixen donar-li el biberó al nen per motius molt variats: Se’t cauen els pits, fa mal, el nen es desperta cada tres hores de dia i de nit, es més pràctic si l’has de deixar a la llar d’infants que avui dia per desgracia es lo normal, etc.

 

A partir dels sis mesos hem de començar a donar-li “potitos”, primer de fruites més suaus que anirem alternant amb la llet (ja sigui materna o de vaca) i després farinetes de verdures mentre cada vegada li donarem menys llet. Perquè el nostre cos no està pensat per prendre llet tota la vida. Fins quan es recomana donar-li llet al nen?

Després el nen comença a menjar de tot, sempre serà millor si li pots fer tu a casa però la majoria de la gent recorre als “potitos” dels supermercats i llavors es on hem de començar a llegir les etiquetes perquè molts no son tan recomanables com hauríem de ser. El primer enemic es el sucre, els productes per a nen acostumen a portar excés de sucre per a que sigui dolç i el nen s’ho empassi però aquest sucre pot tenir conseqüències molt greus: Diabetis, sobrepés, inclús el seu rendiment acadèmic es pot veure alterat per donar-li massa sucre al nen.

La alternativa dels edulcorants tampoc està lliure de perill, sacarina, aspartam, ciclamat, etc, tampoc son gens saludables i les quantitats diàries recomanades son força petites. Llavors jo pregunto, per què ha d’ésser dolç pels nens? No serà que els acostumem a menjar dolç nosaltres?

També hem d’anar amb compte amb alguns al·lergens, ja que l’abús de segons quin aliment li pot provocar una al·lèrgia (Al·lèrgia que l’acompanyarà de per vida) o una intolerancia a algun menjar com el gluten o a la lactosa. Darrerament hi ha força debat que diu que prenem massa llet, iogurts, formatges i derivats. Diuen que el nostre cos no està pensat per consumir llet sent adult. Sovint els metges et recomanen deixar de banda el lactis. A partir de quina edat hem d’anar baixant el consum de llet?

També hem d’anar amb compte amb productes com l’actimel que aquí et recomanen que li donis als nens però que està prohibit a països com França. El motiu? A més de portar un munt de sucre, ingerir un excés de bifidus reforça la flora intestinal si, però a costa de reduir la varietat. Ja que tenim al menys un 60 tipus de bacteris diferents a la nostra flora i no només bifidus. I això no es lo pitjor, donar-li als nens pot provocar que no desenvolupin la capacitat natural de crear la seva pròpia flora i llavors, si que els caldrà prendre l’actimel. Recomanant donar-li als nens s’asseguren els clients de demà.

 No només això. s’ha de menjar en quantitats adequades els principals grups alimentaris i dins d’aquests, menjar de forma variada, de manera que l’organisme tingui les vitamines, minerals i altres nutrients necessaris per gaudir d’una bona salut. És especialment important saber inculcar als nens la importància de la fruita i les verdures, de tal manera que des de petits aquestes siguin un component fonamental en la seva dieta diària.

Controlar la mida de les porcions és un altre tema important. Els nens no han d’abusar dels seus aliments favorits i, per contra, reduir la quantitat d’aquells que els resultin menys desitjables però que són igual de necessaris. També hem de  controlar la ingesta d’aliments que contenen no només sucre agregada, també greixos saturats, així com de begudes menys nutritives, amb gas, etc.

Un altre element fonamental per a qualsevol nen: la pràctica diària d’exercici físic. A més d’una alimentació sana i equilibrada, és important que els nens també desenvolupin algun tipus d’activitat, que a més de reportar-satisfacció els ajudi a socialitzar-se amb altres nens en un nou entorn.

Bé, per parlar de tot això tenim , a la Sheila, col·laboradora de nutriestil&esport i la Rosa Elena de l’associació Porta’m a Prop

 

Programa llibres per Sant Jordi


<a href=”http://www.ivoox.com/sant-jordi-i-llibres-audios-mp3_rf_18214362_1.html&#8221; title=”Sant Jordi i llibres”>Ir a descargar</a>

Aquest diumenge es Sant Jordi, a Catalunya tenim la tradició de regalar una rosa i un llibre. A més es el dia internacional del llibre. Això fa que el diumenge sigui el dia dels llibres per excel·lència. I es que, no es poca cosa: Els llibreters esperen vendre prop de 1.4 milions de llibres a Catalunya. Gran part de les vendes de tot l’any. Així totes les llibreries trauran les taules fora o col·locaran una paradeta a la Rambla Nova de Tarragona. Perquè es un dia de passejar per la Rambla i mirar llibres. Es una data obligada de tots els tarragonins, com la baixada de l’àliga, les dames i vells, concurs de castells, etc.

De fet, a la Rambla Nova, no només trobem les llibreries: Partits polítics, plataformes com la PAH, associacions de tot tipus, fins i tot pots trobar als alumnes de l’institut recaptant diners pel viatge de fi de curs. Tots aprofiten per fer-se veure i es que, si no estàs a la Rambla per Sant Jordi… No existes. També es el dia que se’ns gira més feina als escriptors. A tot a reu et demanen fer acte de presencia per dedicar llibres als possibles compradors. A més de portar el darrer mes de presentació en presentació donant a conèixer el llibre.

Perquè els llibres no es venen sols, a no ser que porti al títol: “Harry Potter”. Però també hem de dir que J.K.Rowling les va passar molt magres fins que les seves novel·les van començar a tenir èxit. També li va costar molt que alguna editorial acceptes publicar-la, deien que els nens moderns no estaven per llegir novel·les de bruixots tant llargues. Així es difícil saber quins llibres tindran èxit o no.

Un altre problema que es va trobar Joanne Rowling a l’hora de publicar Harry Potter es que les dones estan encasellades a la novel·la romàntica. El seu editor li va suggerir que posés les inicials per què el llibre es vendria menys amb nom de dona. D’aquesta manera s’hi va afegir a una llarga llista de dones que han hagut de signar com a homes per a tenir èxit.

Però una cosa està clara, no n’hi ha prou amb fer una gran obra, el marketing, la distribució i la edició son molt importants. La edició es la gran desconeguda. Un cop l’escriptor té el manuscrit enllestit comença una altre feina. La portada, la maquetació, correcció, etc. També molt importants, potser més. Ja que la portada i la sinopsis seran les coses que veuràs quan agafis el llibre a la llibreria i li facis un cop d’ull. Què fa en aquell moment que agafis tal o qual llibre? La portada sovint, altres la presentació però altres, serà el fragment que escollim i llegim a l’atzar. Al menys jo.

Un altre possibilitat que s’obre avui dia es l’autopublicació, en comptes d’esperar que una editorial s’animi a publicar la teva novel·la i es quedi amb la majoria dels beneficis, t’he fas tu càrrec de les despeses de la publicació a canvi de quedar-te el beneficis de la seva venda. El principal problema es la distribució, el marketing i que les grans llibreries no volen saber res de novel·les autopublicades.

Sempre parlem del boca orella però ha d’haver un inici. Avui dia un llibre necessita publicitat per arribar a triomfar. A les llibreries veiem cartells molt vistosos de les ultimes novel·les d’èxit al costat d’una bona pila d’exemplars. En canvi, d’altres llibres no arriben a totes les llibreries i s’han de conformar amb portar un parell d’exemplars a les més importants, quan costa una bona distribució?

Per parlar-nos de tot això tenim aquí avui a Oriol, encarregat de la llibreria Abacus i Josep Sementé, de la editorial Casals.

Entrevista a Aitziber de Danza de Letras


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevita-aitziber-danza-letras-audios-mp3_rf_18195129_1.html&#8221; title=”Entrevita Aitziber de Danza de letras”>Ir a descargar</a>

Preparando el programa de esta tarde hemos entrevistado a Aitziber, una booktuber del Camp de Tarragona que nos ha dado su opinión sobre los libros que se publican hoy día, las grandes editoriales, la autopublicación y sobre el machismo de nuestra literatura: Cómo las mujeres están encasilladas en según qué géneros mientras que hay otros que son “cosa de hombres”.
Si queréis saber más sobre eDanza de letraslla podéis seguir su canal de youtube o su blog

Entrevista a Iris Pérez Garcia


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-iris-perez-garcia-audios-mp3_rf_18184012_1.html&#8221; title=”Entrevista a Iris Pérez Garcia “>Ir a descargar</a>

Preparant el programa sobre llibres hem entrevistat a Iris Pérez Garcia que acaba de publicar un llibre mig de poesia, mig de prosa amb il·lustracions fetes per ella mateixa.

Irislladres de paraules

Xerrada amb l’Alvaro Solà


<a href=”http://www.ivoox.com/xerrada-amb-l-alvaro-sola-audios-mp3_rf_18035145_1.html&#8221; title=”Xerrada amb l’Alvaro Solà”>Ir a descargar</a>

Alvaro Solà

L’altre dia vam estar parlant una estona amb l’Alvaro Solà, que ens ha donat la seva opinió sobre diferents temes d’actualitat tarragonina: Els Jocs del Mediterrani, el soroll a la part alta, l’incivisme a Tarragona o el nou mercat son diferents temes que ens preocupen als tarragonins.

Programa sobre el nou mercat


<a href=”http://www.ivoox.com/prgrama-sobre-nou-mercat-audios-mp3_rf_17961513_1.html&#8221; title=”Prgrama sobre el nou mercat”>Ir a descargar</a>

El passat 16 de Març es va inaugurar el nou mercat de Tarragona. Amb una mica de retard, tenien pensat inaugurar-lo pel 2.007, però al cap i a la fi, què son deu anys de retard si val la pena? Jo sempre dic que les obres se saben quan comencen però mai saps quan s’acabaran, fins el dia que s’acaben. El mercat ha sigut la prova més clara amb deu anys de retard.Nou mercat

I pensar que es va construir fa un segle, llavors va ser molt diferent, van trigar dos anys a construir i es va inaugurar sis mesos abans del previst. Com ha avançat la construcció en cent anys oi?

També passa el mateix amb el pressupost, jo sempre dic que al pressupost “es pressuposen” moltes coses. El mercat se’ns s’ha triplicat. Es presupossava que sortiria per 15 milions d’euros i ens ha acabat sortint per 47 M€. Superant el record que fins ara tenia el pàrquing Jaume I. Haurem d’esperar a l’any que ve per saber si els jocs del mediterrani superen aquest record.

Al menys el mercat el tenim obert i el podem gaudir, cosa que el pàrquing no. Jo sempre dic que després ningú se’n recorda del retard ni del que va costar una reforma quan ja la està gaudint. 47 M€ Son molts calers, un forat que ha deixat les arques municipals molt endeutades. Esperem que funcioni i doni molts diners perquè ha d’ésser molt rentable per donar tants milions. No sabem si l’arribarem a amortitzar. El temps ho dirà.

Hem de dir que ha quedat molt bonic i s’ha conservat la façana i l’estil renaixentista de l’edifici. Tot i que el mercat es vol adaptar als nous temps, veiem moltes parades amb menjar preparat, inclús un japonès on fan sushi, cosa impensable fa cent anys. També han habilitat uns seients on pots parar i menjar-te el que hagis comprat. Una altre adaptació als nous temps es l’horari. El mercat sempre ha obert pels matins, obria de matinada i tancaven a migdia. Ara obren més tard però està obert fins les nou del vespre.

Sembla positiu pels comerciants però hi ha un problema: L’horari es obligatori. L’empresari no pot tancar les hores que vulgui o vegi que no fa negoci. L’horari es de nou a nou de dilluns a dissabte coincidint amb el Mercadona i només poden tancar deu hores d’aquest horari. Això beneficia als grans, que no els importa contractar un parell de noies per fer la tarda. Però què passa amb la Conxita, la filla de la Patro, el Pep, en definitiva, els autònoms que miren de sobreviure i no fan prou caixa a la tarda per pagar algú que vingui a fer el relleu?

Es possible que quan la gent s’acostumi a la tarda sigui rentable però ara mateix no. Es cert que el mercat s’ha d’adaptar als nous temps. Però té lògica obligar als comerços. L’altre dia sortia al diari que fins i tot se’ls pot treure la concessió si no respecten l’horari. Una concessió que han pagat molt cara. Es legal això? I licit?

Bé, per parlar de tot això tenim avui a la Patricia Olivé i Josep Romeu de l’associació Tarragona centre i la Carme Budesca, peixatera del mercat

Estibadors


Avui han vingut els estibadors ha defensar-se del linxament mediàtic al que han estat sotmesos darrerament.

També ens han explicat que no cal el Real Decret per complir la sentencia europea però que es una excusa per a precaritzar el sector.

Avui voliem parlar dels estibadors. S’està parlant molt dels estibadors darrerament. A tot a reu ens expliquen que son uns privilegiats. Sí, a Espanya quan parlem de privilegiats no parlem dels senadors, ni dels diputats que tenen jubilació amb 7 anys treballats, encara que no vagin a treballar; ni els registradors de la propietat, ni l’exercit d’assessors que té govern. No! Els privilegiats son una gent que s’aixeca molts dies pel matí sense saber si treballaran o no i moltes vegades han de treballar a mà. Si que es cert que avui dia la majoria de la feina la fan les grues però també depèn del vaixell.

Però que son els estibadors? Els estibadors son els treballadors que s’encarreguen de descarregar i carregar els vaixells dins del port. No es una feina fàcil, no oblidem mai que el vaixell flota a l’aigua i té una línia de flotació que s’ha de mantenir. Si es comencés a buidar per una punta (La Proa o la Popa), el vaixell es posaria en peu com a la pel·lícula del Titanic. S’ha d’anar buidant mica en mica d’una manera equilibrada.

Fa 50 anys la feina d’un estibador era tota a mà: Les grues eren poques, petites i lentes. La majoria dels vaixells s’havien de descarregar baixant els sacs damunt l’esquena a mà. Era per tant, una feina dura, això si, estava ben pagada. En part perquè les empreses guanyen milions, en part perquè ha estat un gremi molt unit. Avui dia ha canviat molt la cosa: La majoria dels vaixells estan pensant per ser descarregats amb la grua i tot està mecanitzat. Però no deixa de ser una professió de risc: L’any passat van patir quatre accidents mortals i més de 300 accidents greus.

Ara, amb l’aprovació del CETA i properament del TTIP el nostre govern i el d’Europa s’han posat fill a l’agulla a obrir tots es serveis a la privatització. Ja hem vist com van caient la sanitat, la educació, etc. Ara li toca als ports. JP. Morgan vol liderar el sector a traves de la empresa Noatum, que ara vol vendre la concesió dels ports a Cosco. El problema es que els assessors de Cosco posen una condició: Que es liberalitzi el sector i es redueixi la plantilla i els seus sous. Per això el govern ha fet aquest decret, que ens costaria el doble en jubilacions anticipades del que diuen en surt la sanció per no complir la sentencia de la Unió europea.

De fet, es lo mateix que la UE va obligar a fer a Grecia i van comprar els ports una empresa Xinesa que va portar estibadors xinesos i de vegades agafa grecs però per mitjà d’ETT’s, com volia permetre el RD aquí a Espanya si s’hagués aprovat.

Marina- Aquesta es una altre mentida: El Real Decret era una solució per complir les ordres d’Europa però hi han altres camins de complir-la sense que cap estibador perdi la seva feina o hagi de veure reduït el seu sou. No oblidem que les empreses portuàries tenen milions d’euros de benefici. Per tant, no volen un ajust perquè pugui sobreviure el sector, volen pagar menys per augmentar beneficis. Beneficis que aniran a empreses privades.

Bé, per parlar de tot això avui tenim als estibadors Jordi, Lourdes i Joan per a explicar-nos el problema de primera mà.

<a href=”http://www.ivoox.com/estibadors-audios-mp3_rf_17823709_1.html&#8221; title=”Estibadors”>Ir a descargar</a>

 

Exposicions d’art


Avui hem convidat a dos nois/es de l’escola d’art per a que ens expliquin els seus treballs de final de curs. Oriol Sanz es un artista de barri mentre que la Marta Baceiredo es una animalista que intenta conscienciar a la gent amb les seves obres.

 

 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/exposicio-escola-d-art-audios-mp3_rf_17694321_1.html&#8221; title=”Exposició de la escola d’art”>Ir a descargar</a>