Ja està penjat el programa d’ahir on vam parlar dels “MENAS”
Darrerament es parla molt dels Menas, sempre per relacionar-ho amb delinqüència, okupació i problemes amb els veïns. Fins el punt que ens oblidem que Mena vol dir Menor Estranger No Acompanyat, o sigui, son nens que es troben allunyats de la seva família.
Per això hem convidat a la Laura Aguadè i a la Chus Subirats que son treballadores socials per a que ens expliquin de primera mà quina és la realitat d’aquests nens i com els tracta la generalitat i les persones que s’encarreguen d’aquesta feina.
Aquest dimarts hem viatjat ni que sigui de manera virtual al Marroc.
Hem convidat a les associacions Assalam i Salam (https://www.facebook.com/salamdansa/) que ens han parlat de costums i de festivals de música que es fan al Marroc.
L’associació Assalam també ens ha parlat de com avança el projecte del Centre de culte que faran al nostre barri
Avui comença el mes de setembre, això vol dir que aviat començaran les classes… els col·legis, els instituts i les universitats es preparen per viure la “nova normalitat” sense que estigui gens clar com ho hauran de fer. Perquè la tornada al cole aquest any coincideix amb la pujada en moltes CCAA dels casos de coronavirus. Inclús hi ha qui parla de tornar a viure un altre confinament. A damunt, des del govern no hi ha cap directiu clara sobre com hauran de ser les classes. Han preferit rentar-se les mans i deixar que siguin els governs autonòmics els que decideixin com organitzar la tornada al cole amb això tindrem 16 maneres diferents d’afrontar la tornada al cole, en funció del número de contagis a cada comunitat.
La Generalitat ja ha dic que farà proves PCR a tots els professors però..Què passa amb els nens? De fet, són molts els pares que diuen que no pensen portar els seus fills al col·legi i la Generalitat ha amenaçat amb sancionar-los, i que, inclús poden perdre la patria potestad.
Bé, per parlar de la tornada al cole avui hem convidat al Joan Carles Feijoo, representant de la USTEC i a la Aida Flo, professora de primaria a Alcover
Quan es va decretar el confinament, tothom es va quedar a casa, tothom? No! Va haver molta gent que havia d’anar a treballar perquè la seva feina es considerava “de primera necessitat”, amb ells ja vam estar parlant en altre programa.
Avui parlarem d’altre grup de gent que es van saltar el confinament, aquestos per ajudar als que no podien sortir de casa: La gent considerada dels grups d’alt rics no podien sortir de casa ni tan sols a comprar menjar i ho van poder fer gràcies als grups de voluntaris que es van encarregar de portar-lis els medicaments i el menjar que els hi feia falta.
Com sempre que vénen mal dades, hi ha molta gent solidària que es dedica a ajudar als més necessitats. Han sigut diferents grups els que van coordinar els voluntaris. Un d’aquests grups va ser l’AVV del nostre barri i avui hem convidat per explicar-nos la experiència,
Així tenim avui amb nosaltres a la Ester Pallejà, que es membre de l’AVV Sant Pere i Sant Pau Sacelades i que va organitzar els voluntaris que van col·laborar amb la associació.
Avui volem parlar del comerç, avui dia hi han diferents tipus de comerços que conviuen a la nostra societat i que naltros podem escollir a l’hora de comprar: Grans superfícies, Plataformes digitals i les petites botigues de barri, que avui dia semblen una espècie en perill d’extinció. Al nostre programa ens centrarem en aquestes darreres i per ser més concret, en el nostre barri, tot i que la problemàtica es la mateixa a tot a reu.
Va haver-hi un temps on lo normal era anar a comprar a les petites botigues del barri: El pa a la panaderia, el peix a la peixateria, la carn a la carnisseria fins i tot, filaria més prim hi havia qui comprava el pernil al Miquel i després comprava la vedella al Jordi perquè li agradava més la vedella que portava.. Avui dia, bé perquè tenim menys temps, bé perquè ens fa mandra recorrer tot el barri per fer la compra, bé pel preu, bé perquè ens deixen pagar a final de mes, anem a una gran superfície i ho comprem tot allà.
Tot i que és una compra molt diferent, Les petites botigues venen productes de proximitat en comparació amb les grans superfícies on comprem patates d’Israel, taronges de Sudáfrica o alvocats d’Ecuador, això fa que els preus varien però no tan com ens pensem. Moltes vegades és qüestió de comoditat, per comprar-ho tot al mateix puesto, pel pàrking, la tarjeta que et permet el pagament aplaçat, etc. Tot això fa que cada vegada siguin menys, les petites botigues que resten obertes. Si ens tornem a fixar en el barri, ja no queda cap peixateria i aquest confinament ha tancat la bodega Vi-Bo que portava tota la vida al barri
Perquè a tot això, aquest any li hem d’afegir el coronavirus: Confinament, tancament, limitació d’aforos, extremar les mesures d’higiene, etc. Són algunes de les coses que han hagut d’aguantar els comerciants que han hagut de continuar pagant lloguers i altres despeses. També ens hem trobat que molta gent ha decidit fer la compra per internet i així no haver de sortir de casa. Bé, per parlar de tot això avui tenim al Gabi Muniesa, President de l’AVV La unió i al Alfonso Sanchez,
Avui tornem després d’una parada provocada per la pandemia que s’ha estès per tot el món i l’ha paralitzat: El Coronavirus. Molt s’ha parlat del tema i a tot arreu… a tot el món, tant que podeu pensar que ja s’ha dit tot però nosaltres enfocarem el nostre programa com fem sempre, a Tarragona.
Tot i no ser una de les ciutats que més ha patit el coronavirus, la xifra de morts (12.576) ens diu que que ha sigut força important. La pitjor pandèmia des de la pesta negra del 1920. Prop de 71.799 persones han patit el coronavirus. Diem prop perquè amb aquesta malaltia el números ballen més que els preus de lloguer.
Espanya ha sigut un dels països on més contagiats hi han hagut, i si mirem el % de població contagiada, som els primers. També tenim el record de sanitaris contagiats. Tot això demostra que s’han fet les coses molt malament, que som els que pitjor ho hem fet. Tot i que, al Gener/Febrer veiem com Xina confinava una provincia de 60 M d’habitants, tot i que veiem a tots els xinesos amb mascareta, nosaltres ens pensavem que aquí no arribaria i no ningú va pensar en començar a preparar mascaretes i demes epi’s que serien necessaris si la pandèmia arribava aquí.
No només el govern, cap govern autonòmic, ni cap hospital van pensar en preparar-se per si el Covid-19 arribava aquí. De fet,la majoria dels hospitals no tenien el material adequat per tractar l’allau de malalts que van arribar.
Està clar que el col·lectiu que més ha patit el Covid-19 ha sigut la gent gran. A les residències ha sigut una plaga. De fet és la primera vegada que baixa el número de pensionistes a tot l’estat. També s’ha notat la diferencia del tipus de gestió. A les residències de gestió privada la mortalitat ha sigut molt superior a les residències de gestió pública. I és què, una cosa que ha demostrat el covid-19 han sigut les conseqüències de les retallades i que la sanitat en mans privades es desastrosa en moments de crisis.
Potser perquè és un virus xinès i per tant, comunista però el coronavirus ens ha mostrat les mancances i la feblesa del capitalisme. Que trigarà anys en recuperar-se de l’aturada que ha patit i només han sigut tres mesos. També ha deixat palés la força del capitalisme… Molts països van dir incialment que la economia no es podia parar per una malaltia i que ens preparessim.
Diem “inicialment” perquè al final, tots els països s’han hagut de confinar per evitar que la malaltia s’encomanes a tota la població. Inclús! Els països que més han trigat en ordenar el confinament són els que més temps han estat confinats i on més contagiats hi han hagut.
Bé, per parlar de tot això avui hem convidat al Emili Solà
El passat 15 de Gener es conmemoraven 81 anys que va finalitzar la guerra civil espanyola. Una guerra que també va passar per Tarragona, de fet, va ser a les terres de l’Ebre on es va produir la batalla més important de la guerra. Però no tot es va acabar aquell 15 de gener de 1939, llavors va començar la repressió.
La recuperació d’una efemèride del passat com aquesta és útil i convenient si té com a objectiu difondre la nostra història i serveix, per a rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per a reivindicar en el present i en el futur la convivència democràtica i pacífica entre tots plegats. Per això, avui em parlarem.
Totes les guerres son cruels, treuen a la llum lo pitjor de la humanitat però sens dubte la pitjor de totes és la guerra civil perquè enfronta a germans i veïns. Són molts els casos d’amics que es van trobar en bàndols oposats, de vegades per convicció, de vegades simplement per sobreviure. Parlant de bàndols, sempre hem sobta que el bàndol que va iniciar la guerra amb un cop d’estat l’anomen: “Bando nacional”, no els hauriem de dir «golpistes»? Ara que està tan de moda aquest mot.
A Tarragona tots els anys, el Fòrum per la memoria histórica recorda aquesta data començant un cicle d’activitats de difusió per a ajudar a conèixer què va significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la nostra ciutat.
Bé, per parlar de tot això tenim avui hem tingut amb nosaltres al Francesc Xavier Tolosana, membre del Fòrum per la memòria històrica, al Alex Sambró, de l’Associació per la recuperació del patrimoni de les Terres de l’Ebre i també hem tingut la participació per telèfon del Marc Antoni Malagarriga, Impulsor del Banc d’ADN pels Desapareguts a la Guerra Civil.
Avui tornarem a parlar de l’accident d’IQOXE, i es que el tema no ha deixat de ser actualitat. L’Avv de Bonavista amb el suport de tota la ciutadania continua manifestant-se cada dimarts, van fins a les portes d’IQOXE a protestar i els dos sindicats principals, CCOO I UGT estan preparant una vaga per la setmana que ve.
Es que l’assumpte es prou important, de fet, vam tenir sort. Segons va denunciar el Gepec, dins del reactor que va esclatar hi havien quatre tones d’òxid d’etilè. Dins de la mateixa planta, a 150 metres del reactor hi han 1.500 tones d’òxid d’etilè. Us imagineu que hauria passat si els foc hagués arribat als dipòsits? La explosió que vam veure no es res comparat amb el que podria haver passat.
A la fàbrica que cremava, feia un mes que els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Perquè es permet que continuï funcionant fins que explota?
Crec que tots hem llegit la carta que va escriure un amic del cap de planta, una de les víctimes de l’accident, on explica que el seu amic estava molt preocupat per com funcionava la planta, havien retallat en seguretat i feien treballar la planta al màxim de producció. Ara sabem que tenia molts motius per amoïnar-se
L’accident d’IQOXE és, se’ns dubte el més important però n’hi han molts: Al Maig a Carburos Metálicos va haver una fuita d’amoníac, el set de juliol va cremar Miasa, uns dies després va cremar una caldera a Clariant i al mes d’agost una explosió a Transportes Liquidos Campaña va enviar un soldador a l’altre barri. Son molts els que diuen que molta gent «viu de les químiques» però… som conscients que també molta gent «mor gràcies a les químiques»
Per això el proper dijous dia 19 de Febrer els dos principals sindicats han organitzat una vaga i una manifestació que tot fa pensar que serà multitudinària.
Bé, per parlar de la vaga i de les seves reivindicacions tenim amb nosaltres a la Mercé Puig de CCOO i al Joaquin Oliva d’UGT.
Entre el 20 i 23 de gener va passar per Catalunya la borrasca “Gloria”, un nom molt bonic per anomenar un temporal que ha arrasat tota la peninsula amb pluges acumulades de fins a 787 litres per metre quadrat i capaç d’esborrar el delta de l’Ebre del mapa. Potser feia molts anys que no veiem una borrasca com la Gloria però potser ens hem d’anar acostumant. No fa gaire, a l’Espluga de Francolí, una riuada se’n va endur un restaurant força antic que hi havia a la vera del Francolí i es que, van caure més de cent litres per metre quadrat en menys d’una hora, cosa que tampoc havien vist mai, “ni los más viejos del lugar”
Ja fa anys que ens hem acostumat a que, cada vegada que hi ha un temporal, desapareixen les platges i gran part del mobiliari urbà que hi posem però aquesta vegada els danys han sigut brutals: Al Maresme per exemple el mar va estar a punt d’endur-se la via del tren i tots hem vist la imatge del delta. El problema es que estem acostumats a veure la platja com un lloc d’esbarjo i mai la pensem com un ecosistema viu on haurien de viure plantes i animals. Son precisament les plantes les que fixen la sorra i eviten que se l’emporti el temporal.
A Bellreguard per exemple, un poble costaner de Valencia, l’alcalde ha dit que no pensa reconstruir el passeig marítim, que està fart de gastar un munt de euros en reparar el passeig cada vegada que hi ha un temporal i que pensa tornar la platja al seu estat natural. I es que, si una cosa ens ha ensenyat “Gloria” es que les platges naturals suporten millor l’embat dels temporals que les construccions de formigó. Només hem de fer un cop d’ull a la platja llarga de Tarragona per veure que els llocs on la platja té dunes darrera i espai natural, gairebé no desapareix la sorra, en canvi, quan les ones xoquen contra un mur de formigó… desapareix la sorra i el mur.
Després del temporal hem vist com les platges han aparegut plenes de tot allò que ens ha vomitat el mar. Hem vist pots de plàstic de mistol amb més de quaranta anys, feixos d’haixix i força vegetació: la Cymodocea nodosa, una planta marina que el temporal ha arrossegat fins a la platja i que les entitats ecologistes han demanat que no es tregui de la platja. Diferents entitats ecologistes, porten organitzant voluntaris aquests caps de setmana per recollir-la i reaprofitar-la.
Bé, Per parlar-nos de les platges avui hem convidat a la Noemí, de la Plataforma Salvem La platja Llarga, a la Marta de Greenpeace i al Victor Alvarez de Ecologistes en Acció.
Avui parlarem del accident d’IQOXE, fa quinze dies era un dia normal, fins que de sobte, una enorme explosió va sacsejar Tarragona, probablement la major explosió que s’ha vist a la península. Una explosió capaç d’enviar peces de ferro d’una tona de pes a tres quilometres de distancia.
No feia falta preguntar-se on havia estat explosió, tots podíem veure l’enorme incendi que cremava en l’antiga IQA. Pel que es veu, havia esclatat el reactor. Al moment la gent va començar a sortir al carrer espantada.
Llavors va passar una cosa molt curiosa: Protecció civil, al seu compte de twitter demanava a la gent confinar-se a casa seva, també havien cotxes de la Guàrdia Urbana que feien la mateixa recomanació amb megafonia pels barris més propers però no van sonar les sirenes que avisen d’un accident i fan la mateixa recomanació.
Tres quarts d’hora després deien que no hi havia risc de núvol tòxic, que només cremava oxid d’etilè. Tots veiem la fàbrica cremant i sabem que allà hi ha de tot però no hi havia perill perquè la temperatura del foc era molt alta i això fa que el fum pugi molt i se’n vagi lluny.
A la fàbrica que cremava, fa un mes els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Des del meu punt de vista, sancions ridícules (8.000€), representen aproximadament el benefici que obtenen per hora, i molt inferiors al cost que els representaria complir amb els requisits que els exigeixen.
Tots sabem que vivim en un polvorí, estem acostumats a passar prop d’aquests grans dipòsits on un rombe de colors t’indica la perillositat del contingut o veure accidents dins d’alguna d’elles. Inclús molts diuen que una reacció en cadena podria esborrar Tarragona del mapa. Podria ser?
Bé, per parlar de tot això tenim amb nosaltres a Quim Castellví, Robert Hernàndez i
Tarragona World 