Memòria Històrica


Memòria històrica

 

El passat 15 de Gener es conmemoraven 81 anys que va finalitzar la guerra civil espanyola. Una guerra que també va passar per Tarragona, de fet, va ser a les terres de l’Ebre on es va produir la batalla més important de la guerra. Però no tot es va acabar aquell 15 de gener de 1939, llavors va començar la repressió.

La recuperació d’una efemèride del passat com aquesta és útil i convenient si té com a objectiu difondre la nostra història i serveix, per a rebutjar la irracionalitat i la crueltat de les guerres, així com per a reivindicar en el present i en el futur la convivència democràtica i pacífica entre tots plegats. Per això, avui em parlarem.

Totes les guerres son cruels, treuen a la llum lo pitjor de la humanitat però sens dubte la pitjor de totes és la guerra civil perquè enfronta a germans i veïns. Són molts els casos d’amics que es van trobar en bàndols oposats, de vegades per convicció, de vegades simplement per sobreviure. Parlant de bàndols, sempre hem sobta que el bàndol que va iniciar la guerra amb un cop d’estat l’anomen: “Bando nacional”, no els hauriem de dir «golpistes»? Ara que està tan de moda aquest mot.

A Tarragona tots els anys, el Fòrum per la memoria histórica recorda aquesta data començant un cicle d’activitats de difusió per a ajudar a conèixer què va significar la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme a la nostra ciutat.

Bé, per parlar de tot això tenim avui hem tingut amb nosaltres al Francesc Xavier Tolosana, membre del Fòrum per la memòria històrica, al Alex Sambró, de l’Associació per la recuperació del patrimoni de les Terres de l’Ebre i també hem tingut la participació per telèfon del Marc Antoni Malagarriga, Impulsor del Banc d’ADN pels Desapareguts a la Guerra Civil.

Vaga del 19 de Febrer

Sindicats


Avui tornarem a parlar de l’accident d’IQOXE, i es que el tema no ha deixat de ser actualitat. L’Avv de Bonavista amb el suport de tota la ciutadania continua manifestant-se cada dimarts, van fins a les portes d’IQOXE a protestar i els dos sindicats principals, CCOO I UGT estan preparant una vaga per la setmana que ve.

Es que l’assumpte es prou important, de fet, vam tenir sort. Segons va denunciar el Gepec, dins del reactor que va esclatar hi havien quatre tones d’òxid d’etilè. Dins de la mateixa planta, a 150 metres del reactor hi han 1.500 tones d’òxid d’etilè. Us imagineu que hauria passat si els foc hagués arribat als dipòsits? La explosió que vam veure no es res comparat amb el que podria haver passat.
A la fàbrica que cremava, feia un mes que els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Perquè es permet que continuï funcionant fins que explota?

Crec que tots hem llegit la carta que va escriure un amic del cap de planta, una de les víctimes de l’accident, on explica que el seu amic estava molt preocupat per com funcionava la planta, havien retallat en seguretat i feien treballar la planta al màxim de producció. Ara sabem que tenia molts motius per amoïnar-se

L’accident d’IQOXE és, se’ns dubte el més important però n’hi han molts: Al Maig a Carburos Metálicos va haver una fuita d’amoníac, el set de juliol va cremar Miasa, uns dies després va cremar una caldera a Clariant i al mes d’agost una explosió a Transportes Liquidos Campaña va enviar un soldador a l’altre barri. Son molts els que diuen que molta gent «viu de les químiques» però… som conscients que també molta gent «mor gràcies a les químiques»

Per això el proper dijous dia 19 de Febrer els dos principals sindicats han organitzat una vaga i una manifestació que tot fa pensar que serà multitudinària.
Bé, per parlar de la vaga i de les seves reivindicacions tenim amb nosaltres a la Mercé Puig de CCOO i al Joaquin Oliva d’UGT.

SOS Costa Daurada


Entre el 20 i 23 de gener va passar per Catalunya la borrasca “Gloria”, un nom molt bonic per anomenar un temporal que ha arrasat tota la peninsula amb pluges acumulades de fins a 787 litres per metre quadrat i capaç d’esborrar el delta de l’Ebre del mapa. Potser feia molts anys que no veiem una borrasca com la Gloria però potser ens hem d’anar acostumant. No fa gaire, a l’Espluga de Francolí, una riuada se’n va endur un restaurant força antic que hi havia a la vera del Francolí i es que, van caure més de cent litres per metre quadrat en menys d’una hora, cosa que tampoc havien vist mai, “ni los más viejos del lugar”

Ja fa anys que ens hem acostumat a que, cada vegada que hi ha un temporal, desapareixen les platges i gran part del mobiliari urbà que hi posem però aquesta vegada els danys han sigut brutals: Al Maresme per exemple el mar va estar a punt d’endur-se la via del tren i tots hem vist la imatge del delta. El problema es que estem acostumats a veure la platja com un lloc d’esbarjo i mai la pensem com un ecosistema viu on haurien de viure plantes i animals. Son precisament les plantes les que fixen la sorra i eviten que se l’emporti el temporal.

A Bellreguard per exemple, un poble costaner de Valencia, l’alcalde ha dit que no pensa reconstruir el passeig marítim, que està fart de gastar un munt de euros en reparar el passeig cada vegada que hi ha un temporal i que pensa tornar la platja al seu estat natural. I es que, si una cosa ens ha ensenyat “Gloria” es que les platges naturals suporten millor l’embat dels temporals que les construccions de formigó. Només hem de fer un cop d’ull a la platja llarga de Tarragona per veure que els llocs on la platja té dunes darrera i espai natural, gairebé no desapareix la sorra, en canvi, quan les ones xoquen contra un mur de formigó… desapareix la sorra i el mur.

 Després del temporal hem vist com les platges han aparegut plenes de tot allò que ens ha vomitat el mar. Hem vist pots de plàstic de mistol amb més de quaranta anys, feixos d’haixix i força vegetació: la Cymodocea nodosa, una planta marina que el temporal ha arrossegat fins a la platja i que les entitats ecologistes han demanat que no es tregui de la platja. Diferents entitats ecologistes, porten organitzant voluntaris aquests caps de setmana per recollir-la i reaprofitar-la.

Bé, Per parlar-nos de les platges avui hem convidat a la Noemí, de la Plataforma Salvem La platja Llarga, a la Marta de Greenpeace i al Victor Alvarez de Ecologistes en Acció.

L’accident d’IQOXE



Avui parlarem del accident d’IQOXE, fa quinze dies era un dia normal, fins que de sobte, una enorme explosió va sacsejar Tarragona, probablement la major explosió que s’ha vist a la península. Una explosió capaç d’enviar peces de ferro d’una tona de pes a tres quilometres de distancia.

No feia falta preguntar-se on havia estat explosió, tots podíem veure l’enorme incendi que cremava en l’antiga IQA. Pel que es veu, havia esclatat el reactor. Al moment la gent va començar a sortir al carrer espantada.

Llavors va passar una cosa molt curiosa: Protecció civil, al seu compte de twitter demanava a la gent confinar-se a casa seva, també havien cotxes de la Guàrdia Urbana que feien la mateixa recomanació amb megafonia pels barris més propers però no van sonar les sirenes que avisen d’un accident i fan la mateixa recomanació.

Tres quarts d’hora després deien que no hi havia risc de núvol tòxic, que només cremava oxid d’etilè. Tots veiem la fàbrica cremant i sabem que allà hi ha de tot però no hi havia perill perquè la temperatura del foc era molt alta i això fa que el fum pugi molt i se’n vagi lluny.

A la fàbrica que cremava, fa un mes els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Des del meu punt de vista, sancions ridícules (8.000€), representen aproximadament el benefici que obtenen per hora, i molt inferiors al cost que els representaria complir amb els requisits que els exigeixen.

Tots sabem que vivim en un polvorí, estem acostumats a passar prop d’aquests grans dipòsits on un rombe de colors t’indica la perillositat del contingut o veure accidents dins d’alguna d’elles. Inclús molts diuen que una reacció en cadena podria esborrar Tarragona del mapa. Podria ser?

Bé, per parlar de tot això tenim amb nosaltres a Quim Castellví, Robert Hernàndez i

AVV La Unió i les seves reivindicacions



Avui hem convidat als nostres veïns, A l’Associació de veïns La unió de Sant Pere i Sant Pau que, farts de veure com el consistori ens té oblidats han començat a reivindicar les necessitats que té el nostre barri. Diuen que portem més de deu anys oblidats, sense que es faci res al barri.

De fet, el senyor Ballesteros cada vegada que hi havien eleccions es passava pel barri i ens prometia que l’ajuntament s’encarregaria de la reparació del sostre del parking de la cinquena promoció. Fins i tot ens van posar un cartell molt maco dient que ho repararien i que costaria uns 200.000€. Però el sostre del parking continua igual.

Dono fe d’aquesta deixadesa, jo mateix vaig estar de secretari a l’AVV Sacelades i recordo perfectament les reivindicacions que presentàvem a la llavors regidora de barri Ivana Martínez i eren: El parking de la 5ª promoció, la dissolució de la cooperativa, la reparació del monument de la Sardana, la tanca del carrer Miquel Servet per on baixa la gent a Terres Cavades. Han passat sis anys i totes segueixen igual.

Un altre reivindicació de fa temps son els pipi-cans. A Sant Pere i Sant Pau tenim dos pipi-cans, el que està al costat de la Guàrdia Civil, molt gran però sense un banc per asseure’s ni una font amb que donar aigua als gossos. Després tenim un altre al carrer Miquel Servet que es vergonyós, deu tenir uns deu metres quadrats (Com el pati d’una casa). Això es un pipi-can? Com poden correr els gossos en un espai que té cinc metres de llarg? Ara l’ajuntament té una regidoria de benestar animal que porta la Carla Aguilar, esperem que faci alguna cosa en aquesta tema.

A Sant Pere i Sant Pau no tenim sensació de ser tarragonins, com a la majoria de barris de Tarragona, diem: “Anem a Tarragona” quan hem d’anar al centre. Volguem o no som tarragonins però per pagar impostos, a l’hora de rebre els serveis som tarragonins de segona o inclús de segona B com el Nàstic.

Una altre reivindicació és la Circulació. Sant Pere i Sant Pau sempre ha estat un barri caòtic on la gent aparca de qualsevol manera i els vianants creuen el carrer per on els va bé però cada vegada tenim més trànsit al barri i això es torna perillós, i es que, les dues vies de connexió amb Tarragona (o diem el centre?) ocupen el tercer i quart lloc en el ranking de carrers més transitats de la ciutat, només superades per l’AV. Catalunya i l’Av. Roma.

Bé, per parlar de tot això tenim avui aquí a Gabi Muniesa i al Esteve Torres

Valoració dels Resultats Electorals


 

Avui volem parlar de les darreres eleccions, unes eleccions una mica estranyes perquè ja portem moltes aquest any i perquè és la repetició de les eleccions d’Abril, cosa que no ens surt gens barato… Uns 140M€ ens costa als espanyols (I els catalans també, no us penseu que ens librem) la repetició aquests comicis.

Per desgracia, no va haver cap acord per constituir un govern. Pedro Sánchez era l’únic candidat amb possibilitats de ser investit president però tant Pablo Casado com l’Albert Rivera van votar no i es van tancar a negociar un sí o una abstenció, així només quedava Pablo Iglesias, que estava d’acord en fer-lo président però no a canvi de res i al final va acabar votan NO a la seva investidura.

La repetició de les eleccions, com era d’esperar no ha portat grans canvis al panorama polític (exceptuant el traspàs de vots de C’S cap a VOX) ni s’han modificat gaire els blocs. PSOE i UP no sumen, ni tampoc suma el “trifachito”, inclús ara és més complicat qualsevol pacte. Tot i que sembla que tindrem molt aviat un govern de coalició entre Pedro Sànchez i Pablo Iglesias.

Bé, per la tertúlia tenim al Quim Castellví, tertulià habitual, al Toni Garcia, col·laborador de la campanya d’ECP i al J.C. Ibarz escritor i activista

Cooperatives d’Habitatge



Potser mai heu sentit parlar de les cooperatives d’habitatge, per això fem aquest programa. El cooperativisme d’habitatge es un sistema que funciona força bé en altres països europeus amb molt bons resultats però que aquí no acaba d’arrelar. 

El primer exemple que podem posar de cooperativa d’habitatge ho tenim aquí. El barri de Sant Pere i Sant Pau va començar sent una cooperativa. Què vol dir això? Què en comptes de construir-lo una promotora, va ser una cooperativa.

La cooperativa de Sant Pere i Sant Pau es va encarregar de fer els carrers, els jardins (Per això al barri tenim tants jardins), etc. No només això, al principi era la cooperativa la que pagava als jardiners que feien el manteniment, als encarregats de la recollida de la brossa, de la neteja, l’enllumenat, la cooperativa s’encarregava de tots els serveis que teniem al barri.

Quan finalitzava una promoció de pisos els venia als socis a preu de cost, això feia que molts veïns del barri compresin la seva llar per unes tres centes mil pessetes. Per a que us feu una idea, el salari d’un treballador rondava les 22.000 pessetes al mes. O sigui que amb el sou d’un any i mig es podien pagar el pis. 

Per parlar de tot això avui hem convidat al Tais Bastida, membre de la cooperativa La Titaranya i a la Gemma Vendrell de la cooperativa Sostre cívic que ens han explicat que l’objectiu de les seves cooperatives no és (només) aconseguir habitatges económics si no que també busquen treure’ls del sistema especulatiu que puja els preus per fer negoci. 

Tertulia sobre la Sentència


Tertulia sobre el procés

 

 

 

 

Dilluns passat vam saber (per fi) la sentència del procés, tots intuíem que seria dura però mai tant, al cap i a la fi els hi han caigut penes habituals per assassins i violadors i més anys que a Tejero per intentar fer un cop d’estar. Tots sabíem que la sentència seria dura perquè des del primer moment el PP s’ha encarregat de que fos així, posant el jutge Llarena com ells volien, tot i ser impugnat per “Jueces por la democràcia” per la seva falta de imparcialitat.

Un cop es va saber la sentència, milers de catalans van sortir al carrer per rebutjar-la i per mostrar els seu descontent. Això va ser el principi de tota una setmana de manifestacions multitudinàries i una vaga general el divendres. Les manifestacions que fins ara havien sigut pacífiques, van deixar de ser-ho i vam veure contenidors cremant, mobiliari urbà trencat i locals comercials assaltats.

Potser joves que ja estan farts de ser pacífics, potser policies infiltrats per provocar violència, la qüestió és que vam veure molts focs a les quatre capitals de Catalunya. Sobre tot a Barcelona on vam veure moltes imatges de joves llençant tot tipus d’objectes als mossos d’esquadra i divendres es van tallar carreteres arreu de tot l’estat.

Els Mossos que tampoc es van quedar quiets, ni molt menys. Son molts els ferits, els detinguts, inclús quatre nois han perdut un ull a causa de les pilotes de goma que a Catalunya estan prohibides. Bales de goma prohibides, cops de porra delictius, càrregues contra gent asseguda, furgonetes fent carrusels, gasos lacrimògens… Són actuacions policials denunciades per les associacions pro drets humans l’última setmana. Són moltes les veus que s’han aixecat criticant l’actuació dels mossos, com per exemple una corresponsal de la BBC.

Tampoc han faltat les manifestacions en pro de la unitat d’Espanya, sense anar més lluny, ara mateix s’està celebrant un acte a Tarragona amb la presència de Ortega Smith, membre de VOX i Advocat de l’acusació particular al judici del procés. Manifestacions on no han faltat les banderes franquistes ni els enfrontaments entre uns i altres.

Bé, per parlar de tot això, avui tenim amb nosaltres al Jesús Gelida politòleg, la Teresa Fortuny i al Quim Castellví membre de l’AVV Casc antic i voltans.

Asociación


Hace poco nos despertábamos en el barrio con una noticia que al parecer, no dejaba nadie indiferente: La asociación Asshalam quiere instalar una mezquita en un local del barrio.

Este es un tema que viene de largo, hace meses el consistorio les denegaba el permiso para instalarla en unos locales situados en los Tarraco.

En aquel tiempo se hicieron dos manifestaciones simultáneas en el barrio, una para rechazar la mezquita y otra “antifascista” denunciando el carácter racista de la primera. La jornada pasó sin enfrentamientos debido al gran despliegue policial de los mossos de esquadra.

En aquella ocasión, el consistorio decidió denegar el permiso alegando que el local no tenía acceso directo a la calle, para entrar en dicho local se debe cruzar por una zona comunitaria y eso podría ocasionar molestias a los vecinos. Ahora la asociación Asshalam se quiere instalar en otro local que sí tiene salida.

En este barrio tenemos dos asociaciones. El presidente de la Unió, ya salió diciendo que no quieren una mezquita en el barrio y que harán todo lo que puedan para impedirlo. El presidente de la AVV Sant Pere i Sant Pau ya ha dicho que ellos no se piensan oponer. Bueno para explicarnoslo, ha venido Amhed, Mohamed y Nabîh de la asociación Assalham.