Xª Setmana del Còmic


X Setmana del còmicsetmana del comic

 

 

 

 

 

 

 

 

<a href=”https://www.ivoox.com/setmana-del-comic-audios-mp3_rf_22070968_1.html&#8221; title=”Setmana del Comic”>Ir a descargar</a>

Avui han vingut uns quants membres de l’associació Deliropolis que organitza cada any la Setmana del Còmic. Aquesta, es la Xª vegada han vingut i hem fet un repàs de tot el programa que tenen organitzat un munt d’activitats amb convidats molt famosos que no us explicaré perquè a sota teniu tota la informació.

Anuncis

Debat sobre la situació actual


<a href=”https://www.ivoox.com/debat-sobre-independencia-audios-mp3_rf_21402636_1.html&#8221; title=”Debat sobre la independencia”>Ir a descargar</a>

Avui hem fet una valoració de la situació actual a Catalunya. La hem fet al mateix temps que es feia el debat on el president Puigdemont proclamava la independència per després fer-se enrere.
Aquest debat no l’hem fet amb cap representant de cap col·lectiu ni independentista ni anti, l’hem fet amb gent del carrer que podria esTertuliatar perfectament fer una cervesa al bar però han vingut a la ràdio a donar la seva opinió.

Pensen que la solució a aquest problema es econòmica, que l’únic que separa de l’acord son calers, també han preguntat com serà la futura república catalana.

“Es necessari saber-ho per poder opinar si ens interessa més o no” han dit.

Quo vadis Catalonia


Para leerlo en castellano haz clic aquí.

En aquest moment, es hora de pensar cap a on pot anar Catalunya i s’obren diferents possibilitats.

Primera. Que el govern del PP apliqui l’article 155 famós i inhabiliti la Generalitat (Inclús es possible que detingui al president Puigdemont) i posi a l’Enric Millo de president. Això seria ficar més benzina al foc. Si Rajoy es pensa que els milions de catalans que diumenge es van plantar davant de la policia, que   han sortit al carrer i que van fer la vaga general es quedaran de braços plegats està molt errat. Què farà llavors? Tornar a enviar els antiavalots contra la gent? Això es lo que necessita el poble català per aconseguir recolzament internacional però difícilment solucionarà el problema (a no ser que la UE intervingui), serà ficar més benzina a un foc que  ja es molt difícil d’apagar.

Segona. Que Puigdemont faci la declaració unilateral d’independència. Aquí no puc opinar, dependrà dels pactes que hagi fet i dels països que li recolzin (Es evident que això ho deu tenir pactat). Els països estrangers funcionen per interessos. El mateix quan  Trump va dir allò (on tampoc es posicionava en contra de la independència)  ens va costar 6.000 milions d’euros  que vam gastar en comprar 60 avions F-35.  Catalunya es un país ric que pot haver fet molts tractes similars si recolzen l’independència. De totes maneres Espanya no deixarà marxar Catalunya sense fer tot el possible.

Tercera. Que Pedro Sànchez faci una moció de censura a Rajoy i s’obri un nou marc de negociacions on nous representants negociïn un nou encaix de Catalunya dins d’Espanya

Com hem arribat fins aqui


Para leerlo en castellano haz clic aquí.

Avui vull fer una reflexió sobre la situació que tenim a hores d’ara a Catalunya. Primer hem de començar a pensar… Com hem arribat fins aquí?
A Catalunya sempre han hagut independentistes, gent que se sentia catalana i no espanyola, per ara a aquesta gent se li afegeix la indignació que patim tant espanyols com catalans al veure com els culpables de la crisis se’n van cap a casa amb indemnitzacions milloraries.
A més, sempre que ha governat el PP a Espanya l’independentisme ha pujat com l’espuma. Recordo que amb vuit de govern del PP, ERC (el partit independentista de tota la vida) va passar al Congrés del diputats de tenir un diputat a tenir vuit, mentre que a Catalunya va passar de ser un partit que no pintava res a tenir la clau de la Generalitat.
El motiu es ben simple, el PP sap que ha Catalunya no es menjarà mai res, mentre que la catalanofobia li dóna molts vots a la resta de l’estat.
El temps de Zapatero podria haver estat més tranquil si no fos per l’aprovació de l’Estatut d’autonomia. Molts catalans recordem al senyor Mariano Rajoy demanant fer boicot als productes catalans. Després va venir el senyor Alfonso Guerra dient:
—”Nos vamos a cepillar el Estatut de Cataluña”.

I el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut que havíem votat els catalans mentre que va deixar altres estatuts amb els mateixos articles. Va ser llavors quan el PP va trobar un filó per trepitjar la sobirania catalana. A l’Estatut, se li va afegir la llei 24/2015 (La proposta de la PAH), prohibir “las corridas de toros” que estan prohibits a Canarias i no passa res, i un llarg etcètera.

BanderasVa ser aleshores quan Convergència va decidir fer-se independentista segurament per no quedar-se fora de la Generalitat.  Gracies a això, els independentistes van ser majoria al parlament i la cosa es va posar molt seriosa.

El PP va continuar amb la seva estratègia d’humiliar a Catalunya que tants bons resultats li dóna i va anant reduint les inversions a Catalunya, fet que va provocar l’augment d’independentistes.

Es va fer la consulta del 9-N on va sortir una majoria per la independència. Lògic tenint en compte que els partidaris del NO es van quedar a casa.

Llavors va fer noves eleccions (no entenc perquè) i van decidir anar junts Convergència i ERC  en una llista que van anomenar “Junts pel sí”·

Això va ser un intent de Convergència de mantenir-se al poder ja que les enquestes donaven majoria a ERC. D’aquesta manera tant la dreta catalana com la espanyola es mantenien al poder gràcies al tema de la independència.  El problema es que “Junts pel sí” no va treure la majoria que necessitaven per iniciar el procés cap a la independència en 18 mesos com tenien al seu programa. Ni tan sols van arribar a tenir majoria absoluta. Llavors van tenir un problema, si reconeixien que no tenien majoria haurien d’haver desfet la coalició i tornar a fer eleccions però llavors Convergència hauria perdut les eleccions, en un intent de mantenir-se en el poder van pactar amb l’altre partit indepe: La CUP.

Els anticapitalistes van decidir recolzar al poder a la burguesia catalana només amb la condició que es fes la independència. Això va deixar a Puigdemont en un carreró amb una única sortida: La independència.

Després de dos anys esperpèntics de baralles entre burgesos i anticapitalistes van decidir fer un referèndum, suposo què no es sentien legitimats amb la majoria que tenen al Parlament. Tot i que era un simple tràmit ja que van aprovar també les lleis de desconnexió.

El PP de seguida es va posar fill a l’agulla i va ordenar al Tribunal Constitucional que suspengués la llei del referèndum al dia següent, quan el temps que triga normalment son dos o tres anys en fer una sentencia així. Perdó! Que no hi ha cap sentencia del TC només la suspensió cautelar. Segons la qual, no es pot fer propaganda ni treballar pel referèndum.

Amb l’excusa d’aquesta suspensió el Fiscal de l’Estat a enviat la Guardia Civil a aturar actes públics que parlaven del referèndum, a requisar papeletes i fins i tot, entrar a les seus de partits polítics sense ordre judicial.

Tot això va ser ficar més benzina al foc i va provocar que el diumenge la gent, no només anés a votar si no que es mobilitzes per defensar les urnes. Malgrat les imatges que tothom va veure de policies estomacant pacifiques ciutadanes i requisant urnes. Això va ser afegir més indignació i va mobilitzar molta més gent. Arribant a un punt on difícilment podran aturar-ho.

Entrevista a Adrián, un boxeador de Tarragona


<a href=”https://www.ivoox.com/entrevista-adrian-creus-audios-mp3_rf_21186941_1.html&#8221; title=”Entrevista Adrián Creus”>Ir a descargar</a>
Adrán CreusPreparando el programa en el que hablaremos de deportes hemos entrevistado a Adrián Creus, un boxeador de San Pedro y San Pablo que ya ha ganado varios campeonatos en varias ocasiones.
Con él y su entrenador José Carballo nos adentramos en el mundo del boxeo

Independència


 

<a href=”https://www.ivoox.com/debat-independ-encia-audios-mp3_rf_20834591_1.html&#8221; title=”Debat independ’encia”>Ir a descargar</a>

Avui hem parlat d’un tema que porto esquivant des que vam començar a fer Tarragona World: La independència. He de dir que sóc dels que pensa que el gir cap a l’independencia d’Artur Mas i de Convergència es una fugida cap endavant per tal de tapar les seves vergonyes i un intent de mantenir-se al poder quan darrerament ERC treu millors resultats. També he pensat sempre que el debat sobre l’indepedència es una pantalla de fum per evitar que no es parli de corrupció, del cas Barcenas, Púnica, la Gurtel, el 3%, cas Palau, ITV’s i un llarg etcètera que no enumerarem aquí perquè ens quedaríem sense temps pels convidats.

Però la situació s’ha polaritzat molt els darrers mesos. Hem arribat a un punt on qualsevol declaració (ja sigui pública d’un personatge famós o el tuit d’un particular) es contestada de seguida amb insults pels qui no hi estan d’acord. La posició dels dos bàndols està tant enconada que em pregunto, com podrem continuar convivint junts el 2 d’Octubre hi hagi independència o no?

Per un costat tenim el PP, recolzat per C’s i PSOE que diuen que el referèndum es il·legal, inmoral y engorda (Jejeje) Bromes a part, la seva posició es resumeix en una paraula: NO. No es pot fer un referèndum, no es pot preguntar als catalans si volem ser independents, no es poden posar urnes als col·legis per a que la gent voti, no es poden comprar les urnes, no es poden imprimir les papeletes. Tot es delicte. Fins i tot sobta veure el Tribunal Constitucional dictant sentencies d’un dia per l’altre. Em pregunto que en pensaran els senyors que porten quatre o cinc anys esperant una sentencia d’aquest tribunal.

D’altra banda trobem a JuntsPelSi i la CUP, que faran el referèndum “peti qui peti”, i no només això, ja han començat a fer les lleis de “desconnexió”, amb les quals es farà la transició cap a una República Catalana. Lleis que començaran a tenir efecte només si surt el SI, amb la qual cosa potser ja saben que guanyarà aquesta opció.

Perquè es molt difícil que guanyi el NO, ja que aquest referèndum a més de no complir la legislació espanyola tampoc compleix cap de les recomanacions del codi de bones pràctiques sobre referèndums de la comissió de Venècia: Només veiem publicitat sobre el SI però cap sobre el NO, no hi hauran observadors internacionals, la gent de les taules no seran imparcials ja que seran voluntaris pro-SI, tampoc poden fer públic el cens i moltes més, sobretot, que els partidaris del NO el que demanen es que no es vagi a votar i així es impossible que guanyi el NO.

Abans ens hem deixat un partit o una coalició de diferents partits que no té molt clar de quin cantó posar-se. Podemos España defensa no anar a votar perquè el referèndum es il·legal, Podem Catalunya, en canvi, defensa anar a votar tot i que no ho considera un referèndum legitim si no un acte reivindicatiu. Iniciativa, que forma part de En Comú Podem a Catalunya, defensa no anar a votar, i Barcelona en Comú opina com Podem,que s’ha d’anar a votar com un acte reivindicatiu.

Bé per parlar de tot això hem tingut avui al Pau Ricomà d’ERC, Jesús Gelida de Podem i el Ruben Viñuales de Ciutadans.

El Islam


<a href=”https://www.ivoox.com/islam-audios-mp3_rf_20725613_1.html&#8221; title=”El Islam”>Ir a descargar</a>

Hoy hemos querido empezar esta temporada hablando del Islam, analizando como en otras ocasiones, la situación mundial y como nos afecta a a Tarragona.

Los invitados nos han acercado a la situación que viven países como Arabia Saudí, Siria o Marruecos.

También a como viven en nuestras comarcas.

Bien, para hablar de todo esto tenemos hoy con nosotros a Hakima Abdoun, miembro del BDS, Adhed Ibrahim, de Amnistia internacional y Toni Navarro, director del festival de cine y derechos humanos de Barcelona

 

 

Hace apenas unos días nos asaltaba la consternación al ver las imágenes de los atentados de Barcelona. En plena Rambla de Barcelona ,lugar por donde todos hemos paseado alguna vez, un suicida entraba con una furgoneta asesinando a dieciséis personas e hiriendo a más de sesenta. Estos atentados han abierto varios debates en nuestra sociedad: Hoy hablaremos de uno. El Islam en el Camp de Tarragona. El otro, “La Independencia y España versus Catalunya”, lo dejamos para la semana que viene.

No habíamos digerido la noticia cuando hubo otro atentado en Cambrils, donde fueron abatidos a tiros cuatro terroristas. Al momento descubrimos que una explosión en Alcanar donde se había derrumbado una casa, había sido producida por los terroristas al manipular unas bombonas de butano con las que pretendían fabricar un explosivo. Gracias a Dios ¿O quizás a Alá? Les explotó en las manos, porque sino el daño hubiera sido mucho mayor.

Estos sucesos abonan un caldo de cultivo islamófobo que está en nuestra sociedad desde hace siglos. No hay más que echar un vistazo a nuestra cultura para ver espectáculos de “Moros y cristianos” o frases como “No hay moros en la costa”, “prometer el oro y el moro”, “hacer moros”, etc.

Todo un compendio racista que tenemos arraigado en nuestra cultura fruto de la lucha entre moros y cristianos que nos venden desde la tradición cristiana, cuando la realidad fue muy diferente: Muchos eran los pueblos donde convivían en paz ambas religiones (tanto en reinos cristianos como musulmanes) y las batallas no eran moros contra cristianos, sino entre diferentes reinos, las alianzas entre moros y cristianos se daban tanto como los enfrentamientos.

Así, en nuestra sociedad hemos oído opiniones para todos los gustos: Gente que equipara Islam con terrorismo, que generaliza, que dice que todos son yihadistas y pide la expulsión de todos los musulmanes del país, acusandoles de no integrarse en la sociedad. De hecho, son muchas las mezquitas que han amanecido con pintadas, incluso hemos oído hablar de alguna agresión.

Pero también hay mucha gente que defiende a los musulmanes y señala a aquellos que venden armas a Arabia Saudí como los culpables. Que habla de los conflictos en Oriente Medio como el origen de Daesh y que se pregunta ¿Qué países compran el petróleo a los terroristas? o ¿Cómo se financian?

Una de las cosas que más ha sorprendido a la sociedad catalana es el hecho que los terroristas no eran yihadistas originarios de países en conflicto, eran chicos que vivían en Ripoll integrados en la sociedad, incluso leímos una carta de una profesora que explicaba como uno se ponía rojo cada vez que pasaba la chica que le gustaba, otro comía quicos y siempre ofrecía. También hemos visto el sufrimiento de la familia de los asesinos que poco o nada se imaginaban lo que iba a hacer su hijo o hermano.

 

Projecte de La Budallera


Ir a descargar

No fa gaires dies van sentir que s’iniciava el procediment per la requalificació dels terrenys del projecte de La Budallera. Es preveuen quasi sis mil habitatges i un gran centre comercial en ple bosc. Resulta curiós que ara que es parla dels habitatges buits que hi han a Tarragona i dels locals tancats al centre de la nostra ciutat. Es faci un projecte com aquest.

També sobta que sempre es parla de la necessitat de “cosir” els barris de Tarragona, ja que molts com Sant Pere i Sant Pau però també Sant Salvador o Bonavista estan separats de Tarragona. Perquè a Sant Pere i Sant Pau (i als altres barris també) diem “anem a Tarragona” i per anar hem d’agafar el cotxe o el bus.

 

 

Sempre es diu que Tarragona es una ciutat sense disseny de ciutat on cadascú ha anat fent els barris on li peta (SPiSP, SS, CampClar o Bonavista son barris que van surtir al mig del camp com bolets) i caldria anar construint entre mig per arribar en un futur a una ciutat cohesionada on puguis anar caminant d’un barri al centre. Dons per solucionar-ho al nostre consistori no se li acudeix una altre cosa que fer un altre barri encara més allunyat del centre i en plena muntanya. Quan deixarem de tenir una ciutat feta “amb parxes” , això també sobta, perquè el voltant Tarragona (no ens enganyem) es pedregós, només cal sortir una mica pel camp per adonar-te que per tot arreu hi ha roca i esbarzers. Llavors per què edificar a un dels pocs pulmons que tenim al nostre voltant?

La Budallera

Convidats del programa

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altre cosa que emprenya, es que venim d’una crisis que ha sacsejat la nostra economia provocant un munt de desnonaments i suïcidis. Una crisis que ha sigut conseqüencia de la bombolla immobiliària i d’unes polítiques d’especulació i corrupció. Dons bé, sembla que el nostre ajuntament no s’hagi adonat i continua fent les mateixes polítiques especulatives que ens van dur a la crisis. Realment es lo que necessita Tarragona?
Bé per parlar de tot això tenim avui aquí a la Noemí Martín de la Plataforma Salvem la Platja llarga, la Gemma Fusté de la federació d’associacions de veïns de Llevant i el Víctor Alvarez, membre d’Ecologistes en Acció.

Visita de les noies d’English Summers


Ir a descargar

Avui han vingut les noies de l’English Summers per parlar-nos del Mar Mediterrani, es un mar molt important per nosaltres per això hauríem d’evitar continuar contaminant-lo perquè si s’acabes la vida al nostre mar, tampoc no podríem viure nosaltres, per això aquestes noies estan molt amoïnades i criden a la població de deixi de contaminar el mar.