Programa sobre Transgènics


Ir a descargar
Avui parlarem d’un tema que porta anys generant polèmica: els aliments transgènics. S’entèn per aliments transgènics aquells que han estat produïts a partir d’un organisme modificat per mitjà d’ingenyeria genètica, al qual se li han incorporat o tret gens d’un altre organisme per generar les característiques desitjades. No s’ha de confondre transgènics amb híbrids: aquests últims són el resultat de l’encreuament natural o provocat de forma artificial entre dos animals o plantes del mateix gènere o espècie. Un exemple d’aliment obtingut per hibridació és la nectarina, que es un hibrid entre un préssec i una pruna.
Programa Transgènics

Mentre que l’home porta conreant aliments híbrids des del Neolític, el primer transgènic va ser creat molt més recentment, concretament l’any 1983, quan un grup de biotecnòlegs va aconseguir aïllar un gen i introduir-lo en un genoma de la bacteria E. Coli. Tres anys més tard, la companyia nord-americana Monsanto, dedicada a la producció de biotecnologia agrícola, va crear la primera planta genèticament modificada, una planta de tabac. Des de llavors s’han creat i comercialitzat en alguns països desenes d’aliments transgènics, com la soja, la remolatxa, el tomàquet, la papaia, i fins i tot el salmó atlàntic. L’objectiu de produir aquests aliments és, segons les companyies que els fabriquen, no només millorar-ne les qualitats, sinó augmentar el rendiment agrícola i per tant la quantitat de queviures, contribuint a solucionar el problema de la fam al món.

Però Monsanto, la principal multinacional productora de transgènics, és considerada per molts el “Mordor” de l’agricultura mundial. Les polèmiques protagonitzades per aquesta empresa, son moltes: Van començar fa cent anys amb els PCB’s, el bifenil policlorat era un refrigerant altament cancerigen, després va venir el DDT, els pesticides a base de dioxines, l’agent taronja, l’adob a base de petroli, així la llista de productes inventats per Monsanto que ara estan prohibits es força llarga. En moltes ocasions han fet honor al seu lema: “Bussines is bussines” demostrant que no els importa res més que fer negoci.

Entre tots destaca el subministrament del famós Agent Taronja,un herbicida i defoliant utilitzat pels militars nord-americans durant la Guerra del Vietnam. Monsanto havia assegurat al públic que era inocu per als sers humans, que no comportava cap risc. Avui dia sabem que milers de veterans de guerra i centenars de milers de vietnamites van patir greus malalties provocades per aquest producte, incloent càncer, afeccions neurològiques, deformacions, etc. Doncs bé, la mateixa multinacional que va negar als anys seixanta el perill de l’Agent Taronja nega en l’actualitat els riscos dels transgènics.

De quins riscos estem parlant? Bàsicament mediambientals i de salut humana. Tot i que han estat silenciats, hi ha científics, com l’Árpád Pusztai, que van intentar fer públics estudis que, segons ells, demostraven l’aparició en rates de malalties com el càncer, al·lèrgies, danys en determinats òrgans o en el sistema immunitari, etc. Tot i que alguns científics, polítics, i per descomptat les empreses de biotecnologia, insisteixen en la inocuitat i la seguretat d’aquests nous aliments, no està clar a dia d’avui els efectes que podrien causar.

Malgrat aquesta incertesa, la UE autoritza la comercialització de més d’una desena d’aliments transgènics, així com la producció d’un tipus concret de blat de moro de Monsanto, que només es conrea en alguns estats. El nostre és precisament el major productor d’aquest cultiu; de fet, Espanya és coneguda com “el graner transgènic d’Europa”. I segons dades del Ministeri d’Agricultura, Catalunya tenia l’any passat el 32% de la superfície de blat de moro MON810 que es conrea a nivell estatal; només la superava Aragó, amb un 36% del total. Per tant, només Catalunya i Aragó concentren gairebé el 70% del conreu de panís transgènic a Espanya, una dada preocupant per a alguns.

Record de l’atemptat d’Empetrol


<a href=”http://www.ivoox.com/30-anys-d-eta-audios-mp3_rf_19245693_1.html&#8221; title=”30 anys d’ETA”>Ir a descargar</a>

Ahir es cunplien 30 anys de l’atemptat que va fer ETA al rack d’Empetrol que es se’ns dubte la nit més llarga que hem viscut a Tarragona per això hem volgut recordar-ho i parlar amb gent que ho va viure. Tot i que tothom ho va viure: 25.000 persones van marxar corre’ns.30 Anys atemptat Empetrol

Se’ns dutbe va ser la nit més llarga de l’historia de Tarragona. El 12 de Juny de 1.987 ETA posava tres bombes al Rack de tuberies que conecta el Pantalan amb la refineria. Dues d’aquestes bombes van rebentar una tuberia de gasoil i no va passa res, la tercera va esclatar a una tuberia d’etilè, un gas força inflamable que va formar una columna de foc d’uns dos-cents metres d’alçada.

Aquella nit va sortir el sol a Tarragona.

El foc era molt visible des de tota Tarragona i va ser molta la gent que fugir corre’ns pensant que tota Tarragona saltaria pels aires. Bé escolte-m’ho millor.

Las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/kellys-audios-mp3_rf_19117856_1.html&#8221; title=”Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Hoy queremos hablar de las kellys ¿Qué son las kellys? Las kellys son las camareras de pisos, se hacen llamar así porque son “las que limpian”. Así hoy nos adentraremos en un oficio de los más denostados, puede que muchos lo menosprecien pero hemos de reconocer que es un trabajo imprescindible en cualquier empresa. Ya que ninguna empresa (grande o pequeña) puede funcionar sin servicio de limpieza.

Y mucho menos un Las Kellyshotel ¿Verdad que nadie alquilaría una habitación que no tuviera las sábanas limpias? Así la limpieza es fundamental en un hotel. Sin embargo, últimamente la mayoría (por no decir la totalidad) de cadenas hoteleras han decidido externalizar el servicio de limpieza.

Las consecuencias son muy simples: Mayor precariedad laboral, menos sueldos y más trabajo: La camarera que antes debía hacer 15 habitaciones en 8 horas, ahora tiene que hacer 30. Porque no tiene una jornada de 8 horas, tiene un cupo de habitaciones y no puede marcharse hasta haberlas acabado. Eso puede provocar que, por ejemplo, no pueda recoger a los niños al colegio si una habitación le da demasiado trabajo. Porque esa es otra ¿Cuanto se tarda en limpiar una habitación? Depende de los inquilinos.

 El sector hotelero en España goza de buena salud y es un motor importante de la economía pero ¿Tiene que ser a costa de las condiciones de sus empleadas? Ahora se está negociando un nuevo convenio con la patronal y “las kellys” han propuesto una ley que impida tanta externalización. En fin, para hablar de todo esto tenemos aquí a Esther Rodriguez y Susana Periano, representantes de CCOO.

Entrevista a las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-las-kellys-audios-mp3_rf_19047606_1.html&#8221; title=”Entrevista a Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Preparando el programa del próximo martes donde hablaremos de las camareras de pisos en particular y de las mujeres de la limpieza en general, hemos entrevistado a Vania Arana, portavoz de la asociación las kellys que han presentado una ILP para evitar que se sector se precarice más.

Festa a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/festa-a-tarragona-audios-mp3_rf_19002239_1.html&#8221; title=”Festa a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Ahir volíem parlar del model de festa que volem a Tarragona. Fa menys d’un any vam convidar a la plataforma Farts de soroll i vam fer un programa parlant de les terrasses de la Part Alta. Bé, aquesta plataforma a continuat treballant i va aconseguir reunir-se amb l’alcalde de Tarragona que va decidir descentralitzar molts actes dels que es fan a la Part Alta.

No es va quedar només amb això. També va decidir prohibir els vermuts electrònics a la platja, i després a la resta de la ciutat. A qui molesta la musica a les dues de la tarda? Això les terrasses de la Part Alta continuen obertes fins les dues de la matinada. Potser el nostre alcalde no va saber captar el missatge de Farts de Soroll.

Un dels primers canvis, va ser la fira medieval que van traslladar al camp de Mart. Que va ser un fracàs, a damunt va ploure i van acabar tots enfangats. La gent de la Fira va dir que no tornarien al camp de Mart. Llavors, jo pregunto: No hi han places dins de la ciutat per ubicar-la? Plaça Verdaguer, Rambla, Plaça dels Carros, dels infants, de la Generalitat, fins i tot, la plaça davant de Joan XXIII també em sembla una opció millor que el camp de Mart. Llavors, per què la van traslladar al Camp de Mart? No serà que volien posar la gent de la fira en contra de la plataforma Farts de Soroll?

Després ha sortit un altre moviment que es fa dir Tgn ciutat dormitori i que reivindica tot el contrari: Que hi hagi més festa a Tarragona. Que no pot ser que estigui tot prohibit. Que a Tarragona no hi ha cap lloc per a que la gent jove se’n vagi de feta, ni cap discoteca. Bé, per debatre el model de festa que volem a Tarragona avui tenim aqui a l’Antonio Nuñez de la Plataforma Farts de soroll, la Eva Ortiz i la Eva Sargadoy de Tgn Ciutat Domitori i al Quim Castelvi Membre de l’associació de veïns Casc Antic i voltants.

Ens va sorprendre que les seves posicions no son tan oposades com podia semblar al principi i que es possible construir un model de festa a Tarragona on tothom hi càpiga.

Cinema a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/cinema-a-tarragona-audios-mp3_rf_18863364_1.html&#8221; title=”Cinema a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de cinema a Tarragona. Des de l’arribada d’en Josep Maria Prats com a regidor, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i ara els ha tocat rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller.

El regidor carrega contra la política cultural feta a Tarragona els darrers 40 anys, diu: “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”. (cal recordar que, als anys 80 Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC). Fins i tot costa creure que el mateix home que tirava floretes al REC el desembre passat a la inauguració del festival, ara el critiqui de manera tan contundent.

Des de la direcció de REC, recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer».

És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és molt estreta. Per acabar d’amanir aquest ball de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició.

En fi, per parlar una mica de festivals hem convidat avui al Toni Navarro director del festival de cinema i drets humans de Barcelona i a Didac López

Programa sobre el Comerç Just


 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/comerc-just-audios-mp3.html&#8221; title=”Comerç Just”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar del comerç Just, Les grans multinacionals actuen impunement arreu del món vulnerant els drets humans, drets que afecten majoritàriament als països empobrits. Aquest sistema d’organització del mercat global capitalista genera 830 milions de treballadores pobres, 21 milions de persones sota treball forçat, 1.500 milions de treballadores sense condicions dignes i segures o 168 milions de nens i nenes abocats al treball infantil, segons les Nacions Unides i l’Organització Internacional del Treball.

Per citar només alguns exemples concrets, a partir d’un informe del centre d’investigació independent DanWatch del 2016, Nestlé es va veure obligada a acceptar públicament que no pot descartar situacions similars a l’esclavituden la seva cadena de subministrament al Brasil. La Campanya Banca Armada ha xifrat en més de 2.700 milions d’euros la participació del BBVA a la indústria armamentista. Parlem de les finances, el 90℅ del capital mundial que es mou no fabrica res, només es dedica a especular. Els grans banquers cobren fins a 370 vegades més que el personal.

Ara parlem de roba, a Espanya cada persona gasta 437€ de mitjana. Les grans marques subcontracten la producció. Als països empobrits es treballa per sous miserables, en jornades de 16 hores diàries en tallers sense cap seguretat. Al Rana Plaza (Bangladesh) es va esfondrar una fàbrica i van morir 1.130 persones. Produïa roba per H&M, Mango, Benetton, El Corte Inglés, etc.

Optar per les alternatives de l’economia solidària com el Comerç Just i la Banca Ètica ens garanteix que no es vulneren els Drets Humans, i que no es produeix un impacte medioambiental en els països on opera. Per exemple, el Comerç Just garanteix treball digne i estable a més de dos milions de treballadors i productors de països pobres, així com a les seves famílies i comunitats.

Bé per parlar de tot això tenim amb nosaltres al Tais Bastida i al Roger organitzadors de la festa del comerç just.

Nutrició Infantil


<a href=”http://www.ivoox.com/nutrcio-infantil-audios-mp3_rf_18463405_1.html&#8221; title=”Nutrció infantil”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de nutrició infantil, la nostra nutrició es molt important i condiciona la nostra salut, als infants molt més. De la seva nutrició dependrà la seva constitució i la seva salut per tant, com serà la seva vida. Així massa dolços li pot provocar una diabetis que li acompanyarà tota la vida.

Començarem per la lactància, sempre ens recomanen que li donem el pit, dons amb la llet materna la mare ens passa molts anticossos i demès defenses que no porta la llet en pols i que ajudarà al nadó a créixer sa i fort. Tot i això, moltes mares decideixen donar-li el biberó al nen per motius molt variats: Se’t cauen els pits, fa mal, el nen es desperta cada tres hores de dia i de nit, es més pràctic si l’has de deixar a la llar d’infants que avui dia per desgracia es lo normal, etc.

 

A partir dels sis mesos hem de començar a donar-li “potitos”, primer de fruites més suaus que anirem alternant amb la llet (ja sigui materna o de vaca) i després farinetes de verdures mentre cada vegada li donarem menys llet. Perquè el nostre cos no està pensat per prendre llet tota la vida. Fins quan es recomana donar-li llet al nen?

Després el nen comença a menjar de tot, sempre serà millor si li pots fer tu a casa però la majoria de la gent recorre als “potitos” dels supermercats i llavors es on hem de començar a llegir les etiquetes perquè molts no son tan recomanables com hauríem de ser. El primer enemic es el sucre, els productes per a nen acostumen a portar excés de sucre per a que sigui dolç i el nen s’ho empassi però aquest sucre pot tenir conseqüències molt greus: Diabetis, sobrepés, inclús el seu rendiment acadèmic es pot veure alterat per donar-li massa sucre al nen.

La alternativa dels edulcorants tampoc està lliure de perill, sacarina, aspartam, ciclamat, etc, tampoc son gens saludables i les quantitats diàries recomanades son força petites. Llavors jo pregunto, per què ha d’ésser dolç pels nens? No serà que els acostumem a menjar dolç nosaltres?

També hem d’anar amb compte amb alguns al·lergens, ja que l’abús de segons quin aliment li pot provocar una al·lèrgia (Al·lèrgia que l’acompanyarà de per vida) o una intolerancia a algun menjar com el gluten o a la lactosa. Darrerament hi ha força debat que diu que prenem massa llet, iogurts, formatges i derivats. Diuen que el nostre cos no està pensat per consumir llet sent adult. Sovint els metges et recomanen deixar de banda el lactis. A partir de quina edat hem d’anar baixant el consum de llet?

També hem d’anar amb compte amb productes com l’actimel que aquí et recomanen que li donis als nens però que està prohibit a països com França. El motiu? A més de portar un munt de sucre, ingerir un excés de bifidus reforça la flora intestinal si, però a costa de reduir la varietat. Ja que tenim al menys un 60 tipus de bacteris diferents a la nostra flora i no només bifidus. I això no es lo pitjor, donar-li als nens pot provocar que no desenvolupin la capacitat natural de crear la seva pròpia flora i llavors, si que els caldrà prendre l’actimel. Recomanant donar-li als nens s’asseguren els clients de demà.

 No només això. s’ha de menjar en quantitats adequades els principals grups alimentaris i dins d’aquests, menjar de forma variada, de manera que l’organisme tingui les vitamines, minerals i altres nutrients necessaris per gaudir d’una bona salut. És especialment important saber inculcar als nens la importància de la fruita i les verdures, de tal manera que des de petits aquestes siguin un component fonamental en la seva dieta diària.

Controlar la mida de les porcions és un altre tema important. Els nens no han d’abusar dels seus aliments favorits i, per contra, reduir la quantitat d’aquells que els resultin menys desitjables però que són igual de necessaris. També hem de  controlar la ingesta d’aliments que contenen no només sucre agregada, també greixos saturats, així com de begudes menys nutritives, amb gas, etc.

Un altre element fonamental per a qualsevol nen: la pràctica diària d’exercici físic. A més d’una alimentació sana i equilibrada, és important que els nens també desenvolupin algun tipus d’activitat, que a més de reportar-satisfacció els ajudi a socialitzar-se amb altres nens en un nou entorn.

Bé, per parlar de tot això tenim , a la Sheila, col·laboradora de nutriestil&esport i la Rosa Elena de l’associació Porta’m a Prop

 

Programa llibres per Sant Jordi


<a href=”http://www.ivoox.com/sant-jordi-i-llibres-audios-mp3_rf_18214362_1.html&#8221; title=”Sant Jordi i llibres”>Ir a descargar</a>

Aquest diumenge es Sant Jordi, a Catalunya tenim la tradició de regalar una rosa i un llibre. A més es el dia internacional del llibre. Això fa que el diumenge sigui el dia dels llibres per excel·lència. I es que, no es poca cosa: Els llibreters esperen vendre prop de 1.4 milions de llibres a Catalunya. Gran part de les vendes de tot l’any. Així totes les llibreries trauran les taules fora o col·locaran una paradeta a la Rambla Nova de Tarragona. Perquè es un dia de passejar per la Rambla i mirar llibres. Es una data obligada de tots els tarragonins, com la baixada de l’àliga, les dames i vells, concurs de castells, etc.

De fet, a la Rambla Nova, no només trobem les llibreries: Partits polítics, plataformes com la PAH, associacions de tot tipus, fins i tot pots trobar als alumnes de l’institut recaptant diners pel viatge de fi de curs. Tots aprofiten per fer-se veure i es que, si no estàs a la Rambla per Sant Jordi… No existes. També es el dia que se’ns gira més feina als escriptors. A tot a reu et demanen fer acte de presencia per dedicar llibres als possibles compradors. A més de portar el darrer mes de presentació en presentació donant a conèixer el llibre.

Perquè els llibres no es venen sols, a no ser que porti al títol: “Harry Potter”. Però també hem de dir que J.K.Rowling les va passar molt magres fins que les seves novel·les van començar a tenir èxit. També li va costar molt que alguna editorial acceptes publicar-la, deien que els nens moderns no estaven per llegir novel·les de bruixots tant llargues. Així es difícil saber quins llibres tindran èxit o no.

Un altre problema que es va trobar Joanne Rowling a l’hora de publicar Harry Potter es que les dones estan encasellades a la novel·la romàntica. El seu editor li va suggerir que posés les inicials per què el llibre es vendria menys amb nom de dona. D’aquesta manera s’hi va afegir a una llarga llista de dones que han hagut de signar com a homes per a tenir èxit.

Però una cosa està clara, no n’hi ha prou amb fer una gran obra, el marketing, la distribució i la edició son molt importants. La edició es la gran desconeguda. Un cop l’escriptor té el manuscrit enllestit comença una altre feina. La portada, la maquetació, correcció, etc. També molt importants, potser més. Ja que la portada i la sinopsis seran les coses que veuràs quan agafis el llibre a la llibreria i li facis un cop d’ull. Què fa en aquell moment que agafis tal o qual llibre? La portada sovint, altres la presentació però altres, serà el fragment que escollim i llegim a l’atzar. Al menys jo.

Un altre possibilitat que s’obre avui dia es l’autopublicació, en comptes d’esperar que una editorial s’animi a publicar la teva novel·la i es quedi amb la majoria dels beneficis, t’he fas tu càrrec de les despeses de la publicació a canvi de quedar-te el beneficis de la seva venda. El principal problema es la distribució, el marketing i que les grans llibreries no volen saber res de novel·les autopublicades.

Sempre parlem del boca orella però ha d’haver un inici. Avui dia un llibre necessita publicitat per arribar a triomfar. A les llibreries veiem cartells molt vistosos de les ultimes novel·les d’èxit al costat d’una bona pila d’exemplars. En canvi, d’altres llibres no arriben a totes les llibreries i s’han de conformar amb portar un parell d’exemplars a les més importants, quan costa una bona distribució?

Per parlar-nos de tot això tenim aquí avui a Oriol, encarregat de la llibreria Abacus i Josep Sementé, de la editorial Casals.

Entrevista a Aitziber de Danza de Letras


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevita-aitziber-danza-letras-audios-mp3_rf_18195129_1.html&#8221; title=”Entrevita Aitziber de Danza de letras”>Ir a descargar</a>

Preparando el programa de esta tarde hemos entrevistado a Aitziber, una booktuber del Camp de Tarragona que nos ha dado su opinión sobre los libros que se publican hoy día, las grandes editoriales, la autopublicación y sobre el machismo de nuestra literatura: Cómo las mujeres están encasilladas en según qué géneros mientras que hay otros que son “cosa de hombres”.
Si queréis saber más sobre eDanza de letraslla podéis seguir su canal de youtube o su blog