Projecte de La Budallera


Ir a descargar

No fa gaires dies van sentir que s’iniciava el procediment per la requalificació dels terrenys del projecte de La Budallera. Es preveuen quasi sis mil habitatges i un gran centre comercial en ple bosc. Resulta curiós que ara que es parla dels habitatges buits que hi han a Tarragona i dels locals tancats al centre de la nostra ciutat. Es faci un projecte com aquest.

També sobta que sempre es parla de la necessitat de “cosir” els barris de Tarragona, ja que molts com Sant Pere i Sant Pau però també Sant Salvador o Bonavista estan separats de Tarragona. Perquè a Sant Pere i Sant Pau (i als altres barris també) diem “anem a Tarragona” i per anar hem d’agafar el cotxe o el bus.

 

 

Sempre es diu que Tarragona es una ciutat sense disseny de ciutat on cadascú ha anat fent els barris on li peta (SPiSP, SS, CampClar o Bonavista son barris que van surtir al mig del camp com bolets) i caldria anar construint entre mig per arribar en un futur a una ciutat cohesionada on puguis anar caminant d’un barri al centre. Dons per solucionar-ho al nostre consistori no se li acudeix una altre cosa que fer un altre barri encara més allunyat del centre i en plena muntanya. Quan deixarem de tenir una ciutat feta “amb parxes” , això també sobta, perquè el voltant Tarragona (no ens enganyem) es pedregós, només cal sortir una mica pel camp per adonar-te que per tot arreu hi ha roca i esbarzers. Llavors per què edificar a un dels pocs pulmons que tenim al nostre voltant?

La Budallera

Convidats del programa

 

 

 

 

 

 

 

 

Una altre cosa que emprenya, es que venim d’una crisis que ha sacsejat la nostra economia provocant un munt de desnonaments i suïcidis. Una crisis que ha sigut conseqüencia de la bombolla immobiliària i d’unes polítiques d’especulació i corrupció. Dons bé, sembla que el nostre ajuntament no s’hagi adonat i continua fent les mateixes polítiques especulatives que ens van dur a la crisis. Realment es lo que necessita Tarragona?
Bé per parlar de tot això tenim avui aquí a la Noemí Martín de la Plataforma Salvem la Platja llarga, la Gemma Fusté de la federació d’associacions de veïns de Llevant i el Víctor Alvarez, membre d’Ecologistes en Acció.

Visita de les noies d’English Summers


Ir a descargar

Avui han vingut les noies de l’English Summers per parlar-nos del Mar Mediterrani, es un mar molt important per nosaltres per això hauríem d’evitar continuar contaminant-lo perquè si s’acabes la vida al nostre mar, tampoc no podríem viure nosaltres, per això aquestes noies estan molt amoïnades i criden a la població de deixi de contaminar el mar.

Gat Negre Fest


Ir a descargar
Avui hem parlat del gat negre fest. Un festival de musica punk que es farà el dia 29 de Juliol per celebrar el primer aniversari del Gat Negre.
Participaran un munt de grups, la majoria del camp de Tarragona com The Jodes, Anarka, Los liantes, La chistera del ziego, Toxitocina, Apuñala al bajista, Chisourray, la Misa del Gallo y Groddy rude.

Gat negre fest

Exposició d’Iceberg


Ir a descargar

Avui tornem a tenir aquí amb nosaltres a la Marta Baceiredo per parlar-nos de la seva obra “iceberg” que va fer pel treball de fi de curs a la Escola d’Art i que es una obra artística que vol senzibilitzar a les persones sobre el patiment animal i conciènciar a la gent de la importància del animalisme per fer un món millor. Inclús empreses com Campofrío o Mercadona han anunciat que crearan embotits o hamburgueses d’origen vegetal.

Aquesta obra “icerberg” estarà exposada a la sala Kesse de Tarragona durant tot el mes de Juliol. A més de la obra durant tot el mes es faran un munt de xerrades per parlar de veganisme, animalisme i medi ambient. Avui tenim aquí a alguns dels ponents que ens faran cinc cèntims de les seves ponències. Tinc aquí amb mi, a part de la Marta Beceiredo, al Victor Robledo, dietista i vegà, a la Noemi Martín Plataforma Salvem la PLatja Llarga i a la Nelly Fernandez, advocada i presidenta de l’associació legal animalista.

Programa sobre Transgènics


Ir a descargar
Avui parlarem d’un tema que porta anys generant polèmica: els aliments transgènics. S’entèn per aliments transgènics aquells que han estat produïts a partir d’un organisme modificat per mitjà d’ingenyeria genètica, al qual se li han incorporat o tret gens d’un altre organisme per generar les característiques desitjades. No s’ha de confondre transgènics amb híbrids: aquests últims són el resultat de l’encreuament natural o provocat de forma artificial entre dos animals o plantes del mateix gènere o espècie. Un exemple d’aliment obtingut per hibridació és la nectarina, que es un hibrid entre un préssec i una pruna.
Programa Transgènics

Mentre que l’home porta conreant aliments híbrids des del Neolític, el primer transgènic va ser creat molt més recentment, concretament l’any 1983, quan un grup de biotecnòlegs va aconseguir aïllar un gen i introduir-lo en un genoma de la bacteria E. Coli. Tres anys més tard, la companyia nord-americana Monsanto, dedicada a la producció de biotecnologia agrícola, va crear la primera planta genèticament modificada, una planta de tabac. Des de llavors s’han creat i comercialitzat en alguns països desenes d’aliments transgènics, com la soja, la remolatxa, el tomàquet, la papaia, i fins i tot el salmó atlàntic. L’objectiu de produir aquests aliments és, segons les companyies que els fabriquen, no només millorar-ne les qualitats, sinó augmentar el rendiment agrícola i per tant la quantitat de queviures, contribuint a solucionar el problema de la fam al món.

Però Monsanto, la principal multinacional productora de transgènics, és considerada per molts el “Mordor” de l’agricultura mundial. Les polèmiques protagonitzades per aquesta empresa, son moltes: Van començar fa cent anys amb els PCB’s, el bifenil policlorat era un refrigerant altament cancerigen, després va venir el DDT, els pesticides a base de dioxines, l’agent taronja, l’adob a base de petroli, així la llista de productes inventats per Monsanto que ara estan prohibits es força llarga. En moltes ocasions han fet honor al seu lema: “Bussines is bussines” demostrant que no els importa res més que fer negoci.

Entre tots destaca el subministrament del famós Agent Taronja,un herbicida i defoliant utilitzat pels militars nord-americans durant la Guerra del Vietnam. Monsanto havia assegurat al públic que era inocu per als sers humans, que no comportava cap risc. Avui dia sabem que milers de veterans de guerra i centenars de milers de vietnamites van patir greus malalties provocades per aquest producte, incloent càncer, afeccions neurològiques, deformacions, etc. Doncs bé, la mateixa multinacional que va negar als anys seixanta el perill de l’Agent Taronja nega en l’actualitat els riscos dels transgènics.

De quins riscos estem parlant? Bàsicament mediambientals i de salut humana. Tot i que han estat silenciats, hi ha científics, com l’Árpád Pusztai, que van intentar fer públics estudis que, segons ells, demostraven l’aparició en rates de malalties com el càncer, al·lèrgies, danys en determinats òrgans o en el sistema immunitari, etc. Tot i que alguns científics, polítics, i per descomptat les empreses de biotecnologia, insisteixen en la inocuitat i la seguretat d’aquests nous aliments, no està clar a dia d’avui els efectes que podrien causar.

Malgrat aquesta incertesa, la UE autoritza la comercialització de més d’una desena d’aliments transgènics, així com la producció d’un tipus concret de blat de moro de Monsanto, que només es conrea en alguns estats. El nostre és precisament el major productor d’aquest cultiu; de fet, Espanya és coneguda com “el graner transgènic d’Europa”. I segons dades del Ministeri d’Agricultura, Catalunya tenia l’any passat el 32% de la superfície de blat de moro MON810 que es conrea a nivell estatal; només la superava Aragó, amb un 36% del total. Per tant, només Catalunya i Aragó concentren gairebé el 70% del conreu de panís transgènic a Espanya, una dada preocupant per a alguns.

Record de l’atemptat d’Empetrol


<a href=”http://www.ivoox.com/30-anys-d-eta-audios-mp3_rf_19245693_1.html&#8221; title=”30 anys d’ETA”>Ir a descargar</a>

Ahir es cunplien 30 anys de l’atemptat que va fer ETA al rack d’Empetrol que es se’ns dubte la nit més llarga que hem viscut a Tarragona per això hem volgut recordar-ho i parlar amb gent que ho va viure. Tot i que tothom ho va viure: 25.000 persones van marxar corre’ns.30 Anys atemptat Empetrol

Se’ns dutbe va ser la nit més llarga de l’historia de Tarragona. El 12 de Juny de 1.987 ETA posava tres bombes al Rack de tuberies que conecta el Pantalan amb la refineria. Dues d’aquestes bombes van rebentar una tuberia de gasoil i no va passa res, la tercera va esclatar a una tuberia d’etilè, un gas força inflamable que va formar una columna de foc d’uns dos-cents metres d’alçada.

Aquella nit va sortir el sol a Tarragona.

El foc era molt visible des de tota Tarragona i va ser molta la gent que fugir corre’ns pensant que tota Tarragona saltaria pels aires. Bé escolte-m’ho millor.

Las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/kellys-audios-mp3_rf_19117856_1.html&#8221; title=”Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Hoy queremos hablar de las kellys ¿Qué son las kellys? Las kellys son las camareras de pisos, se hacen llamar así porque son “las que limpian”. Así hoy nos adentraremos en un oficio de los más denostados, puede que muchos lo menosprecien pero hemos de reconocer que es un trabajo imprescindible en cualquier empresa. Ya que ninguna empresa (grande o pequeña) puede funcionar sin servicio de limpieza.

Y mucho menos un Las Kellyshotel ¿Verdad que nadie alquilaría una habitación que no tuviera las sábanas limpias? Así la limpieza es fundamental en un hotel. Sin embargo, últimamente la mayoría (por no decir la totalidad) de cadenas hoteleras han decidido externalizar el servicio de limpieza.

Las consecuencias son muy simples: Mayor precariedad laboral, menos sueldos y más trabajo: La camarera que antes debía hacer 15 habitaciones en 8 horas, ahora tiene que hacer 30. Porque no tiene una jornada de 8 horas, tiene un cupo de habitaciones y no puede marcharse hasta haberlas acabado. Eso puede provocar que, por ejemplo, no pueda recoger a los niños al colegio si una habitación le da demasiado trabajo. Porque esa es otra ¿Cuanto se tarda en limpiar una habitación? Depende de los inquilinos.

 El sector hotelero en España goza de buena salud y es un motor importante de la economía pero ¿Tiene que ser a costa de las condiciones de sus empleadas? Ahora se está negociando un nuevo convenio con la patronal y “las kellys” han propuesto una ley que impida tanta externalización. En fin, para hablar de todo esto tenemos aquí a Esther Rodriguez y Susana Periano, representantes de CCOO.

Entrevista a las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-las-kellys-audios-mp3_rf_19047606_1.html&#8221; title=”Entrevista a Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Preparando el programa del próximo martes donde hablaremos de las camareras de pisos en particular y de las mujeres de la limpieza en general, hemos entrevistado a Vania Arana, portavoz de la asociación las kellys que han presentado una ILP para evitar que se sector se precarice más.

Festa a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/festa-a-tarragona-audios-mp3_rf_19002239_1.html&#8221; title=”Festa a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Ahir volíem parlar del model de festa que volem a Tarragona. Fa menys d’un any vam convidar a la plataforma Farts de soroll i vam fer un programa parlant de les terrasses de la Part Alta. Bé, aquesta plataforma a continuat treballant i va aconseguir reunir-se amb l’alcalde de Tarragona que va decidir descentralitzar molts actes dels que es fan a la Part Alta.

No es va quedar només amb això. També va decidir prohibir els vermuts electrònics a la platja, i després a la resta de la ciutat. A qui molesta la musica a les dues de la tarda? Això les terrasses de la Part Alta continuen obertes fins les dues de la matinada. Potser el nostre alcalde no va saber captar el missatge de Farts de Soroll.

Un dels primers canvis, va ser la fira medieval que van traslladar al camp de Mart. Que va ser un fracàs, a damunt va ploure i van acabar tots enfangats. La gent de la Fira va dir que no tornarien al camp de Mart. Llavors, jo pregunto: No hi han places dins de la ciutat per ubicar-la? Plaça Verdaguer, Rambla, Plaça dels Carros, dels infants, de la Generalitat, fins i tot, la plaça davant de Joan XXIII també em sembla una opció millor que el camp de Mart. Llavors, per què la van traslladar al Camp de Mart? No serà que volien posar la gent de la fira en contra de la plataforma Farts de Soroll?

Després ha sortit un altre moviment que es fa dir Tgn ciutat dormitori i que reivindica tot el contrari: Que hi hagi més festa a Tarragona. Que no pot ser que estigui tot prohibit. Que a Tarragona no hi ha cap lloc per a que la gent jove se’n vagi de feta, ni cap discoteca. Bé, per debatre el model de festa que volem a Tarragona avui tenim aqui a l’Antonio Nuñez de la Plataforma Farts de soroll, la Eva Ortiz i la Eva Sargadoy de Tgn Ciutat Domitori i al Quim Castelvi Membre de l’associació de veïns Casc Antic i voltants.

Ens va sorprendre que les seves posicions no son tan oposades com podia semblar al principi i que es possible construir un model de festa a Tarragona on tothom hi càpiga.

Cinema a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/cinema-a-tarragona-audios-mp3_rf_18863364_1.html&#8221; title=”Cinema a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de cinema a Tarragona. Des de l’arribada d’en Josep Maria Prats com a regidor, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i ara els ha tocat rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller.

El regidor carrega contra la política cultural feta a Tarragona els darrers 40 anys, diu: “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”. (cal recordar que, als anys 80 Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC). Fins i tot costa creure que el mateix home que tirava floretes al REC el desembre passat a la inauguració del festival, ara el critiqui de manera tan contundent.

Des de la direcció de REC, recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer».

És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és molt estreta. Per acabar d’amanir aquest ball de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició.

En fi, per parlar una mica de festivals hem convidat avui al Toni Navarro director del festival de cinema i drets humans de Barcelona i a Didac López