Avui parlarem del accident d’IQOXE, fa quinze dies era un dia normal, fins que de sobte, una enorme explosió va sacsejar Tarragona, probablement la major explosió que s’ha vist a la península. Una explosió capaç d’enviar peces de ferro d’una tona de pes a tres quilometres de distancia.
No feia falta preguntar-se on havia estat explosió, tots podíem veure l’enorme incendi que cremava en l’antiga IQA. Pel que es veu, havia esclatat el reactor. Al moment la gent va començar a sortir al carrer espantada.
Llavors va passar una cosa molt curiosa: Protecció civil, al seu compte de twitter demanava a la gent confinar-se a casa seva, també havien cotxes de la Guàrdia Urbana que feien la mateixa recomanació amb megafonia pels barris més propers però no van sonar les sirenes que avisen d’un accident i fan la mateixa recomanació.
Tres quarts d’hora després deien que no hi havia risc de núvol tòxic, que només cremava oxid d’etilè. Tots veiem la fàbrica cremant i sabem que allà hi ha de tot però no hi havia perill perquè la temperatura del foc era molt alta i això fa que el fum pugi molt i se’n vagi lluny.
A la fàbrica que cremava, fa un mes els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Des del meu punt de vista, sancions ridícules (8.000€), representen aproximadament el benefici que obtenen per hora, i molt inferiors al cost que els representaria complir amb els requisits que els exigeixen.
Tots sabem que vivim en un polvorí, estem acostumats a passar prop d’aquests grans dipòsits on un rombe de colors t’indica la perillositat del contingut o veure accidents dins d’alguna d’elles. Inclús molts diuen que una reacció en cadena podria esborrar Tarragona del mapa. Podria ser?
Bé, per parlar de tot això tenim amb nosaltres a Quim Castellví, Robert Hernàndez i
Tarragona World 