Vaga del 19 de Febrer

Avui tornarem a parlar de l’accident d’IQOXE, i es que el tema no ha deixat de ser actualitat. L’Avv de Bonavista amb el suport de tota la ciutadania continua manifestant-se cada dimarts, van fins a les portes d’IQOXE a protestar i els dos sindicats principals, CCOO I UGT estan preparant una vaga per la setmana que ve.

Es que l’assumpte es prou important, de fet, vam tenir sort. Segons va denunciar el Gepec, dins del reactor que va esclatar hi havien quatre tones d’òxid d’etilè. Dins de la mateixa planta, a 150 metres del reactor hi han 1.500 tones d’òxid d’etilè. Us imagineu que hauria passat si els foc hagués arribat als dipòsits? La explosió que vam veure no es res comparat amb el que podria haver passat.
A la fàbrica que cremava, feia un mes que els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Perquè es permet que continuï funcionant fins que explota?

Crec que tots hem llegit la carta que va escriure un amic del cap de planta, una de les víctimes de l’accident, on explica que el seu amic estava molt preocupat per com funcionava la planta, havien retallat en seguretat i feien treballar la planta al màxim de producció. Ara sabem que tenia molts motius per amoïnar-se

L’accident d’IQOXE és, se’ns dubte el més important però n’hi han molts: Al Maig a Carburos Metálicos va haver una fuita d’amoníac, el set de juliol va cremar Miasa, uns dies després va cremar una caldera a Clariant i al mes d’agost una explosió a Transportes Liquidos Campaña va enviar un soldador a l’altre barri. Son molts els que diuen que molta gent «viu de les químiques» però… som conscients que també molta gent «mor gràcies a les químiques»

Per això el proper dijous dia 19 de Febrer els dos principals sindicats han organitzat una vaga i una manifestació que tot fa pensar que serà multitudinària.
Bé, per parlar de la vaga i de les seves reivindicacions tenim amb nosaltres a la Mercé Puig de CCOO i al Joaquin Oliva d’UGT.

L’accident d’IQOXE

Avui parlarem del accident d’IQOXE, fa quinze dies era un dia normal, fins que de sobte, una enorme explosió va sacsejar Tarragona, probablement la major explosió que s’ha vist a la península. Una explosió capaç d’enviar peces de ferro d’una tona de pes a tres quilometres de distancia.

No feia falta preguntar-se on havia estat explosió, tots podíem veure l’enorme incendi que cremava en l’antiga IQA. Pel que es veu, havia esclatat el reactor. Al moment la gent va començar a sortir al carrer espantada.

Llavors va passar una cosa molt curiosa: Protecció civil, al seu compte de twitter demanava a la gent confinar-se a casa seva, també havien cotxes de la Guàrdia Urbana que feien la mateixa recomanació amb megafonia pels barris més propers però no van sonar les sirenes que avisen d’un accident i fan la mateixa recomanació.

Tres quarts d’hora després deien que no hi havia risc de núvol tòxic, que només cremava oxid d’etilè. Tots veiem la fàbrica cremant i sabem que allà hi ha de tot però no hi havia perill perquè la temperatura del foc era molt alta i això fa que el fum pugi molt i se’n vagi lluny.

A la fàbrica que cremava, fa un mes els treballadors protestaven per a demanar més manteniment i seguretat. Aquesta fàbrica havia rebut sancions fins a quatre ocasions per no tenir les mesures de seguretat i no realitzar el manteniment adequat. Des del meu punt de vista, sancions ridícules (8.000€), representen aproximadament el benefici que obtenen per hora, i molt inferiors al cost que els representaria complir amb els requisits que els exigeixen.

Tots sabem que vivim en un polvorí, estem acostumats a passar prop d’aquests grans dipòsits on un rombe de colors t’indica la perillositat del contingut o veure accidents dins d’alguna d’elles. Inclús molts diuen que una reacció en cadena podria esborrar Tarragona del mapa. Podria ser?

Bé, per parlar de tot això tenim amb nosaltres a Quim Castellví, Robert Hernàndez i