Programa sobre diferents capacitats


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-diferent-mobilitats-audios-mp3_rf_11315741_1.html&#8221; title=”Programa de diferent mobilitats”>Ir a descargar</a>

Avui hem convidat a gent a diferents capacitats. Persones que de vegades tenen problemes per creuar el carrer. Jordi per exemple ens ha explicat que hi han carrers per on no passa mai per la senzilla raó que no pot.

Tarragona té moltes mancances en aquest tema, tant de bo es posin fill a la agulla i les vagin solucionant.

 

Avui volíem parlar de discIMG_20160426_214446597apacitats però ens han dit que no s’ha de fer servir aquest mot per ser discriminatori per això parlarem de persones amb diferent mobilitat.

De vegades pensem que les persones amb movilitat reduïda sigui un món llunyà però tothom podem tenir aquestes necessitats, de fet, la gent gran, a lo que tots aspirem a ser algun dia, tenen en la majoria de casos mobilitat reduïda. Això hem d’afegir casos de incapacitat temporal com trencar-se una cama, etc. Mai sabem com ens podem veure però vivim com si aquesta realitat no existís.

Carla- Les ciutats no estàn preparades i fer les tasques més simples del dia a dia es torna una aventura i molt més car.

La CEE ha aprovat una llei que obliga a totes les ciutats estar preparades per anar amb cadira de rodes. Això vol dir que a prop de les escales han d’haver rampes amb un 8% de pendent com a màxim. Voreres han de tenir dos metres i mig d’amplada i han d’haver rampes a tots els passos de vianants. Tot això està molt bé, per desgracia els ajuntaments tenen vuit anys per posar-s’hi al dia i tot indica que apuraran fins l’ultim dia.

Tot això es necessari no només per les persones que es desplacen en cadira de rodes, també es per la mare o el pare que porta un nadó o la senyora gran que porta el carro ple de compra.

Les voreres acostumen a tenir més d’un metre d’amplada però després arribes al arbre, al semàfor o a la senyal de transit i et trobes un barrera arquitectònica que no et deixa passar. Què pots fer llavors? Baixar i anar esquivant cotxes.

A Tarragona l’accessibilitat va per barris. Per la Rambla no et trobes massa problemes, però no penseu en passejar per la Part Alta. Al barris de Ponent o a Sant Pere i Sant Pau les voreres son massa estretes i quan te trobes un poste o un senyal no pots passar. Sant Salvador, en canvi porta anys pensat per discapacitats. Tots els comerços tenen rampa per entrar còmodament i les voreres son força amples. Això es perquè allà hi ha la Residencia de Grans Discapacitats. Aquesta es la solució? Adaptar només un barri i concentrar els discapacitats?

Tarragona es una ciutat sensibilitzada? Divendres passat la regidora de serveis socials Ana Santos va proposar una moció que va ser aprovada per unanimitat per retirar el copagament a les persones amb discapacitat. Explicava Ana Santos que els discapacitats ja tenen força despeses extra com les cadires, grues, cotxes adaptats, etc. Com per haver d’assumir una part dels medicaments.

I es que, tenir diferent mobilitat no es gens barat, al preu de la cadira de rodes, li hem d’afegir un cotxe adaptat, si es canvi automàtic es més fàcil d’adaptar. Només cal modificar accelerador i fre per a que un minusvàlid el pugui conduir. Perquè poden conduir? I Per què no? El problema es pujar tant si el portes com si no. Hi han diferents invents. Una mena grua situada al sostre del vehicle (Com si fos la baca) es lo més econòmic però molt incomode o una rampa com la que porten els autobusos adaptats. I clar, s’ha de treure el seient.

Per això molts aposten pel transport públic. Els autobusos cada dia estan més preparats però arribarà el dia que estaran tots? Esperem que si. El tren en canvi deixa molt que desitjar. L’estiu passat un jove de el Vendrell va recollir signatures per demanar una rampa que li permetés pujar al tren per anar a Barcelona on estudiava. L’ajuntament va preferir pagar-li el taxi fins Sant Vicenç de Calders que adaptar la estació. A Tarragona hauria sigut molt pitjor. Perquè tens un munt d’escales per anar a buscar el teu voral.

Un altre tema es l’esport o les activitats a l’aire lliure. Em vist que la fundació Handix es dedica a organitzar activitats com l’esqui, barranquisme, escalada, si no poseu aquesta cara: Escalada. Tot un somni per a gent per la que sortir al carrer ja pot suposar un problema. Això activitats que surten força cares. I cal molta ajuda perquè anar a la platja o al parc resulta impossible sense un monitor que t’ajudi.

L’altre dia vam fer un passejada per l’anella verda i ens parlàvem d’adequar els camins i les senyalitzacions però ningú parlava de fer-la transitable en cadira de rodes. Estem a anys llum de tenir alguna ruta accessible a tothom com si té Manresa que en té dues.

El Parc del riu Francolí sembla força adaptat per passejar, però de vegades et trobes una barrera infranquejable o una rampa suïcida. Molt pitjor està el Parc de la Muntanyeta que està al costat del Centre de Paràlisis del mateix nom. Seria massa demanar poder sortir a passejar pel parc?

Tot i això les barreres arquitectòniques amb les que s’enfronten aquestes persones no son només físiques, també tecnològiques. Actualment la tecnologia es important x tot el q fem i necessiten tenir adaptacions q els permeti estar al dia i comunicar-se a traves del mòbil, de l’ordinador, etc.

Fins fa poc, les persones cegues havien de comprar un iphone, ja que eren els únics preparats per llegir textos. Avui dia, per sort hi han altres models més econòmics que també incorporen aquestes funcions.

I es que, tot es dissenya sempre pensant en les persona “bípedes” falta una sensibilització a l’hora de dissenyar els aparells i també la casa on sovint els interruptors estan massa alts, les guies del alumini no permeten sortir a la terrassa, el plat de dutxa, etc. Tot un seguit de reformes que has de fer quan et compris una casa nova. Això si no has d’afegir un matalàs especial, una grua, etc. Al final les despeses de la casa es multipliquen per 2,7.

 

Deixa un comentari