Programa sobre el TTIP


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-sobre-ttip-audios-mp3_rf_11481813_1.html&#8221; title=”Programa sobre el TTIP”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem parlat sobre el tractat que s’està preparant entre els EEUU i la UE. En què consisteix i quina alternativa té: El comerç Just.

Els convidats ens han explicat també com ens afectarà als tarragonins.

Avui parlarem de capitalisme i d’un tractat que està a punt de signar-se entre EEUU i la comunitat econòmica europea, el TTIP o Tractat Trasatlàntic Internacional . Es un fet evident que les grans multinacionals cada vegada tenen més poder. No només amenaçant amb marxar cap a un país on les lleis li siguin més beneficioses. El seus lobbys influeixen inclús, pressionen als govern per a que adeqüin les lleis per afavorir els seus interessos. Que no sempre coincideixen amb els dels ciutadans.

Com a mostra un botó: Alephoto419826993441384455xandre Edmond Bequerel va inventar la primera cèl·lula fotovoltaica al 1.838, aviat farà 200 anys. I al 1.912 Frank Schuman després de muntar dues plantes fotovoltaiques (Una als EEUU i l’altre a Egipte) va projectar una macro planta al Sahara que donaria prou energia per abastir tot el món. El consum elèctric d’aquell temps, es clar! Va ser la primera guerra mundial la que va aturar aquest projecte.

Si la energia solar estava tant avançada fa cent anys. Com es possible que s’apostés per altres molt més contaminants i més cares.

Var ser perquè les empreses del carbó van fer pressió als governs (dels Estats Units principalment) per a que s’oblidessin del tema. No va ser fins que la Nasa va voler enviar un satèl·lit al espai que no se’n van en recordar de l’energia solar. Com seria el món si Frank Schuman hagués aconseguit construir la seva macro planta solar o simplement, si s’hagués apostat per l’energia solar i ara totes les cases tinguessin plaques solars? Sens dubte que el món seria molt millor per a tothom excepte pel empresaris del carbó i del petroli.

Com aquest cas, hi han molts invents que haurien solucionat molts problemes però que no van sortir a la llum perquè perjudicava als interessos d’alguna gran empresa.

I es que, les grans multinacionals busquen els seus beneficis molts cops sense tenir en compte la salut de les persones, la qualitat de vida dels treballadors, etc. El seu lema es “business is business”. Ja vam parlar fa uns quants programes de com Repsol podria reduir la contaminació però guanyaria menys calers.

El TTIP posa sobre un tractat aquestos interessos. Un tractat que per alguns serà la manera de sortir de la crisis facilitant el comerç i per altres serà la fi de la democràcia i dels drets dels ciutadans ja que estaran supeditats als beneficis de les grans empreses.

Així, el principal objectiu del tractat es formar una entitat de “Cooperació reguladora” i que tant a la UE com als EEUU hi hagin les mateixes lleis en protecció laboral, ambiental i de salud per eliminar barreres i facilitar el comerç. Aquest òrgan estaria per damunt del Parlament Europeu i donaria més privilegis i poders a les grans multinacionals, ja que igualaria els interessos privats amb els ciutadans. A més, el tractat obliga a que sigui un jutjat “privat” qui decideixi sobre litigis on participi l’Estat, considerant que, si no, es desequilibraria el poder en favor de l’Estat (i de l’interès públic) i que és injust.

En aquest punt, cal dir que a Europa tenim molts més drets tant laborals, com mediambientals, de protecció o de salut, que als EEUU.

El que més sobta d’aquest tractat es la seva opacitat amb que s’està preparant. El propi president Artur Mas va afirmar al congrés desconèixer el tractat. De fet, només podien veure el tractat els eurodiputats que ho demanessin i sota importants mesures de seguretat, com no portar movil ni fer-li fotos.

El que el sabem de les condicions del tractat es gracies a filtracions com la que va fer greenpeace fa uns dies.

Greenpeace afirma que perilla el mediambient ja que amb aquest tractat els governs escollits democràticament no podran fer lleis per perjudiquin les grans empreses. Que son les primeres interessades en malmetre la natura.

Nivea i moltes altres marques, abans venien desodorants amb CFC’s (Clorofloucarbonats) que van foradar la capa d’ozó. Ara son els que et venen els protectors solars.

Monsanto ha dissenyat uns drons petitets que van pol·linitzant les plantes però clar, mentre hi hagin abelles que ho fan gratis ningú li comprarà. I no! no fan mel.

Mitsubishi està pescant tonyines massivament per ultracongelar-les. I es que calculen que les podran vendre deu vegades més cares quan s’hagin extingit.

Veiem que destrossar la natura es un negoci molt rentable.

A Espanya, es dona una particularitat: Les grans multinacionals del Ibex 35 eren empreses nacionals propietat de l’Estat i dels espanyols. Els darrers anys les han anat privatitzant i han acabat en mans privades molt afins al govern i al partit que les va privatitzar. Un exemple és Telefònica on va acabar de president el company de pupitre de Jose Maria Aznar. A molts ens hi sembla que no és casualitat.

Això fa que molts cops es desdibuixin les fronteres entre els interessos privats i públics que defensa el govern i que, a la practica, tinguin molt de poder polític les empreses. Un exemple clar es el rescat als bancs sense demanar després el pagament del seu deute, tot i que se sap dels beneficis milionaris que han tingut.

De tot això, els mitjans informatius, propietat de les grans empreses ens venen que no es pot fer res, que es un mal necessari, que necessitem les grans empreses perquè sense elles no hi hauria feina. I fan servir una frase (o un verb) que a mi em fa molta gracia: “Les empreses creen riquesa”. Em fa gracia perquè em recorda a la edat mitjana quan ens deien que “Deu ens ha creat per servir als nobles” (Que ho eren per la gracia de Deu) Va ser gracies a l’invent d’un tal Guillotin que tots van descobrir que els nobles tenien la sang vermella com tothom i que no els necessitaven per a res.

Va ser aleshores quan vam sortir de l’edat mitjana i va néixer (O renéixer) la democràcia. Ara ens trobem a una tessitura semblant. Qui crea la riquessa? Les grans empreses o la gent? Amancio Ortega seria l’home més ric del món si ningú comprés la roba fabricada per esclaves a Bangladesh? I Repsol? Donaria tanta feina si ningú posés benzina? Però clar! Necessitem la benzina, no? Jo penso que si però Igual que a la edat mitjana necessitàvem anar al moli del noble a moldre la nostra farina.

Igual que aleshores no podies tenir el teu propi molí. Ara no pots tenir un cotxe que funcioni amb alcohol, aigua o llum solar.

Per parlar de tot això tenim avui a Jesús Gelida de la campanya Catalunya No alTTIP, i Pepe de Setem i Santi Fortuny de l’Esquerra anticapitalista i d’Endavant (OSAN)