Patrimoni històric de la ciutat


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-sobre-patrimoni-historic-audios-mp3_rf_10972921_1.html&#8221; title=”Programa sobre Patrimoni historic”>Ir a descargar</a>
Avui hem après moltes coses sobre el legat patrimonial que tenim a la ciutat. Hem conegut entitats que miren de defensar-es i les activitats que fan.

Trobo que hem conegut moltes coses de la nostra ciutat.

De vegades passem per davant d’un edifici mil vegades però no sabem la seva historia. A Tarragona hi han molts amb molta historia.

Avui parlarem de patrimoni. Tarraco va ser una de les ciutats mès importants de l’imperi romà això va fer que tinguès les grans construccions que tenía qualsevol gran urbe romana: L’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ, etc. Aquest conjunt monumental va ser considerat “Patrimoni de la humanitat” per la Unesco fa 15 anys.

Allò va ser un premi de cparimonionsolació perquè es volia que Tarragona fos declarada Ciutat Patrimoni de humanitat. Llavors hauria canviat molt la cosa. Haurien hagut moltes subvencions i també molt més control a l’hora de construir i tenir cura del nostre patrimoni.

Els motius pels quals la Unesco va considerar que Tarragona no mereixia ser ciutat patrimoni de la humanitat va ser perquè no hem tingut prou cura del nostre patrimoni. Es evident que durant dos mil anys ha hagut molta gent que ha viscut a la ciutat i les pedres dels edificis romans van servir per fer les noves cases. Igual que les pedres del temple a Jupiter van servir per construir la catedral.

Però els darrers anys tampoc hem tingut la cura que s’hauria d’haver tingut. De vegades s’han permès barbaritats. A la plaça de la Font, per fer el parquing es van carregar les restes mès antigues de la ciutat. Al passeig de Sant Antoni veiem com van reparar la muralla amb totxos d’obra vista.

I es que a Tarragona, Els arqueòlegs sovint están vistos com un problema que et pot paralitzar una obra durant mesos o anys arribant a costar molts calers al constructor. Per això a les obres, moltes vegades s’amaguen restes arqueològiques per no tenir problemes, ja que, si es troben restes històriques, s’han de catalogar, i potser extreure, cosa que pot paralitzar les obres durant mesos o anys. Ells en canvi, es lamenten que a Tarragona no tenim la estima pel patrimoni històric que tenen a altres ciutats on estàn més orgullosos del seu patrimoni històric i tenen més cura.

Un altre motiu va ser que no es fan activitats culturals relacionades amb la Tarraco Romana. Segur que tots penseu en la Tarraco Viva. Es que es una iniciativa que va sorgir després d’aquesta estirada d’orelles. I amb alguna ruta gastronòmica de plats típics romans son de les poques activitats que es fan a Tarragona recordant el passat romà. El Patrimoni cultural és l’herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures. Deia Cicerón: no saber lo que ha sucedido antes de nosotros es como ser incesantemente niños.

Per conèixer millor el nostre passat, son molt importants restes d’edificis, monuments i objectes, que ens ajuden a comprendre com era la vida als segles antics.

A tarragona a més de les restes arqueológiques que l’any 2000 van ser declarades Patrimoni de la Humanitat. Tenim restes medievals com la Catedral o les voltes del carrer merceria, restes modernistes com la casa castellarnau o el jardí del teatre metropol, així com espais únics com el balcó del mediterrani, el barri de la Part AltaSi el voleu escoltar. o el barri del serrallo, que tenen també important interès cultural.

Aquest patrimoni cultural és un important atractiu turístic, que fa que milers de persones vinguin a la nostra ciutat, donant feina també a molts tarragonins.

La Part Alta és una zona on es concentren bona part de les restes antigues. Algunes d’elles son propietat de l’ajuntament i altres, estan en mans privades, però totes tenen en comú les seves necessitats especials de conservació i que resguarden un llegat artístic i històric que encara no coneixem del tot.

Els darrers mesos, hem vist varies notícies que posen en relleu la importància de la conservació d’aquestes restes. Per una banda, al 2.012 es va ensorrar de madrugada la casa Foixà, que estava declarada com edifici d’interès històric. i a Ca l’Ardiaca, un edifici del segle XII que es troba tancat, els veïns denuncien goteres i perill d’enfondrament. i com ja vam recollir a Tarragona World, hi va haver un incendi que no va tenir més conseqüències però va posar sobre la taula la necessitat de millorar la situació de molts immobles històrics, com aquest.

La plataforma “salvem ca l’ardiaca” sorgeiSi el voleu escoltar.x en torn a aquesta problemàtica. Demana que es facin les reformes necessàries per assegurar que no caigui i que es prenguin mesures perquè no hi torni a haver un incendi que faci perillar els edificis colindants. I és que el llegat històric és viu a Tarragona, i és part del barri. El bon estat d’edificis com ca l’ardiaca és bàsic per garantir la seguretat de les persones que viuen i circulen al barri, on, cada setmana, s’hi junta molta gent.

Si consultem la guia de Grans runes de tarragona, que va fer la CUP sobre equipaments i edificis de la ciutat que no s’estàn fent servir, veiem que, de 30 equipaments, 6 son edificis de valor cultural o històric, part del nostre patrimoni. Seria el cas, per exemple, del Mas de l’àngel, el teatre romà del carrer caputxins o la quinta de sant rafael, al parc de la ciutat.

Una altra noticia que ha portat cua va ser el tancament al públic de la casa castellarnau, que ara només es pot veure en visites concertades per grups de més de 20 persones. La mateixa situació hi ha per la casa Canals, una altra casa modernista de la part alta menys coneguda que està prop del portal de sant antoni. Aquestes retallades fan sorgir moltes reivindicacions sobre la necessitat de una millor difusió del nostre patrimoni històric.

Des de la societat civil trobem moltes iniciatives en aquesta direcció. Diverses associacions culturals i històriques que volen difondre i aprofundir en aspectes concrets de la història de Tarragona. L’associació del setge de tarragona, centrada en el setge que va patir la ciutat al 1811, el Forum de tarragona per la Memòria, associació presentada fa poc, que es centra en la guerra civil i la repressió franquista a la ciutat. Son alguns exemples de gent que s’organitza per rescatar i reviure la història de Tarragona.

el llegat històric té implicacions també en la construcció de nous edificis que han de respectar el legat historic i sobre tot, a la rehabilitació dels edificis històrics que han de conservar tot allò que tingui valor arquitectonic i historic. Això de vegades es complicat però altres dona un afegit a restaurants, sucursals bancaries, comerços en infinitat de locals on han sabut adaptar l’espai.

 

Programa sobre Veganisme


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-sobre-veganisme-audios-mp3_rf_10901340_1.html&#8221; title=”Programa sobre veganisme”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem parlat de les diferents dietes que hi han: Vegetarians, Vegans, crudivegans.
L’associació Serás su voz  nos ha explicado los motivos, sobre todo morales que tienen para escoger, más que una dieta una filosofia de viCarla- da y Sonia, nutricionista de Nutriestil&esport nos ha explicado los problemas que puede llevar una dieta vegana y como solucionarlos.kvYgGO7D

Avui volem parlar de dietes compromeses. La nostra alimentació és molt important pel nostre cos, ja que determina gran part de la nostra salut, i influeix fins i tot en el nostre estat d’ànim i les nostres emocions. Però, a més, la nostra alimentació té importants repercussions al nostre entorn.

Menjar carn o peix semblen els exemples més evidents, però hauríem de parlar del transport de verdures i fruites fora de temporada que han viatjat per mig món fins arribar a la nostra taula. Això suposa una gran despesa d’energia i consum de petroli. També tenim grans zones d’hivernacles al nostre país, que requereixen molta energia i aigua.

La gastronomia també es un art i es molt cultural. A qualsevol viatge es tant important testar els plats típics de la zona com visitar els monuments famosos. I és que la nostra forma d’alimentar-nos és una cosa que portem gravada de manera profunda. Als estudis sobre multiculturalitat moltes vegades es posa l’alimentació com exemple d’allò que tenim culturalment més arrelat: a cap lloc es menja com a casa. En una migració, l’alimentació és un element que sol sorprendre pel que costa habituar-se als nous sabors.

Per altra banda, hi han moltes persones que, veient les repercussions negatives de la nostra alimentació opta per canviar la seva dieta i fer-la més èticament responsable. Hi ha tot un món de maneres de menjar que, en molts casos, a més, es defensen com millors per a la salut. Trobaríem tantes dietes com persones, però començarem per nombrar algunes de les més importants.

El vegetarià no menja carn d’animal, però en canvi, si que menja derivats danimals que no impliquen la seva mort com els ous, la mel, la llet i tots els seus derivats i en molts casos mengen peix. Dins dels vegetarians, trobem els Ovolactovegetarians, ovovegetarians i lactovegetarians segons si mengen o no ous o lactis.

Després estan els vegans que ja no mengen res d’origen animal, ni tants sols la mel i tampoc peix. Expliquen que ho fan perquè tots els productes derivats dels animals impliquen el seu sofriment, com per exemple les granges de gallines que estan en gàbies molt petites per produir ous. I ens falta un altre, que son els crudivegans que només mengen aliments d’origen vegetal que no hagin sigut processats a més de 40 graus. Pensen que a aquesta temperatura els aliments comença’n a perdre les seves proteïnes i propietats. La seva lògica és la mateixa que faria què mai li posaríem a l’amanida l’oli que hem fet servir per fregir.

Per una altre banda, trobem la dieta paleo. Aquesta dieta defensa menjar verdures, carn i peix però com feient els nostres avantpassats al paleolític. Sense menjar tants carbohidrats i fugint dels aliments massa processats. Farines, hamburgueses i sobre tot, del sucre que es la benzina del nostre cos però l’excés provoca molts problemes.

Els motius pels quals una persona decideix fer alguna d’aquestes dietes son molt variats i anem a enumerar uns quants.

Alguns son vegans perquè diuen es l’estat natural del nostre cos i que menjar carn es una aberració per la que no estem preparats. Som vegetarians per naturalesa? L’home descendeix del mico, que es un animal vegetarià que només menja fruita i verdura, de fet els micos serien tots crudivegans ja que a la natura no existeixen aliments processats a més de 40 graus.

Altres en canvi, sostenen que el nostre cos ja ha evolucionat i el nostre estomac s’ha reduït de mida i no està preparat ja per tenir una dieta crudivegana. Inclús alguns afirmen que va ser aquest canvi de dieta el que va fer que evolucionéssim ja que la carn i el peix ens dona més proteïnes i redueix els temps que hem de dedicar a buscar i digerir aliments.

Altres diuen que portem una dieta molt insana. Morgan Spurlock, un cineasta americà va fer un documental, on va estar 30 dies menjant al Macdonals tres cops al dia. Va experimentar sobrepes, canvi d’humor, disfunció sexual i dany al fetge. De fet, el metge li va suplicar que deixés l’experiment. Morgan va arribar a dir: “Sento que el meu cos m’odia”.

Això també passa amb els lactis. Som mamífers però a la natura deixem de veure llet als dos, tres anys com a molt. No es natural veure llet sent adult. Però ena la recomanen perquè porta Calci. Hi ha gent que ha eliminat els lactis de la seva dieta i diuen que se senten molt millor en general.

Altres com l’associació Animanaturalis denuncien el maltractament al que estan sotmesos els animals a les granges avui dia. Els animals son apartats de les seves mares tal com neixen i creixen tancats en un metre quadrat on no es poden ni girar, molt menys caminar. Amb una tuberia que els alimenta i altre que recull els seus residus. Demanen fer-lo per solidaritat amb els animals per no finançar aquest maltractament ni col·laborar amb ell. Som els consumidors de carn responsables?

Res a veure amb les imatges que veiem a la tele on es veu el xai en llibertat corrent muntanya amunt darrera de la seva mare. Una altre imatge que hem vist tots es la del sexador de pollastres, que va mirant els pollets i va llençant els mascles a una caixa i les femelles a l’altre. La imatge que no veiem mai es com una de les dues caixes (Si son gallines ponedores els mascles i si son pollastres d’engorde les femelles) van directament al contenidor on moren aplastats en una muntanya de cadàvers.

També hi ha qui diu que tot aquest patiment al que sotmeten als animals queda impregnat a la seva carn. Al cap i a la fi, som química i tots els nostres sentiments, com l’estrès son hormones com l’adrenalina o el cortisol que circulen pel cos de l’animal i queden a la seva carn. Per no parlar del clembuterol, excés d’antibiòtics i la infinitat de productes químics que donen als animals. Quan naltros ens mengem la seva carn… Passen al nostre cos?

Per no parlar de la mala alimentació que els hi dónen per reduir costos i que provoquen greus malalties en els animals. Aquestes han sigut notícia quan tenien repercussions en la nostra salut, com per exemple el cas de les vaques boges o la grip aviar. A més, molts denuncien que no se sap els efectes que tenen molts components químics que donem als animals sobre la nostra salut perquè no s’estudia, però que probablement son molt dolents.

Carla- També està la sostenibilitat. La quantitat de carn que mengem a Tarragona només es menja a lanomenat primer món, per sort! Perquè això ja fa que es destini una tercera part de l’agricultura mundial a alimentar aquests animals. Això es insostenible. Farem el típic acudit de que si tots els xinesos mengessin un ou a la setmana (1.300 milions/7=186 milions de gallines) no hi hauria prou terra al món per plantar el blat o el blat de moro que caldria per alimentar totes aquestes gallines. Ni tampoc hauria prou aigua dolça al món per regar-ho tot. Per tant, la dieta que portem és privilegiada però insostenible i no hi pot tenir accés tothom.

I es que de vegades veiem a la tele recomanacions per estalviar aigua, ens diuen que dutxant-nos en comptes de banyar-nos estalviem cent litres d’aigua, la cisterna del vàter buit, etc. No es menciona que el consum humà es un petit tant per cent i que la principal despesa d’aigua son les plantacions per alimentar els animals de les granges.També es podrien explicar que menjant verdura en comptes de carn estalviarien molta més aigua que seguint aquests consells Per què no parlem mai de l’aigua que cal per alimentar una vedella o un porc?

Un altre problema es la contaminació. Les granges actuals tenen milers, de vegades milions d’animals, això provoca una quantitat enorme de residus i tenen un problema per reciclar-los. Els purins en moltes vegades han generat casos de contaminació de terres i d’aqüífers.

Aquestos residus podrien ser l’adob que alimentés les plantes i tornés els minerals a la terra tancant el cicle. Als països desenvolupats tenim un excés de residus i un problema per gestionar-los. En canvi, als països “poc” desenvolupats es genera l’efecte contrari. La terra es fa servir per cultivar el blat de moro que alimenta els animals de les granges del primer mòn. Llavors, cada vegada té menys minerals i per tant, es més pobra. Això fa que els països empobrits siguin cada cop més pobres mentre que els rics tinguin un excés de recursos. Com passa sempre.

Una altre demanda son els aliments processats. Molta gent reclama que als supermercats hi han molts aliments com la farina o la sal que estan tant processats que han perdut les seves propietats beneficioses. I demanen tornar al menjar tradicional i ecològic.

L’augment del consum d’aquest tipus de productes fa que aquests siguin cars i que s’hagin creat molts controls per saber quin producte és ecológic. En aquest sentit, es denuncia que hi ha molts més controls per assegurar-se de que un aliment és eco+logic i que, per tant, no ha estat tractat amb res químic, que per assegurar-se que els aliments que han estat tractats amb químics son comestibles i no tenen un excés de sulfats.

Per altre banda, tots tenim amigues vegetarianes que han hagut de deixar la dieta per recomanació mèdica. Per exemple, al quedar-se embarassada, el metge et diu:

-”Amb el teu cos fes el que volgués però el teu fill necessita les proteïnes de la carn i del peix per arribar a formar-se”.

Aquesta recomanació també té tot un debat mèdic, amb defensors i detractors de les bondats per la salut d’aquest tipus de dietes.

En aquest sentit, molts metges i dietistes també aconsellen ingerir complements alimentaris per fer un aporte de proteïnes i nutrients que ens falta a la dieta vegana. Per això parlar de tot això hem convidat a la Monica Ors, activista d’Animanaturalis, amb Jordi Cano, de Vegans de Tarragona i la Sonia Gonzalez, nutricionista que treballa al barri, a Nutri&Esport. També em entrevistat a la Elena Vidal coahing de nutrició especialitzada en alimentació natural.

 

Entrevista a Elena Vidal


Elena Vidal

Elena Vidal

Preparando el programa del martes que viene hemos hablado con Elena Vidal,coach en nutrición que nos ha aconsejado llevar una dieta vegana, que es posible llevar una dieta vegana completa mezclando verduras con legumbres.

 

 

 

 

 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-elena-vidal-audios-mp3_rf_10824770_1.html&#8221; title=”Entrevista Elena Vidal”>Ir a descargar</a>

Programa sobre medi ambient


Per aquest programa hem convidat al portaveu de la Plataforma Cel Net per a que ens parli del estudi que van fer sobre contaminació a l’aire del Camp de Tarragona. Per altre banda Txiqui Lopez tècnic mediambiental molt compromès amb denunciar la contaminació a Tarragona ens ha aportat una impressió més científica. Les petroquímiques son necessàries sí, però podrien fer la mateixa feina sense contaminar.

Avui volem parlar de contaminació. Tarragona té el polígon petroquímic més gran del sud d’Europa i un dels més importants de la Unió Europea. Això suposa molts llocs de treball però, a quin preu? Som la quarta ciutat en contaminació d’Espanya només darrera de les grans metròpolis Madrid, Barcelona i Valencia i la població porta anys reclamant uns estudis profunds sobre la contaminació que provoca aquesta industria.

Darrerament l’ajuntament ha aprovat una moció per fer un estudi epidemiològic a Tarragona arran d’un informe publicat per la plataforma Cel-Net. Aquest informe afirmava que els nivells de contaminació estaven per damunt dels límits permesos, segons la legislació d’Anglaterra es clar. Ja que a Catalunya no tenim legislació al respecte.

Un dels efectes que sembla tenir la contaminació de l’aire és que provoca que els homes tinguin semen de mala qualitat, provocant problemes reproductius. El semen del 53% dels tarragonins no arriba als paràmetres de normalitat. Un grup ecologista va denunciar les petroquímiques per aquest fet i van anar a judici tres cops, en tots ells, el jutge va decidir que no hi havia prou evidències de que la contaminació fos la culpable. Això, pels ecologistes demostra que no s’investiga prou i pot recordar quan fa 50 anys ens deien que no hi havien prou estudis que demostressin que el tabac o l’amiant eren cancerígens.

Així la legislació en aquests temes va lenta i a vegades posa fill a l’agulla massa tard. Per això es molt possible que dintre d’uns anys estigui totalment prohibit tenir el nivell de Benzè que ara es habitual a Tarragona. El benzè es el contaminant més habitual a la nostra atmosfera dels que estan catalogats com a cancerígens, i està demostrat que provoca leucèmia. Ara mateix no sé els nostres oïdors però a mi, la primera vegada que vaig sentir aquesta afirmació se’m va glaçar la sang i em van passar pel cap tots els coneguts que han patit aquesta malaltia… I son uns quants. Inclús recordo un company de classe que va morir per aquesta malaltia.

Tot i que, si mirem les estadístiques estem per damunt de la mitjana en la incidència de càncers. I no som la regó on més casos de leucèmia hi ha (Si això es un consol) On si tenim la medalla d’or es en càncer de mama

Com la gent que té asma i va amb el ventolin. En certa ocasió, el meu nebot se’l va deixar a casa i va tenir un atac a classe, per sort vuit companys seus en portaven a sobre. Això es normal?

A tots els estudis mirem el benzè perquè està demostrat que es cancerigen però és possible que hi hagi altres que ara no s’analitzen i demà es demostri que provoquen càncer com ja ha passat en altres ocasions. Perquè la opacitat en aquests temes es total. Els estudis son cars i normalment no els financien entitats públiques.

Un altre tema relacionat és la seguretat ciutadana. A Tarragona tenim el famós Plaseqta, un pla d’emergències per la població en cas de fuita d’un gas tòxic o altres emergències relacionades amb les petroquímiques. Periòdicament es fan proves de so i simulacres als llocs amb més concentració de persones, com la universitat o les escoles, però, la gent està ben al cas del que hauria de fer en cas d’emergència?

Aquest pla va sorgir arran d’un atemptat que va fer la ETA a un rac de tuberies a la autovia de Salou. ETA va ficar tres bombes la nit de 12 de juny de 1.987. Dues d’elles van esclatar sobre una tuberia de gasoil. L’altra va reventar una d’etilè, un gas que s’inflama al contacte amb l’aire. Es va produir una flamarada enorme que no van ser capaços d‘apagar en tota la nit. Només van poder tancar les vàlvules i pregar perquè no provoqués més danys. Aquella nit molts tarragonins van sortir corrents sense saber cap a on.

Fa uns mesos va haver una fuita d’àcid nitrós a Bonavista. Protecció civil va emetre un comunicat dient que no hi havia cap perill per la població, quan el nitril es molt verinós, això sí recomanaven que la gent no surtis de casa per precaució. Hi havia nens que jugaven a prop a futbol i van sofrir irritacions tant pulmonars con als ulls.

Ens diuen que si volen les industries i tenir feina hem d’aguantar la contaminació, però… es pot evitar? Podríem tenir aquestes industries sense contaminació? Per això hem entrevistat a l’Enric Rovira del Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de Tarragona i la Hortencia Grau diputada del parlament i hem convidat a Josep Maria Torres, portaveu de la Plataforma Cel Net, a Txiqui Lopez, …

<a href=”http://www.ivoox.com/pograma-sobre-medi-ambient-audios-mp3_rf_10822547_1.html&#8221; title=”Pograma sobre medi ambient”>Ir a descargar</a>

El 8 de Març hem de parlar de Feminisme


yUkljnku n0t9z6ts

 

 

 

 

 

Avui com era el dia de la dona treballadora hem parlat de feminisme amb Vanesa Lopez, consultora i formadora, sòcia fundadora de la cooperativa especialitzada en igualtat entre homes i dones, Genera Innovació, eva zafra, profesora i investigadora del deptartament d’antropologia, filosofia i treball social de la urv, Eli i itziar, del cau de llunes.

<a href=”http://www.ivoox.com/feminisme-audios-mp3_rf_10717860_1.html&#8221; title=”Feminisme”>Ir a descargar</a>

Programa sobre educació


EstudiantsEn aquest programa hem parlat de la llei d’educació, de les propostes que hi han per modificar-la i de com han afectat les retallades als col·legis i instituts de Tarragona.

Hem parlat de la ILP que es va proposar sobre educació a Catalunya i sobre la aplicació del 3+2 i quins motius tenen els estudiants per oposar-s’hi i fer la vaga el proper dia 3.

 

<a href=”http://www.ivoox.com/programa-educacio-audios-mp3_rf_10644463_1.html&#8221; title=”Programa educació”>Ir a descargar</a>