Exposició d’Iceberg


Ir a descargar

Avui tornem a tenir aquí amb nosaltres a la Marta Baceiredo per parlar-nos de la seva obra “iceberg” que va fer pel treball de fi de curs a la Escola d’Art i que es una obra artística que vol senzibilitzar a les persones sobre el patiment animal i conciènciar a la gent de la importància del animalisme per fer un món millor. Inclús empreses com Campofrío o Mercadona han anunciat que crearan embotits o hamburgueses d’origen vegetal.

Aquesta obra “icerberg” estarà exposada a la sala Kesse de Tarragona durant tot el mes de Juliol. A més de la obra durant tot el mes es faran un munt de xerrades per parlar de veganisme, animalisme i medi ambient. Avui tenim aquí a alguns dels ponents que ens faran cinc cèntims de les seves ponències. Tinc aquí amb mi, a part de la Marta Beceiredo, al Victor Robledo, dietista i vegà, a la Noemi Martín Plataforma Salvem la PLatja Llarga i a la Nelly Fernandez, advocada i presidenta de l’associació legal animalista.

Anuncis

Programa sobre Transgènics


Ir a descargar
Avui parlarem d’un tema que porta anys generant polèmica: els aliments transgènics. S’entèn per aliments transgènics aquells que han estat produïts a partir d’un organisme modificat per mitjà d’ingenyeria genètica, al qual se li han incorporat o tret gens d’un altre organisme per generar les característiques desitjades. No s’ha de confondre transgènics amb híbrids: aquests últims són el resultat de l’encreuament natural o provocat de forma artificial entre dos animals o plantes del mateix gènere o espècie. Un exemple d’aliment obtingut per hibridació és la nectarina, que es un hibrid entre un préssec i una pruna.
Programa Transgènics

Mentre que l’home porta conreant aliments híbrids des del Neolític, el primer transgènic va ser creat molt més recentment, concretament l’any 1983, quan un grup de biotecnòlegs va aconseguir aïllar un gen i introduir-lo en un genoma de la bacteria E. Coli. Tres anys més tard, la companyia nord-americana Monsanto, dedicada a la producció de biotecnologia agrícola, va crear la primera planta genèticament modificada, una planta de tabac. Des de llavors s’han creat i comercialitzat en alguns països desenes d’aliments transgènics, com la soja, la remolatxa, el tomàquet, la papaia, i fins i tot el salmó atlàntic. L’objectiu de produir aquests aliments és, segons les companyies que els fabriquen, no només millorar-ne les qualitats, sinó augmentar el rendiment agrícola i per tant la quantitat de queviures, contribuint a solucionar el problema de la fam al món.

Però Monsanto, la principal multinacional productora de transgènics, és considerada per molts el “Mordor” de l’agricultura mundial. Les polèmiques protagonitzades per aquesta empresa, son moltes: Van començar fa cent anys amb els PCB’s, el bifenil policlorat era un refrigerant altament cancerigen, després va venir el DDT, els pesticides a base de dioxines, l’agent taronja, l’adob a base de petroli, així la llista de productes inventats per Monsanto que ara estan prohibits es força llarga. En moltes ocasions han fet honor al seu lema: “Bussines is bussines” demostrant que no els importa res més que fer negoci.

Entre tots destaca el subministrament del famós Agent Taronja,un herbicida i defoliant utilitzat pels militars nord-americans durant la Guerra del Vietnam. Monsanto havia assegurat al públic que era inocu per als sers humans, que no comportava cap risc. Avui dia sabem que milers de veterans de guerra i centenars de milers de vietnamites van patir greus malalties provocades per aquest producte, incloent càncer, afeccions neurològiques, deformacions, etc. Doncs bé, la mateixa multinacional que va negar als anys seixanta el perill de l’Agent Taronja nega en l’actualitat els riscos dels transgènics.

De quins riscos estem parlant? Bàsicament mediambientals i de salut humana. Tot i que han estat silenciats, hi ha científics, com l’Árpád Pusztai, que van intentar fer públics estudis que, segons ells, demostraven l’aparició en rates de malalties com el càncer, al·lèrgies, danys en determinats òrgans o en el sistema immunitari, etc. Tot i que alguns científics, polítics, i per descomptat les empreses de biotecnologia, insisteixen en la inocuitat i la seguretat d’aquests nous aliments, no està clar a dia d’avui els efectes que podrien causar.

Malgrat aquesta incertesa, la UE autoritza la comercialització de més d’una desena d’aliments transgènics, així com la producció d’un tipus concret de blat de moro de Monsanto, que només es conrea en alguns estats. El nostre és precisament el major productor d’aquest cultiu; de fet, Espanya és coneguda com “el graner transgènic d’Europa”. I segons dades del Ministeri d’Agricultura, Catalunya tenia l’any passat el 32% de la superfície de blat de moro MON810 que es conrea a nivell estatal; només la superava Aragó, amb un 36% del total. Per tant, només Catalunya i Aragó concentren gairebé el 70% del conreu de panís transgènic a Espanya, una dada preocupant per a alguns.

Record de l’atemptat d’Empetrol


<a href=”http://www.ivoox.com/30-anys-d-eta-audios-mp3_rf_19245693_1.html&#8221; title=”30 anys d’ETA”>Ir a descargar</a>

Ahir es cunplien 30 anys de l’atemptat que va fer ETA al rack d’Empetrol que es se’ns dubte la nit més llarga que hem viscut a Tarragona per això hem volgut recordar-ho i parlar amb gent que ho va viure. Tot i que tothom ho va viure: 25.000 persones van marxar corre’ns.30 Anys atemptat Empetrol

Se’ns dutbe va ser la nit més llarga de l’historia de Tarragona. El 12 de Juny de 1.987 ETA posava tres bombes al Rack de tuberies que conecta el Pantalan amb la refineria. Dues d’aquestes bombes van rebentar una tuberia de gasoil i no va passa res, la tercera va esclatar a una tuberia d’etilè, un gas força inflamable que va formar una columna de foc d’uns dos-cents metres d’alçada.

Aquella nit va sortir el sol a Tarragona.

El foc era molt visible des de tota Tarragona i va ser molta la gent que fugir corre’ns pensant que tota Tarragona saltaria pels aires. Bé escolte-m’ho millor.

Las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/kellys-audios-mp3_rf_19117856_1.html&#8221; title=”Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Hoy queremos hablar de las kellys ¿Qué son las kellys? Las kellys son las camareras de pisos, se hacen llamar así porque son “las que limpian”. Así hoy nos adentraremos en un oficio de los más denostados, puede que muchos lo menosprecien pero hemos de reconocer que es un trabajo imprescindible en cualquier empresa. Ya que ninguna empresa (grande o pequeña) puede funcionar sin servicio de limpieza.

Y mucho menos un Las Kellyshotel ¿Verdad que nadie alquilaría una habitación que no tuviera las sábanas limpias? Así la limpieza es fundamental en un hotel. Sin embargo, últimamente la mayoría (por no decir la totalidad) de cadenas hoteleras han decidido externalizar el servicio de limpieza.

Las consecuencias son muy simples: Mayor precariedad laboral, menos sueldos y más trabajo: La camarera que antes debía hacer 15 habitaciones en 8 horas, ahora tiene que hacer 30. Porque no tiene una jornada de 8 horas, tiene un cupo de habitaciones y no puede marcharse hasta haberlas acabado. Eso puede provocar que, por ejemplo, no pueda recoger a los niños al colegio si una habitación le da demasiado trabajo. Porque esa es otra ¿Cuanto se tarda en limpiar una habitación? Depende de los inquilinos.

 El sector hotelero en España goza de buena salud y es un motor importante de la economía pero ¿Tiene que ser a costa de las condiciones de sus empleadas? Ahora se está negociando un nuevo convenio con la patronal y “las kellys” han propuesto una ley que impida tanta externalización. En fin, para hablar de todo esto tenemos aquí a Esther Rodriguez y Susana Periano, representantes de CCOO.

Entrevista a las Kellys


<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-las-kellys-audios-mp3_rf_19047606_1.html&#8221; title=”Entrevista a Las Kellys”>Ir a descargar</a>

Preparando el programa del próximo martes donde hablaremos de las camareras de pisos en particular y de las mujeres de la limpieza en general, hemos entrevistado a Vania Arana, portavoz de la asociación las kellys que han presentado una ILP para evitar que se sector se precarice más.