Festa a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/festa-a-tarragona-audios-mp3_rf_19002239_1.html&#8221; title=”Festa a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Ahir volíem parlar del model de festa que volem a Tarragona. Fa menys d’un any vam convidar a la plataforma Farts de soroll i vam fer un programa parlant de les terrasses de la Part Alta. Bé, aquesta plataforma a continuat treballant i va aconseguir reunir-se amb l’alcalde de Tarragona que va decidir descentralitzar molts actes dels que es fan a la Part Alta.

No es va quedar només amb això. També va decidir prohibir els vermuts electrònics a la platja, i després a la resta de la ciutat. A qui molesta la musica a les dues de la tarda? Això les terrasses de la Part Alta continuen obertes fins les dues de la matinada. Potser el nostre alcalde no va saber captar el missatge de Farts de Soroll.

Un dels primers canvis, va ser la fira medieval que van traslladar al camp de Mart. Que va ser un fracàs, a damunt va ploure i van acabar tots enfangats. La gent de la Fira va dir que no tornarien al camp de Mart. Llavors, jo pregunto: No hi han places dins de la ciutat per ubicar-la? Plaça Verdaguer, Rambla, Plaça dels Carros, dels infants, de la Generalitat, fins i tot, la plaça davant de Joan XXIII també em sembla una opció millor que el camp de Mart. Llavors, per què la van traslladar al Camp de Mart? No serà que volien posar la gent de la fira en contra de la plataforma Farts de Soroll?

Després ha sortit un altre moviment que es fa dir Tgn ciutat dormitori i que reivindica tot el contrari: Que hi hagi més festa a Tarragona. Que no pot ser que estigui tot prohibit. Que a Tarragona no hi ha cap lloc per a que la gent jove se’n vagi de feta, ni cap discoteca. Bé, per debatre el model de festa que volem a Tarragona avui tenim aqui a l’Antonio Nuñez de la Plataforma Farts de soroll, la Eva Ortiz i la Eva Sargadoy de Tgn Ciutat Domitori i al Quim Castelvi Membre de l’associació de veïns Casc Antic i voltants.

Ens va sorprendre que les seves posicions no son tan oposades com podia semblar al principi i que es possible construir un model de festa a Tarragona on tothom hi càpiga.

Anuncis

Cinema a Tarragona


<a href=”http://www.ivoox.com/cinema-a-tarragona-audios-mp3_rf_18863364_1.html&#8221; title=”Cinema a Tarragona”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de cinema a Tarragona. Des de l’arribada d’en Josep Maria Prats com a regidor, la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona es cobra, cada dia, més víctimes. El Teler de Llum i la programació d’estiu al Camp de Mart van ser les primeres i ara els ha tocat rebre als festivals internacionals de cinema (REC) i de fotografia (SCAN), que han estat criticats pel «poc retorn que tenen a la ciutat» en una entrevista al conseller.

El regidor carrega contra la política cultural feta a Tarragona els darrers 40 anys, diu: “Tenim molt clara quina política cultural volem per Tarragona, una reflexió que s’havia d’haver fet als anys 80 i no ara”. (cal recordar que, als anys 80 Cultura va estar en mans del també regidor d’Unió, Albert Vallvé, i, la resta, en mans dels actuals socis de govern d’en Prats, el PSC). Fins i tot costa creure que el mateix home que tirava floretes al REC el desembre passat a la inauguració del festival, ara el critiqui de manera tan contundent.

Des de la direcció de REC, recorden que «el REC és un festival consolidat, amb activitats que duen el nom de Tarragona més enllà de les nostres fronteres (actualment participa en tres projectes europeus, i el seu Laboratori s’ha fet imprescindible per als joves directors)». A banda, volen deixar clar que el REC és una iniciativa privada en la qual l’Ajuntament de Tarragona participa tan sols en un 20% del seu pressupost i que gran part dels seus fons provenen de fora de la ciutat (en relació de 3 a 1). Amb tot, els organitzadors del REC subratllen que «la nostra intenció de continuar fent-lo a la ciutat que el va veure néixer».

És difícil entendre que els responsables de Cultura vulguin «repensar» el REC i l’SCAN perquè «tenen un públic de 200 o 300 persones» i, alhora cancel·lin una programació que aglutinava milers de tarragonins a l’Auditori del Camp de Mart a l’estiu per un FiTT que, en el millor dels casos, reuneix uns pocs centenars d’assistents. Aquesta contradicció fa de mal pensar i més veient que la relació entre l’actual coordinador de Cultura i els organitzadors del FiTT és molt estreta. Per acabar d’amanir aquest ball de xifres, cal recordar que l’organització del REC xifrava en 4.000 el nombre d’assistents a la seva darrera edició.

En fi, per parlar una mica de festivals hem convidat avui al Toni Navarro director del festival de cinema i drets humans de Barcelona i a Didac López

Programa sobre el Comerç Just


 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/comerc-just-audios-mp3.html&#8221; title=”Comerç Just”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar del comerç Just, Les grans multinacionals actuen impunement arreu del món vulnerant els drets humans, drets que afecten majoritàriament als països empobrits. Aquest sistema d’organització del mercat global capitalista genera 830 milions de treballadores pobres, 21 milions de persones sota treball forçat, 1.500 milions de treballadores sense condicions dignes i segures o 168 milions de nens i nenes abocats al treball infantil, segons les Nacions Unides i l’Organització Internacional del Treball.

Per citar només alguns exemples concrets, a partir d’un informe del centre d’investigació independent DanWatch del 2016, Nestlé es va veure obligada a acceptar públicament que no pot descartar situacions similars a l’esclavituden la seva cadena de subministrament al Brasil. La Campanya Banca Armada ha xifrat en més de 2.700 milions d’euros la participació del BBVA a la indústria armamentista. Parlem de les finances, el 90℅ del capital mundial que es mou no fabrica res, només es dedica a especular. Els grans banquers cobren fins a 370 vegades més que el personal.

Ara parlem de roba, a Espanya cada persona gasta 437€ de mitjana. Les grans marques subcontracten la producció. Als països empobrits es treballa per sous miserables, en jornades de 16 hores diàries en tallers sense cap seguretat. Al Rana Plaza (Bangladesh) es va esfondrar una fàbrica i van morir 1.130 persones. Produïa roba per H&M, Mango, Benetton, El Corte Inglés, etc.

Optar per les alternatives de l’economia solidària com el Comerç Just i la Banca Ètica ens garanteix que no es vulneren els Drets Humans, i que no es produeix un impacte medioambiental en els països on opera. Per exemple, el Comerç Just garanteix treball digne i estable a més de dos milions de treballadors i productors de països pobres, així com a les seves famílies i comunitats.

Bé per parlar de tot això tenim amb nosaltres al Tais Bastida i al Roger organitzadors de la festa del comerç just.

Nutrició Infantil


<a href=”http://www.ivoox.com/nutrcio-infantil-audios-mp3_rf_18463405_1.html&#8221; title=”Nutrció infantil”>Ir a descargar</a>

Avui volem parlar de nutrició infantil, la nostra nutrició es molt important i condiciona la nostra salut, als infants molt més. De la seva nutrició dependrà la seva constitució i la seva salut per tant, com serà la seva vida. Així massa dolços li pot provocar una diabetis que li acompanyarà tota la vida.

Començarem per la lactància, sempre ens recomanen que li donem el pit, dons amb la llet materna la mare ens passa molts anticossos i demès defenses que no porta la llet en pols i que ajudarà al nadó a créixer sa i fort. Tot i això, moltes mares decideixen donar-li el biberó al nen per motius molt variats: Se’t cauen els pits, fa mal, el nen es desperta cada tres hores de dia i de nit, es més pràctic si l’has de deixar a la llar d’infants que avui dia per desgracia es lo normal, etc.

 

A partir dels sis mesos hem de començar a donar-li “potitos”, primer de fruites més suaus que anirem alternant amb la llet (ja sigui materna o de vaca) i després farinetes de verdures mentre cada vegada li donarem menys llet. Perquè el nostre cos no està pensat per prendre llet tota la vida. Fins quan es recomana donar-li llet al nen?

Després el nen comença a menjar de tot, sempre serà millor si li pots fer tu a casa però la majoria de la gent recorre als “potitos” dels supermercats i llavors es on hem de començar a llegir les etiquetes perquè molts no son tan recomanables com hauríem de ser. El primer enemic es el sucre, els productes per a nen acostumen a portar excés de sucre per a que sigui dolç i el nen s’ho empassi però aquest sucre pot tenir conseqüències molt greus: Diabetis, sobrepés, inclús el seu rendiment acadèmic es pot veure alterat per donar-li massa sucre al nen.

La alternativa dels edulcorants tampoc està lliure de perill, sacarina, aspartam, ciclamat, etc, tampoc son gens saludables i les quantitats diàries recomanades son força petites. Llavors jo pregunto, per què ha d’ésser dolç pels nens? No serà que els acostumem a menjar dolç nosaltres?

També hem d’anar amb compte amb alguns al·lergens, ja que l’abús de segons quin aliment li pot provocar una al·lèrgia (Al·lèrgia que l’acompanyarà de per vida) o una intolerancia a algun menjar com el gluten o a la lactosa. Darrerament hi ha força debat que diu que prenem massa llet, iogurts, formatges i derivats. Diuen que el nostre cos no està pensat per consumir llet sent adult. Sovint els metges et recomanen deixar de banda el lactis. A partir de quina edat hem d’anar baixant el consum de llet?

També hem d’anar amb compte amb productes com l’actimel que aquí et recomanen que li donis als nens però que està prohibit a països com França. El motiu? A més de portar un munt de sucre, ingerir un excés de bifidus reforça la flora intestinal si, però a costa de reduir la varietat. Ja que tenim al menys un 60 tipus de bacteris diferents a la nostra flora i no només bifidus. I això no es lo pitjor, donar-li als nens pot provocar que no desenvolupin la capacitat natural de crear la seva pròpia flora i llavors, si que els caldrà prendre l’actimel. Recomanant donar-li als nens s’asseguren els clients de demà.

 No només això. s’ha de menjar en quantitats adequades els principals grups alimentaris i dins d’aquests, menjar de forma variada, de manera que l’organisme tingui les vitamines, minerals i altres nutrients necessaris per gaudir d’una bona salut. És especialment important saber inculcar als nens la importància de la fruita i les verdures, de tal manera que des de petits aquestes siguin un component fonamental en la seva dieta diària.

Controlar la mida de les porcions és un altre tema important. Els nens no han d’abusar dels seus aliments favorits i, per contra, reduir la quantitat d’aquells que els resultin menys desitjables però que són igual de necessaris. També hem de  controlar la ingesta d’aliments que contenen no només sucre agregada, també greixos saturats, així com de begudes menys nutritives, amb gas, etc.

Un altre element fonamental per a qualsevol nen: la pràctica diària d’exercici físic. A més d’una alimentació sana i equilibrada, és important que els nens també desenvolupin algun tipus d’activitat, que a més de reportar-satisfacció els ajudi a socialitzar-se amb altres nens en un nou entorn.

Bé, per parlar de tot això tenim , a la Sheila, col·laboradora de nutriestil&esport i la Rosa Elena de l’associació Porta’m a Prop