Estibadors


Avui han vingut els estibadors ha defensar-se del linxament mediàtic al que han estat sotmesos darrerament.

També ens han explicat que no cal el Real Decret per complir la sentencia europea però que es una excusa per a precaritzar el sector.

Avui voliem parlar dels estibadors. S’està parlant molt dels estibadors darrerament. A tot a reu ens expliquen que son uns privilegiats. Sí, a Espanya quan parlem de privilegiats no parlem dels senadors, ni dels diputats que tenen jubilació amb 7 anys treballats, encara que no vagin a treballar; ni els registradors de la propietat, ni l’exercit d’assessors que té govern. No! Els privilegiats son una gent que s’aixeca molts dies pel matí sense saber si treballaran o no i moltes vegades han de treballar a mà. Si que es cert que avui dia la majoria de la feina la fan les grues però també depèn del vaixell.

Però que son els estibadors? Els estibadors son els treballadors que s’encarreguen de descarregar i carregar els vaixells dins del port. No es una feina fàcil, no oblidem mai que el vaixell flota a l’aigua i té una línia de flotació que s’ha de mantenir. Si es comencés a buidar per una punta (La Proa o la Popa), el vaixell es posaria en peu com a la pel·lícula del Titanic. S’ha d’anar buidant mica en mica d’una manera equilibrada.

Fa 50 anys la feina d’un estibador era tota a mà: Les grues eren poques, petites i lentes. La majoria dels vaixells s’havien de descarregar baixant els sacs damunt l’esquena a mà. Era per tant, una feina dura, això si, estava ben pagada. En part perquè les empreses guanyen milions, en part perquè ha estat un gremi molt unit. Avui dia ha canviat molt la cosa: La majoria dels vaixells estan pensant per ser descarregats amb la grua i tot està mecanitzat. Però no deixa de ser una professió de risc: L’any passat van patir quatre accidents mortals i més de 300 accidents greus.

Ara, amb l’aprovació del CETA i properament del TTIP el nostre govern i el d’Europa s’han posat fill a l’agulla a obrir tots es serveis a la privatització. Ja hem vist com van caient la sanitat, la educació, etc. Ara li toca als ports. JP. Morgan vol liderar el sector a traves de la empresa Noatum, que ara vol vendre la concesió dels ports a Cosco. El problema es que els assessors de Cosco posen una condició: Que es liberalitzi el sector i es redueixi la plantilla i els seus sous. Per això el govern ha fet aquest decret, que ens costaria el doble en jubilacions anticipades del que diuen en surt la sanció per no complir la sentencia de la Unió europea.

De fet, es lo mateix que la UE va obligar a fer a Grecia i van comprar els ports una empresa Xinesa que va portar estibadors xinesos i de vegades agafa grecs però per mitjà d’ETT’s, com volia permetre el RD aquí a Espanya si s’hagués aprovat.

Marina- Aquesta es una altre mentida: El Real Decret era una solució per complir les ordres d’Europa però hi han altres camins de complir-la sense que cap estibador perdi la seva feina o hagi de veure reduït el seu sou. No oblidem que les empreses portuàries tenen milions d’euros de benefici. Per tant, no volen un ajust perquè pugui sobreviure el sector, volen pagar menys per augmentar beneficis. Beneficis que aniran a empreses privades.

Bé, per parlar de tot això avui tenim als estibadors Jordi, Lourdes i Joan per a explicar-nos el problema de primera mà.

<a href=”http://www.ivoox.com/estibadors-audios-mp3_rf_17823709_1.html&#8221; title=”Estibadors”>Ir a descargar</a>

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s