Humor a Tarragona


 

<a href=”http://www.ivoox.com/humor-audios-mp3_rf_15483726_1.html&#8221; title=”Humor”>Ir a descargar</a>

 

Com demà es el dia dels Sants Innocents avui hem convidat a dos humoristes de Tarragexona per para de l’humor a Tarragona. Volíem fer un programa seriós però amb elchicotriste i amb el Faro ha sigut impossible.

Avui voliem parlar de l’humor. Tenim sentit de l’humor els tarragonins? Demà es 28 de Desembre, el dia dels “Sants Inocents” li diem així perquè tal dia com avui Herodes va enviar l’exercit a assessinar a tots els nens menors de dos anys nascuts a Belen. Menuda broma, no? Dos mil anys més tard, la tradició diu que demà es un dia per fer bromes. Com tot, aquesta tradició va sortir d’una tradició pagana: “el dia dels bojos”. Era un dia sense llei on qualsevol persona podia fer el que volgués sense haver de donar explicacions.

El cert es que, tan les bromes com els acudits sempre tenen una víctima que surt mal parada, sempre ens hem de riure d’algú. Només cal fer un cop d’ull per adonar-se que amb la majoria d’acudits t’has de fotre d’algú. Subnormals, lisiats, nans o lletjos acostumen a ser els protagonistes dels acudits. Es pot vulnerar l’honor per fer riure? S’ha de posar limit? Prohibir? Això sí, de moment només Guillermo Zapata ha sigut jutjat per fer acudits.

O en canvi tot hauria d’estar permès per arrencar un riure? “Me habéis matado un hijo pero ¿Y lo que me he reído?” Aquesta frase la deia Gila D.E.P. en un dels seus monòlegs, o encara no se li deien monòlegs? Naltros no defensarem matar a ningú per fer una gracia però pensem que hem d’aprendre a agafar-nos les coses amb humor. Tot i que una cosa es perdre una mica el respecte i una altra el mal gust.

Els personatges públics i coneguts acostumen a ser sovint la diana dels acudits. Si fem un cop d’ull a tota la premsa veiem que a cap diari manca un acudit sobre l’actualitat o el tema del moment. Això té un problema, son gent poderosa que et pot buscar problemes. Així, hi ha molts temes o persones que millor no nombrar-les. Un bon exemple es la corona. Fer acudits amb la corona es força perillós, i si no, que li preguntin als de “El Jueves”. Bé, per parlar de tot això avui hem portat al Napi, al Faro i al Chicotriste, tots tres dibuixants de publicacions tarragonines.

Fidel Castro i Cuba


<a href=”http://www.ivoox.com/fidel-castro-i-cuba-audios-mp3_rf_15222902_1.html&#8221; title=”Fidel Castro i Cuba”>Ir a descargar</a>

Tertulia sobre CUba

Tertulia sobre CUba

Ahir vam parlar de Fidel, com el recordarà la historia?
Per alguns serà un heroi i per altres un dictador però no es pot negar que es un personatge clau per explicar la historia del segle XX.

També em parlat de com es viu a Cuba, del que tenen i del que no tenen.

No fa gaires dies va morir Fidel Castro, ja feia dies que tenia problemes de salut i havia deixat el govern de Cuba en mans del seu germà Raül. Sens dubte va morir el personatge viu més important. Heroe o villano es impossible explicar la historia del segle XX sense ell. De fet, la imatge del seu company d’armes amb la boina està considerada l’icono més famós i conegut a reu del món. Crec que tots sabem de qui parlem, oi?

Per alguns es un heroi que ha salvat Cuba de les urpes de l’imperialisme, per altres un dictador que ha enfonsat la economia de Cuba portant-la a la misèria. Cuba es un dels país més petits del món però l’ultim mig segle ha sigut un autentic maldecap pel país més poderós del món. Fidel no només va fer fora al seu amic Batista si no que també va ajudar a Vietnam, Angola i tota sud-america contra l’imperialisme yanki. Això no ha sigut gratis, Cuba porta ja més de cinquanta anys de bloqueig que ha enfonsat la economia cubana.

És obvi que Cuba no és un paradís, que té moltes dificultats -sobretot econòmiques- i que ha d’avançar molt en drets, però cal també contextualitzar la seva situació complexa i comparar-la amb els que anomenen països en vies de desenvolupament. Alhora, cal tenir molt en compte el dany que suposa un bloqueig econòmic que ja fa més de 50 anys li va imposar el govern dels EEUU per a que no prosperés el model socio-econòmic cubà com exemple d’alternativa per altres països.

En aquest sentit l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat diverses vegades resolucions instant als EEUU a posar fi a aquesta situació a la que Cuba resisteix. Una resistència no sols al bloqueig sinó a les invasions frustrades, als intents de cops d’estat, als atemptats i a les desinformacions interessades.

Malgrat aquest estat pre-bèlic, Cuba es l’únic país americà sense analfabetisme ni pobresa infantil. I pot fardar de tenir menys mortalitat infantil i més esperança de vida que els EUA. També es el país amb més metges per habitant. Diuen que quan hi ha un conflicte EUA i els països de la OTAN envien soldats i Cuba envia metges. També hem de dir que mentre països com el nostre o els EUA es dediquen a vendre armes a les zones amb conflictes com Siria, Cuba envia milers de medicaments i vacunes.

Un altra referència important a destacar és el paper diplomàtic de Cuba, l’exemple més recent han sigut les negociacions del procés de pau colombià. Cuba i la seva solidaritat internacional són un referent de la lluita per la independència i la sobirania front a les forces colonials. La col·laboració cubana va ajudar a posar fi al règim de l’apartheid a Sudàfrica, és un bon exemple on el mateix Nelson Mandela va dir “mai oblidaré que en els moments més foscos de la nostra pàtria, en la lluita contra l’apartheid, Fidel Castro va estar al nostre costat”.