Iniciatives ciutadanes per ús d’equipaments públics abandonats


<a href=”http://www.ivoox.com/espais-abandonats-audios-mp3_rf_13473954_1.html&#8221; title=”Espais abandonats”>Ir a descargar</a>

Avui hem convidat diferents associacions ens han explicat les idees que tenen per donar ús a diferents edificis propietat de l’ajuntament que ara es troben abandonats.

Avui voliem dedicar el programa a parlar de Iniciatives ciutadanes per ús d’equipaments públics abandonats. Jo també he pensat lo mateix: Semblo l’Stieg Larsson posant títols. Es cert. La qüestió es que l’ajuntament té en propietat un munt d’immobles que resten oblidats deteriorant-se i criant coloms. La resposta del consistori es que no hi han calers per acondicionar-los per fer un ús pels ciutadans. Aquesta es la resposta estandar que sempre diuen però a la hora de la veritat el pressupost es per allò que els volen i per la resta “no hi han calers”.

14813054_10210992916404435_526712403_oDe totes maneres, aquest es un debat que tindrem un altre dia. Avui ens centrarem en altre possibilitat que té el consistori per evitar que un edifici de l’ajuntament resti abandonat durant anys: Cedir-lo a una empresa o entitat que s’encarregui de donar-li un ús. Lo normal seria que abans de tancar un edifici com per exemple el Banc d’Espanya seria treies a concurs la seva cessió per uns anys (Normalment cinc o deu) i li donés al projecte més adient per la nostra ciutat. Però no es fa.

I no es perquè la ciutat no tingui manca de serveis: A Tarragona centre no trobem ni centres cívics ni cap biblioteca municipal ni d’altres serveis que son necessaris. Curiosament, en això guanyem els barris on no hi falten centres cívics inclús a Torreforta i aquí a SPiSP tenim sala de lectura municipal, molt petita això sí però en tenim.

I qui surt perdent es la Part Alta. Sí, la zona de Tarragona on més edificis té l’ajuntament en propietat son els que surten pitjor parats en equipaments ja que no tenen ni tan sols un metge o un col·legi públic.

Cas Berskha


 

<a href=”http://www.ivoox.com/cas-berskha-audios-mp3_rf_13374242_1.html&#8221; title=”Cas Berskha “>Ir a descargar</a>

Després d’uns dies d’inactivitat deguts a problemes personals ara ens trobem de nou a la carrega.
Avui hem convidat als encausats pel cas Berskha que aviat sortira a judici i han vingut venir a explicar la seva versió dels fets.

Avui volem parlar de violència policial. Ens pot semblar que es un tema antiquat, queda molt enrere la dictadura, la llei de fugues, els grisos així com la violència dins de les comissaries i la impunitat amb la que els policies lapractiquen. Però no fa gaire, en ple segle XXI que fin i tot, Amnistia Internacional va denunciar maltractament i tortures dins de les comissaries espanyoles.

casberskhaEn això a Catalunya tenim la medalla d’or i no només maltractaments. Catalunya encapçala el ranking de morts sota custodia policial. Segons els informes mèdics mai son morts a conseqüència de la violència exercida. Com per exemple l’empresari que va morir d’una sobredosis de cocaïna mentre vuit mossos d’esquadra l’estaven apallissant. I sabem que l’estaven apallissant gracies a un vídeo que va gravar un veí, no perquè ho digui l’informe.

Ara que normalment els detinguts moren per un atac de cor. Es podria dir que una comissaria catalana es el lloc del món on més possibilitats tens de morir d’un infart. Potser la OMS hauria d’investigar això.

A la universitat de Standford van decidir estudiar la conducta de la repressió i l’obediència, van reclutar vint voluntaris, aleatòriament els van dividir entre guàrdies i reclusos, i van muntar una presó en una part del departament.

El van haver de parar perquè la cosa se’ls hi anava de les mans … Els guàrdies començaven a ser cruels de veritat (psicològicament, per sort no va arribar a més), juraren que els presos “s’ho mereixien”, els presos començaven a dubtar de si de veritat era experiment o els havien ficat presos, hi va haver intents de motins, gent amb col·lapses nerviosos, un altre que va perdre completament el concepte d’autoestima, etc …

Això demostra que l’home amb autoritat pot ser molt cruel i se li ha de posar fre. Des de Tarragona World no volem anar en contra de l’autoritat de la policia però aquesta ha de tenir un control, no poden tenir impunitat. Perquè sembla que la majoria del “sistema” estigui preparat per protegit al agent que es passa de la ratlla i tapar els fets i no per fer que se sàpiga la veritat. De fet, la majoria de les denuncies que es fan contra agents son arxivades sense anar a judici i el primer que es troba el denunciant es una denuncia.

Avui ens centrarem en un cas concret que aviat arribarà a judici: El cas Breskha. El dia 7 de Gener de 2.009 des del col·lectiu Cau de Llunes es van fer quatre performance’s davant de tendes de roba per denunciar la pressió estètica de la moda com a violència de genere. Bueno penso que es tonteria que ho expliquem naltros quan tenim aquí al Diego i al Santi Fortuny que ho van viure en primera persona.