L’Islam i el Hijab


<a href=”http://www.ivoox.com/islam-i-hijab-audios-mp3_rf_12803912_1.html&#8221; title=”El Islam i el Hijab”>Ir a descargar</a>

Avui em volgut convidar a tres noies musulmanes per a que ens expliquin com veuen elles l’islam, la nostra societat i que n’opinen de portat o no el hijab. A sortit un debat molt intens amb posicions diferents en alguns aspectes.

whatsapp-image-2016-09-06-at-22-04-28 Avui voliem parlar una mica de l’Islam, i més concretament del paper de la dona en aquesta religió. Islam vol dir submissió a Déu i és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península Aràbiga, on actualment tenim l’Arabia Saudí. Els seus fidels son els musulmans i creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad, la paz sea con él) mitjançant l’arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat a l’Alcorà (En castellà, el Corán), el llibre sagrat d’aquesta religió. El contingut fonamental d’aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la nostra finalitat a la vida és viure d’acord amb la seva llei per obtenir la salvació.

 Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d’una fe revelada en diverses èpoques mitjançant diversos profetes: Abraham (en àrab: Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa). La tradició sosté que els missatges anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l’home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per Adam. Per això, les dites i fetes del profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns textos anomenats hadits, que es consideren gairebé tan sagrats com el mateix Alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la sunna, o tradició del profeta.

L’Islam es una religió que va arribar a Tarragona per primera vegada fa molts anys. Les arrels islàmiques de Catalunya són tan fondes com la mateixa religió. Durant l’època medieval part de l’actual territori català va viure dins del regne musulmà de la península Ibèrica, l’Al-Àndalus, que contenia una civilització refinada i culta que no hauríem de menystenir ni oblidar.

Avui dia, l’islam és una realitat també catalana a la qual Tarragona no pot girar l’esquena, una realitat que planteja un debat d’abast europeu sobre hàbits religiosos i costums culturals. El dret de tot ciutadà a professar una religió s’ha de combinar amb el deure de respectar les lleis de la nostra democràcia. No sempre és fàcil. És un debat no resolt, ni aquí ni als nostres països veïns. Un debat, però, que no es pot plantejar des de la criminalització i el prejudici.

També cal tenir en compte que l’islam és la tercera religió a Catalunya quant a nombre de llocs de culte i fidels,després de l’església catòlica i les esglésies evangèliques. Actualment la quantitat està sobre els dos centenars repartits per tota la geografia catalana. Aquesta implantació, no exempta de polèmica en alguns casos, ha passat per diverses etapes.

Un del punts que més es critica als musulmans es el tractament de la dona. De fet, hi ha països musulmans, com per exemple Afganistan o Arabia Saudí, on la llei islàmica es molt discriminatoria. Però l’Alcorà no parla de discriminació: “Ellas tienen tanto el derecho al buen trato como la obligación de tratar bien a sus maridos” (Corán 2:229). Totes les discriminacions que es produeixen en l’actualitat, com per exemple la lapidació de la dona adúltera, son per tradició de les regions abans d’arribar l’Islam, no pas per seguir l’Islam.

De fet, el feminisme islàmic és ja una realitat en molts països amb població de majoria musulmana com ho es el feminisme a les nostres comarques, on les dones lluiten pels seus drets i treballen contra la implantació en nom de l’Islam, de codis de família fortament masclistes i discriminatoris per a elles que res tenen a veure amb l’Islam.

Darrerament s’està parlant molt del burkini, de la Hijab, del Burka i de l’adaptació dels nouvinguts a la nostra cultura. El primer que hem de dir es que totes aquestes peces de roba ja existien abans de l’Islam, bé potser el burniki no. El Burka per exemple el feien servir al desert tant homes com dones per a protegir-se de les fortes tempestes de sorra.També s’utilitzava en algunes tribus per protegir a les dones en edat de procrear de les violacions perpetrades pels seus enemics.

I es que l’Alcorà no obliga a l’ús del hijab, únicament ordena vestir amb modèstia, decència i decòrum a l’hora de mostrar públicament el cos. Però es va estendre el seu ús per influencia dels cristians i jueus que sí obligaven a les dones a tapar els seus cabells.

 

 

 

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s