Programa sobre menjadors socials


<a href=”http://www.ivoox.com/menjadors-socials-audios-mp3_rf_12274709_1.html&#8221; title=”Menjadors Socials”>Ir a descargar</a>

Avui hem convidat a la gent dels menjadors socials que hi han a Tarragona. Hi han dos, un a Bonavista i un altre al carrer Cardenal Cervantes de Tarragona Centre. Tots dos han vingut i ens han explicat com va sorgir la idea, com s’organitzen i com es financien. També han explicat com els ajuda molta gent que no direm els noms per no deixar-nos Menjador-3-Rsz-700x400cap, Haureu d’escoltar el programa per saber-ho.

També han explicat que fan tota mena d’activitats per ajudar a la gent més necessitada.

Avui voliem parlar dels menjadors socials. “L’alimentació adequada és un dret fonamental recollit a la Declaració Universal de Drets Humans. També es recull a l’article 43 de la Constitució espanyola i a la Carta Social Europea, signada però no ratificada pel nostre Govern.”

Els menjadors socials són el recurs d’alimentació d’urgència amb major antiguitat a Europa. Acostumen a estar vinculats a situacions d’emergència social, com postguerres o crisis econòmiques profundes com la que patim ara, van sorgir sobretot de la mà d’entitats benèfiques i religioses. Van començar amb el repartiment de menjar calent o entrepans al carrer posant molta atenció en persones sense sostre o amb perfils d’exclusió social molt greu.

La crisi ha fet ressorgir el paper dels menjadors socials a la nostra ciutat, s’han creat nous menjadors socials en conveni amb entitats com un dels mecanismes per atendre les necessitats de la gent que ha patit més la crisi. Normalment, son els serveis socials qui deriven les persones als menjadors socials existents a la nostra ciutat. També; per altres casos, hi han plataformes per dispensar menjar preparat o no, com Caritas o la Creu Roja. Sovint, la demanda per part de la població no arriba als serveis socials com a necessitat d’aliments sinó com a necessitat econòmica. Són els professionals dels serveis socials els que recondueixen la demanda cap a la prestació d’alimentació, ja que es tracta d’un dels recursos d’ajut més assequible i amb major capacitat de cobertura, a l’hora que permet a les famílies alliberar recursos econòmics per fer front a altres necessitats.

Amb l’arribada de la crisi s’han agreujat els problemes econòmics de molta gent que ha hagut de demanar ajuda. Molts demanen ajuda a amics i familiars. Altres van a la parròquia més pròxima on Càritas els hi dona una bossa de menjar. Altres, els que estan en pitjor situació han d’acudir al menjador social, de vegades perquè no tenen gas per cuinar. Altres viuen al carrer; d’aquesta gent potser en parlarem un altre dia.

Hi ha molts tipus de pobres, però nosaltres els diferenciarem en:

Els indigents, persones que viuen al carrer. És difícil dir què porta a una persona a viure al carrer. Acostumen a ser persones sense família o barallada amb ella. De vegades degut a problemes d’adaptació social, inclús mentals com el síndrome de Diògenes, esquizofrenia, etc. Problemes que s’agreugen amb una alimentació deficient i manca de companyia i medicació. L’altre dia em deia una amiga treballadora social que la gent que viu al carrer acaba “desquiciada” i després d’un temps vivint al carrer es torna irrecuperable per la societat.

El caradura, aquests fan molt de mal als serveis socials, es tracta de persones que no necessiten aquets tipus de serveis perquè potser treballen en negre, o potser tenen ingressos no-declarats que els permeten tenir una situació folgada, però aprofiten per demanar totes les ajudes possibles tot i que no els hi facin falta.

després tenim l’anomenat pobre “antic classe mitja”. Dins d’aquest grup posaríem a la gent que no havia estat mai o quasi bé mai a l’atur. Persones acostumades a tenir feina ben remunerada i un bon poder adquisitiu, ara es troben que els seus ingressos s’han reduït de manera dràstica i que no poden fer front a despeses com l’hipoteca, el cotxe, o mantenir una família.

L’anomenat pobre vergonzante, es aquell que no demana ajuda encara que no tingui per menjar. La nostra societat competitiva fa que siguin molts els que, preocupats pel què dirà la gent, decideixin no recórrer als menjadors socials. Mai els veuràs agafant roba usada, demanant menjar a Caritas o anant als serveis socials. De vegades ni la seva família sap de la seva situació.

Per últim tenim al pobre habitual o Cíclic, aquelles persones acostumades a alternar feines precàries amb estades a l’atur, que van sobrevivint com poden, sense poder tenir estalvis ni una llar decent. Són les principals víctimes de la crisi, la qual ha fet augmentar el nombre d’aturats, en algunes ocasions deixant-los sense cobrar prestacions i provocant-los problemes d’allò més seriosos.

Per parlar de tot això avui hem convidat avui al Marc Badia, director del menjador “Taula Amiga” de Tarragona i a la Raquel, del menjador social de Bonavista.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s