Programa sobre menjadors socials


<a href=”http://www.ivoox.com/menjadors-socials-audios-mp3_rf_12274709_1.html&#8221; title=”Menjadors Socials”>Ir a descargar</a>

Avui hem convidat a la gent dels menjadors socials que hi han a Tarragona. Hi han dos, un a Bonavista i un altre al carrer Cardenal Cervantes de Tarragona Centre. Tots dos han vingut i ens han explicat com va sorgir la idea, com s’organitzen i com es financien. També han explicat com els ajuda molta gent que no direm els noms per no deixar-nos Menjador-3-Rsz-700x400cap, Haureu d’escoltar el programa per saber-ho.

També han explicat que fan tota mena d’activitats per ajudar a la gent més necessitada.

Avui voliem parlar dels menjadors socials. “L’alimentació adequada és un dret fonamental recollit a la Declaració Universal de Drets Humans. També es recull a l’article 43 de la Constitució espanyola i a la Carta Social Europea, signada però no ratificada pel nostre Govern.”

Els menjadors socials són el recurs d’alimentació d’urgència amb major antiguitat a Europa. Acostumen a estar vinculats a situacions d’emergència social, com postguerres o crisis econòmiques profundes com la que patim ara, van sorgir sobretot de la mà d’entitats benèfiques i religioses. Van començar amb el repartiment de menjar calent o entrepans al carrer posant molta atenció en persones sense sostre o amb perfils d’exclusió social molt greu.

La crisi ha fet ressorgir el paper dels menjadors socials a la nostra ciutat, s’han creat nous menjadors socials en conveni amb entitats com un dels mecanismes per atendre les necessitats de la gent que ha patit més la crisi. Normalment, son els serveis socials qui deriven les persones als menjadors socials existents a la nostra ciutat. També; per altres casos, hi han plataformes per dispensar menjar preparat o no, com Caritas o la Creu Roja. Sovint, la demanda per part de la població no arriba als serveis socials com a necessitat d’aliments sinó com a necessitat econòmica. Són els professionals dels serveis socials els que recondueixen la demanda cap a la prestació d’alimentació, ja que es tracta d’un dels recursos d’ajut més assequible i amb major capacitat de cobertura, a l’hora que permet a les famílies alliberar recursos econòmics per fer front a altres necessitats.

Amb l’arribada de la crisi s’han agreujat els problemes econòmics de molta gent que ha hagut de demanar ajuda. Molts demanen ajuda a amics i familiars. Altres van a la parròquia més pròxima on Càritas els hi dona una bossa de menjar. Altres, els que estan en pitjor situació han d’acudir al menjador social, de vegades perquè no tenen gas per cuinar. Altres viuen al carrer; d’aquesta gent potser en parlarem un altre dia.

Hi ha molts tipus de pobres, però nosaltres els diferenciarem en:

Els indigents, persones que viuen al carrer. És difícil dir què porta a una persona a viure al carrer. Acostumen a ser persones sense família o barallada amb ella. De vegades degut a problemes d’adaptació social, inclús mentals com el síndrome de Diògenes, esquizofrenia, etc. Problemes que s’agreugen amb una alimentació deficient i manca de companyia i medicació. L’altre dia em deia una amiga treballadora social que la gent que viu al carrer acaba “desquiciada” i després d’un temps vivint al carrer es torna irrecuperable per la societat.

El caradura, aquests fan molt de mal als serveis socials, es tracta de persones que no necessiten aquets tipus de serveis perquè potser treballen en negre, o potser tenen ingressos no-declarats que els permeten tenir una situació folgada, però aprofiten per demanar totes les ajudes possibles tot i que no els hi facin falta.

després tenim l’anomenat pobre “antic classe mitja”. Dins d’aquest grup posaríem a la gent que no havia estat mai o quasi bé mai a l’atur. Persones acostumades a tenir feina ben remunerada i un bon poder adquisitiu, ara es troben que els seus ingressos s’han reduït de manera dràstica i que no poden fer front a despeses com l’hipoteca, el cotxe, o mantenir una família.

L’anomenat pobre vergonzante, es aquell que no demana ajuda encara que no tingui per menjar. La nostra societat competitiva fa que siguin molts els que, preocupats pel què dirà la gent, decideixin no recórrer als menjadors socials. Mai els veuràs agafant roba usada, demanant menjar a Caritas o anant als serveis socials. De vegades ni la seva família sap de la seva situació.

Per últim tenim al pobre habitual o Cíclic, aquelles persones acostumades a alternar feines precàries amb estades a l’atur, que van sobrevivint com poden, sense poder tenir estalvis ni una llar decent. Són les principals víctimes de la crisi, la qual ha fet augmentar el nombre d’aturats, en algunes ocasions deixant-los sense cobrar prestacions i provocant-los problemes d’allò més seriosos.

Per parlar de tot això avui hem convidat avui al Marc Badia, director del menjador “Taula Amiga” de Tarragona i a la Raquel, del menjador social de Bonavista.

 

 

Anuncis

Programa sobre Gent Gran


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-sobre-gent-gran-audios-mp3_rf_12202541_1.html&#8221; title=”Programa sobre Gent Gran”>Ir a descargar</a>

 

Avui hem parlat sobre la gent gran i els problemes que es troben.

Els principals son la soledat i els ingressos ja que cada any perden poder adquisitiu.

També mobilitat, salut i son víctimes d’abusos i estafes.

L’increment de l’esperança de vida ha comportat un fort envelliment de la nostra societat. Actualment, a Catalunya hi ha més d’un milió de persones jubilades, el que representa un 17% de la població total. El 57,7 per cent d’aquestes persones són dGent granones i el 42,3 per cent són homes. A més, els darrers anys, aquest fenomen ha vingut acompanyat d’un sobrenvelliment, ja que la gent gran cada vegada és més gran.

Això es bona notícia però comporta l’augment i la intensificació dels problemes que assolen a les persones d’edat. El passat dos de Juliol el govern va retirar 8.700 milions d’euros dels Fons de reserva de las pensions per pagar la paga extra de l’estiu deixant el fons sota minims. Diuen que només poden garantir un parell d’anys més. Que passarà aleshores? Es sostenible el nostre sistema de pensions? De fet, fa temps que des del govern, asseguradores i bancs es fan campanyes per a que la gent contracti fons privats de pensions per compensar en un futur les pensions públiques. Així ho defensen canals com libertad digital, 13Tv, etc.

Nosaltres com sempre ens centrarem en Tarragona i avui molt especialment en el nostre barri. El nostre barri va néixer als anys 70 i 80. Això fa que la gent que aleshores es casava i es comprava un pis (Perquè en aquells temps la gent es casava i podia comprar-se un pis) ara estan jubilats. Penso que son un capital històric i humà del nostre barri i per això volem saber els problemes amb que es troben.

De fet, tots esperem poder arribar a estar jubilats. Deixar de treballar, descansar, dedicar el temps a un hobby o simplement poder viure sense rellotge, sense horaris, viatjar, etc. Lleure ben merescut després de tota una vida treballant. Però quins problemes es troben la gent gran per poder gaudir de la tant merescuda jubilació? Passarem a enumerar uns quants

 La Soledat: és un dels grans problemes de la nostra societat, malgrat que no sempre en som prou conscients. Sempre diem que la soledat és un problema invisible, ja que la gent gran el viu dins dels seus domicilis. La soledat per definició, no es comparteix. La nostra societat egoista i competitiva fa que ens oblidem moltes vegades des nostres pares i avis. Altres vegades es perquè la família viu lluny o pitjor: Ja no viu. L’absència de recolzament afectiu i físic fa que les persones grans se’n ressentin encara més dels altres problemes que pateixen.

Salut: és un fet que la gent gran presenten més problemes de salut. Les seves visites al metge van augmentant al llarg del temps així com els medicament que han de prendre. Factor al que em d’afegir problemes de memòria. Els metges i les farmacèutiques s’esforcen per explicar i per diferenciar la pastilla que han de prendre tres cops al dia d’aquella que només al matí. Com per exemple els calendaris-pastillers on es poden organitzar per dia i per mati/tarda/nit o la recepta electrònica amb la qual, a la farmàcia porten un control dels medicaments. Abusen massa dels medicaments la gent gran?

Mobilitat: Els primers pisos de Sant Pere i Sant Pau eren sense ascensor, la gent jove que s’acabava de casar no tenia problema per pujar escales però quaranta anys més tard, aquesta gent té un greu problema. S’han fet iniciatives per posar ascensors als pisos de la primera promoció, però només dues escales ho han fet. Això fa que molta gent tingui tota un odissea per anar a comprar el pa. I no parlem ja de les persones que no es podem moure per elles soles.

 Dependència psíquica: moltes persones grans presenten algun tipus de handicap: Problemes d’oïda, de visió, El cap tampoc funciona igual, sense mencionar els casos d’Alzheimer, dels quals ja en parlarem després, els costa més recordar i els limita a l’hora de portar la seva vida diària. També son víctimes d’estafes (Petites i grans), abusos i inclús violència.

 Situació econòmica: en general, la gent gran compta amb pocs recursos econòmics. En els darrers anys la situació ha empitjorat i moltes famílies han de subsistir amb la pensió de l’avi. Pensions que sovint no pasen dels 600€ i que amb prou feines els permet cobrir les necessitats bàsiques. A més, bona part d’aquestes persones no poden accedir als recursos de l’entorn (casals, centres de dia, associacions…)

Per parlar de tot això tenim a la Mercè, de l’associació de voluntaris per la gent gran i la Teresa Fortuny, membre de la federació de pensionistes de CCOO.

 

Entrevista a Felisa


IMG_20160711_083545682Avui hem entrevistat a Felisa Talavero, la treballadora social que s’encarrega d’ajudar a la gent gran del barri de Sant Pere i Sant Pau.

Ens ha explicat quins son els problemes més greus que es troben la gent del nostre barri.

Ja porta 16 anys preocupant-se pel nostre barri i em consta que la gent li té molt apreci.

<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-felisa-audios-mp3_rf_12189535_1.html&#8221; title=”Entrevista a Felisa”>Ir a descargar</a>

 

Casals Populars


<a href=”http://www.ivoox.com/casals-populars-audios-mp3_rf_12130146_1.html&#8221; title=”Casals populars “>Ir a descargar</a>

 

En el programa d’avui han vingut la Roser Calaf del Casal La Sageta de Foc i el Marc del Casal El Rebotim Que ens han explicat com funciona un casal. Les activitats que fan, com es financien, com ens podem apuntar, etc.

 

Aquest programa no sabiem a que tema destinar-ho fins que vam escoltar aquest anunci.

Casals(Anuncia, rebotim)

Anunci que no ha sortit per tv3, dicho sea de paso però jo el vaig escoltar. Llavors vam pensar en convidar aquestos nois de El Rebotim per a que ens expliquessin que es un casal i que fan dins els casals populars.

Al parlar de Casal a mi, em ve a la memòria els casals de poble, cada poble tenia un, de vegades era l’únic bar que hi havia i era el centre de reunió de tothom, tan joves com vells ens reunien al casal. Uns per jugar al dominó, altres per jugar al futbolin. També era el joc on fer tota mena d’activitats: Obres de teatre, concerts tan d’havaneres com de rock, xerrades, i un llarg etcètera.

De fet, al parlar de casals em va venir al cap, aquelles tardes d’aquell estiu que vaig passar a Xerta, fent quatre birres, jugant al billar o simplement xarrant amb els joves del poble. Asseguts a la fresca de la terrassa del casal fent-la petar. Recordo que en aquells temps, el joves d’aquell poble eren molt independentistes. Suposo que ara ja no, ara ja no som joves.

De casals hi han de tot tipus i cadascú té la seva manera de treballar, de funcionar, els seus objetius. Al cap i a la fi, casal ve de dir “casa d’una família” i significa “la seu d’una associació. Llavors hi han tants tipus com casals però avui ens centrarem en dos que han acceptat venir aquí a explicar les seves activitats. Son el Rebotim, que ja em escoltat i La sageta de foc.