Programa sobre LA Mar


<a href=”http://www.ivoox.com/mar-audios-mp3_rf_11823004_1.html&#8221; title=”La mar”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem intentat apropar la mar a la gent que desconeix com funcionen els pescadors, la llotja i la historia que té el peix des de que surt del mar fins que te’l trobes a la peixateria.
També ens han donat bons consells perquè de vegades hi han peixos molt bons que no els agafem i els han explicat els problemes que tenen els pescadors i les seves reivindicacions.

13339516_10209811764560111_102889371067931595_n

Ha sigut un programa molt especial perquè hem comptat amb la ajuda de la Marina que ha decidit ajudar-me amb Tarragona World començant així un nou cicle on continuarem donant veu a les reivindicacions que es fan al camp de Tarragona i ajudant als nostres oïdors a conèixer millor la nostra ciutat.

Avui parlarem de LA mar. A molts dels nostres oïdors us haurà xirriat quan he dit: LA mar. Aquest programa va adreçat a ells i aquesta es la primera lliçó: La gent de terra diem el mar però els mariners diuen: LA MAR. Avui intentarem apropar-nos al Serrallo i veurem com viuen els pescadors de Tarragona.

El mar que tenim a Tarragona es el mediterrani. Es un mar amb unes caractéristiques especials. Es un mar molt petit y massa… Utilitzat per l’home. De Algeciras a Estambul trobem moltes ciutats amb moltes fàbriques. Això significa molta merda i molta contaminació.

També es un mar que està sotmès a molta pesca, potser massa i tot. Hi han ciutats que han fet una aturada biológica per deixar als peixos recuperar-se, i els hi ha anat molt bé. Només hi ha un problema: Algú ha de subvencionar als pescadors per a què puguin estar un any (O dos) sense treballar.

A Tarragona tenim moltes fàbriques i un port molt important, això no ajuda gaire a que hi hagi bona pesca. Perquè al contrari del que podem pensar, els peixos no van passejant pel mar on els porta la corrent. El seitó i la sardina, per exemple, son peixos que no es mouen gaire del seu habitat. Es una cosa semblant als conills, les perdius o les guatlles, que mai s’allunyen massa d’on tenen el cau o el niu.

Perquè la piràmide al mar funciona semblant a la que tenim al nostre camp: El plàncton seria la herba de la que s’alimenten els seitons, les sardines i fins i tot, les balenes. Després estan els peixos com la tonyina o el verat que s’alimenten dels peixos més petits, que equivaldrien als llops i les guineus dels nostres boscos.

El plàncton (A més de ser el dolent del Bob Esponja) son multitud d’organismes microscòpics que viuen al mar. Majoritariament son d’origen vegetal (Fongs i algues) tot i que també hi han d’origen animal: Larves de cargols, de cucs o de peixos, etc.

La pesca que es fa al port de Tarragona es de tres tipus: La llum, l’arrosegament i el trasmall. La llum consisteix el portar uns focus (De nit evidentment) que atreuen els peixos. Després d’esperar una estona, llencen la xarxa i agafen principalment seitons i sardines. Tot i que moltes vegades es colen tonyines que s’han apropat a atipar-se amb les sardines. Això crea un problema, ja que està prohibit pescar tonyines al mediterrani per intentar que es recuperi l’especie. Llavors, aquesta tonyina no es pot vendre, però quina és l’alternativa? s’ha de tornar al mar si ja està morta? Bé, desprès parlarem d’aquest tema.

L’arrastre o arrossegament consisteix en llençar dues planxes de ferro al fons del mar, lligades a la xarxa. D’aquesta manera van “llaurant” el fons del mar i aixecant tot el que hi hagi. Un cop aixecada la xarxa es troba de tot. Això presenta un altre problema: Només s’aprofita el 20% dels peixos que atrapa la xarxa. Els altres no es que no siguin comestibles, fins i tot hi han que son molt gustosos però la gent de terra no els coneix i no els compra. Quins peixos acostumem a comprar al mercat?

Quant al palangre o trasmall, Consisteix en deixar una xarxa amb forats força grans per a que només quedin atrapats els peixos més grans, es el sistema que més respecta el medi ambient, ja que només captura el peixos que passen pel punt on s’ha ficat la xarxa, deixant marxar els més petits

Abans tots aquestos peixos anaven al mar un altre cop, però ara no els deixen. Els han de portar al port a un contenidor de reciclatge, on els portaran a una industria per fer farina. Farina que després es fa servir per alimentar els peixos de les piscifactories. Sembla coherent, no? Només veig un problema: Que als pescadors, en comptes de paga’-s’hi, els hi cobren el reciclatge. Això sí que es un bon negoci: Cobres a qui et porta la matèria prima i després la vens. S’abusa dels pescadors?

Els pescadors comencen a treballar molt d’hora, sempre de nit o a l’albada i tornen al port abans de migdia per a que el peix pugui estar als restaurants a l’hora de dinar. Així, quan altres acaben d’esmorçar, ells ja han portat el peix a la llotja, on serà subastat al millor postor. A la llotja van passant per la subasta les caixes, hi ha un comptador, cada caixa comença a un preu molt elevat i va baixant fins que un comprador premi el botó i compri la caixa. Quan més temps esperen els compradors, més barat compren el peix, però es clar, sempre i quan un altre no premi el botó abans i se l’emporti.

Es sistema està pensat per a que es pagui un preu just, en teoria. El problema d’aquest sistema es que els compradors (que sempre són els mateixos) han estat esmorçant junts a La Puda (O on siga) mentre escoltaven per la emissora què porta cada barca i ja tenen acordat què comprarà cadascú.

Això provoca que als pescadors no arribin a cobrar un euro per unes sardines que estaran a 3 o 4 € a la peixateria. Si els intermediaris escurcessin els seus marges, els pescadors es podrien guanyar la vida. Seria una solució, no tenen prou marge? La resposta es molt senzilla: Es un mercat lliure i tenen dret a pagar el preu que volen? Però realment es un mercat lliure? Llavors perquè el Manolo del bar Casa Manolo no li pot comprar les sardines al seu veí que es pescador i a d’anar a comprar a un supermercat?

Ara arribem a la part més desconeguda pels mariners de terra endins. Un cop s’ha venut el peix, dels diners que s’han tret es descompten les despeses de la barca. Després es fan les parts; teòricament es una part per mariner, però el patró s’emporta dues parts, el mecànic part i mitja, etc. Per si no ho heu entès, posaré un exemple: Seria com si a un restaurant, el sou dels cambrers i cuiners anés en funció de la recaptació: a cadascú li correspondria una part de la recaptació que es fes cada dia.

Aquest sistema, col·loca les despeses de l’empresari abans que el sou del treballador. Durant molts anys ha servit per a què els mariners guanyessin molts diners, però ara es pervers i provoca que hi hagi pescadors que s’emporten 40€ per una setmana de feina. 40 euros, es a dir, en un mes guanyen 120 euros.

Bé, per parlar de tot això tenim avui amb nosaltres a Javier Balcara, delegat de CCOO del sector mar i a Joan Ferri, mecànic naval i patró de vaixelll i home de mar

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s