Eleccions


<a href=”http://www.ivoox.com/eleccions-audios-mp3_rf_12057269_1.html&#8221; title=”Eleccions”>Ir a descargar</a>

Al programa d’avui hem parlat de les eleccions, de la llei de Hont, de com ens afecta què podríem fer per canviar-la. La gent s’hauria d’implicar més en la política perquè si no la fas te la fan.

La majoria de la gent passa de la política i el vot es converteix en un acte cíclic que només serveix per canviar IMG_eleccions374d’amo.

Ahir ens van eliminar de la Eurocopa, va ser un dia molt trist i tots els programes de radio parlen avui del tema, de si Del Bosque hauria d’haver tret a Casillas perquè De Gea no té el lideratge d’Iker. Quin deu ser el proper seleccionador nacional. I no ens oblidem de parlar de la peineta que va fer Piqué a l’himne. Passa que de tot això ja en parlen altres programes i a nosaltres ens agrada ser originals.

Bé i que ja havíem preparat el programa per parlar de les eleccions. Perquè el passat diumenge van haver eleccions al nostre país. Unes eleccions 2.0 ja que s’han hagut de repetir perquè cap lider va aconseguir prou recolzament per ser president. El gran triomfador d’ahir va ser sens dubte el PP que va pujar 12 escons respecte Desembre de 2.015.

Diumenge ja va surtir content al balcó i va demanar que li deixessin governar. Però, li deixaràn? Albert Rivera ja ha dit que vol que faci un pas al costat, el PSOE tampoc està massa per fer-lo president i Podem, segur que no votarà a favor seu. Llavors, es una victòria pírrica?

I el gran derrotat seria, segons tots els mitjans informatius Unidos Podemos. La coalició liderada per Pablo Iglesias s’esperava millors resultats. No es per menys, les enquestes li donàvem més d’un milió de vots més superant al PSOE inclús s’animava a somiar amb superar al PP. Què ha passat? Ja es fan bé les enquestes o molta gent no ha anat a votar.

Al final el bipartidisme aguanta l’empaque i PP i PSOE son les dues forces més votades. Així tornem a començar, un dels dos serà el president. Rajoy es el que està millor situat però no té qui el recolzi, continua sense tenir prou vots. Pedro Sanchez, ho té dificil, amb Podem no arribaria a la majoria absoluta i necessitaria a C’s o els vots d’ERC i CDC, partits que posarien el referèndum a Catalunya com a condició sine quanum.

De fet, sembla que el referèndum ha jugat un paper important en aquestes eleccions. La prova es que a Catalunya i al país Basc ha guanyat Unidos Podemos, partit a favor del referèndum mentre que a la resta del estat ha guanyat el PP que està totalment en contra. Ha sigut per això que ha guanyat el PP?

La veritat es que la gent està farta de tantes votacions i del que ens costa als espanyols i als catalans que no s’hagin posat d’acord. Potser per això ha pujat el PP, el vot útil que li diuen a vegades. Perquè segons quina papeleta fiques dins el sobre el teu vot té un valor o no. Per exemple, la papeleta del PACMA no val res. 284.848 persones van votar al PACMA que no ha tret cap diputat. En canvi el PP obté un diputat per cada 57.709 o sigui, que amb els vots del PACMA el PP hauria tret cinc diputats més.

Això es una cosa que també té el nostre sistema democràtic. Amb la llei de Hont i les circunscripcions provincials que hi han afavoreixen als partits grans. Molta gent reclama 1 persona=1 Vot. Que hauria passat? Dons el PP tindria 119 (-18), PSOE 81 (-4), Podem 76 (+5), Ciutadans es el més perjudicat hauria tret 47 (+15) junt amb el PACMA que hauria tret 4 diputats (+4). Tenim un sistema just?

Aqui a Tarragona no es el cas, C’s treu un diputat com tots amb la meitat de vots que ECP. Es que, a Tarragona es reparteixen un diputat cadascun. Com funciona la llei de Hont? A Tarragona li corresponen 6 diputats que no es poden dividir, llavors els vots dels tarragonins s’han d’asignar als diputats començant pel que té més vots. Si ECP hagués arribat al doble que C’s (Li van faltar només 1.479). Llavors hauria entrat la numero dos de Podem, la Yolanda Lopez i el Sergio del Campo hauria fotut el camp fent inútils tots els vots de C’s a la provincia de Tarragona i pujant encara més el ratio de diputats per vot.

Un altre tema es el que ens costa unes eleccions als espanyols. Prop de 136 milions d’Euros ens costa la festa de la democràcia. Només el mailing, les cartes que es arriben a casa que tant empreye i que la majoria se’n van a la paperera ja ens surten per 49 milions, alguns partits van suggerir unificar el mailing i enviar només una carta a cada casa amb totes les papeletes juntes, però tampoc es van posar d’acord amb això.

 

 

Anuncis

Programa sobre el solstici/Entrevista a Montse Puig


IMG-20160124-WA0003Aquest dimarts ha sigut un programa molt especial. Marina no podia acompanyar-me, inclús vaig pensar en no fer programa però el dia del solstici no podia deixar de fer el programa i de què podem parlar el dia del solstici i la lluna plena?

Vaig convidar a la meva amiga Montse Puig i hem fet un programa improvisat on  ha començat explicant la seva vida i com la maltractava el seu marit, després hem parlat de les seves “habilitats” o com a ella li agrada dir-li: El seu DO.
Per acabar parlant de la lluna plena i de què podem fer per atreure una mica la bona sort.

Al final, se’ns ha caigut l’hora a sobre xerrant.

 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-montse-puig-audios-mp3_rf_11993224_1.html&#8221; title=”Entrevista a Montse Puig”>Ir a descargar</a>

 

 

Viatges solidaris


<a href=”http://www.ivoox.com/viatges-solidaris-audios-mp3_rf_11901510_1.html&#8221; title=”Viatges Solidaris”>Ir a descargar</a>

En aquest programa varem  parlar de viatges solidaris. Setem organitza cada estiu una campanya on pots viatjar a diferents indrets del món on seràs acollit per una familia del poble on decideixis i col·laboraràs amb una associació local a fer la tasca que facin ells normalment.
Hammada en canvi, es dedica a anar als camps de refugiats a Tindouf on viuen els saharauis que els van fer fora de casa seva.

Setem per exemple, organitza viatges solidaris des de fa anys per viatjar arreu del món. Panar a diferents indrets del món i viure amb una família autòctona, inclús indígena, col·laborant amalguna ONG o associació local en les seves activitats quotidianes.Setem
L’associació Orient&Occident d’aquí de Sant Pere i Sant Pau avui no han pogut venir però
també organitza cada any un viatge solidari a la India. Durant tot l’any organitzen diferents activitatper recollir diners, material escolar, etc. Que a l’estiu porten a diferents col·legis on col·laboren en viatge enfocat de manera solidaria i espiritual. Com els diuen, amb un viatge solidari, no pots canvel món, però tots canviar tú.
Hammada, es una Associació d’Amigues i Amics del Poble Sahrauí, i es centra en el pobsaharuí que va ser expulsat fa 40 anys i es troba en camps de refugiats a Argelia. El seu objectiu
vindria a ser el contrari al de Setem; enlloc de visitar els països més pobres, la seva campanya
“Vacances en PAu” consisteix en acollir nens saharuis els mesos d’estiu, tot i que també van als
camps de refugiats a ajudar als saharauís. Abans de nadal el Siscu va entrevistar a l’Alba Benedicque ens va recomanar l’experiència.
Per parlar-nos avui de tot això tenim a Pepe Nadal, de Setem i a Jaume, secretari de Hammada.

Setem per exemple, organitza viatges solidaris des de fa anys per viatjar arreu del món. Panar a diferents indrets del món i viure amb una família autòctona, inclús indígena, col·laborant amalguna ONG o associació local en les seves activitats quotidianes.
L’associació Orient&Occident d’aquí de Sant Pere i Sant Pau avui no han pogut venir però
també organitza cada any un viatge solidari a la India. Durant tot l’any organitzen diferents activitatper recollir diners, material escolar, etc. Que a l’estiu porten a diferents col·legis on col·laboren en viatge enfocat de manera solidaria i espiritual. Com els diuen, amb un viatge solidari, no pots canvel món, però tots canviar tú.
Hammada, es una Associació d’Amigues i Amics del Poble Sahrauí, i es centra en el pobsaharuí que va ser expulsat fa 40 anys i es troba en camps de refugiats a Argelia. El seu objectiu
vindria a ser el contrari al de Setem; enlloc de visitar els països més pobres, la seva campanya
“Vacances en PAu” consisteix en acollir nens saharuis els mesos d’estiu, tot i que també van als
camps de refugiats a ajudar als saharauís. Abans de nadal el Siscu va entrevistar a l’Alba Benedicque ens va recomanar l’experiència.
Per parlar-nos avui de tot això tenim a Pepe Nadal, de Setem i a Jaume, secretari de Hammada.

 

 

Programa sobre LA Mar


<a href=”http://www.ivoox.com/mar-audios-mp3_rf_11823004_1.html&#8221; title=”La mar”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem intentat apropar la mar a la gent que desconeix com funcionen els pescadors, la llotja i la historia que té el peix des de que surt del mar fins que te’l trobes a la peixateria.
També ens han donat bons consells perquè de vegades hi han peixos molt bons que no els agafem i els han explicat els problemes que tenen els pescadors i les seves reivindicacions.

13339516_10209811764560111_102889371067931595_n

Ha sigut un programa molt especial perquè hem comptat amb la ajuda de la Marina que ha decidit ajudar-me amb Tarragona World començant així un nou cicle on continuarem donant veu a les reivindicacions que es fan al camp de Tarragona i ajudant als nostres oïdors a conèixer millor la nostra ciutat.

Avui parlarem de LA mar. A molts dels nostres oïdors us haurà xirriat quan he dit: LA mar. Aquest programa va adreçat a ells i aquesta es la primera lliçó: La gent de terra diem el mar però els mariners diuen: LA MAR. Avui intentarem apropar-nos al Serrallo i veurem com viuen els pescadors de Tarragona.

El mar que tenim a Tarragona es el mediterrani. Es un mar amb unes caractéristiques especials. Es un mar molt petit y massa… Utilitzat per l’home. De Algeciras a Estambul trobem moltes ciutats amb moltes fàbriques. Això significa molta merda i molta contaminació.

També es un mar que està sotmès a molta pesca, potser massa i tot. Hi han ciutats que han fet una aturada biológica per deixar als peixos recuperar-se, i els hi ha anat molt bé. Només hi ha un problema: Algú ha de subvencionar als pescadors per a què puguin estar un any (O dos) sense treballar.

A Tarragona tenim moltes fàbriques i un port molt important, això no ajuda gaire a que hi hagi bona pesca. Perquè al contrari del que podem pensar, els peixos no van passejant pel mar on els porta la corrent. El seitó i la sardina, per exemple, son peixos que no es mouen gaire del seu habitat. Es una cosa semblant als conills, les perdius o les guatlles, que mai s’allunyen massa d’on tenen el cau o el niu.

Perquè la piràmide al mar funciona semblant a la que tenim al nostre camp: El plàncton seria la herba de la que s’alimenten els seitons, les sardines i fins i tot, les balenes. Després estan els peixos com la tonyina o el verat que s’alimenten dels peixos més petits, que equivaldrien als llops i les guineus dels nostres boscos.

El plàncton (A més de ser el dolent del Bob Esponja) son multitud d’organismes microscòpics que viuen al mar. Majoritariament son d’origen vegetal (Fongs i algues) tot i que també hi han d’origen animal: Larves de cargols, de cucs o de peixos, etc.

La pesca que es fa al port de Tarragona es de tres tipus: La llum, l’arrosegament i el trasmall. La llum consisteix el portar uns focus (De nit evidentment) que atreuen els peixos. Després d’esperar una estona, llencen la xarxa i agafen principalment seitons i sardines. Tot i que moltes vegades es colen tonyines que s’han apropat a atipar-se amb les sardines. Això crea un problema, ja que està prohibit pescar tonyines al mediterrani per intentar que es recuperi l’especie. Llavors, aquesta tonyina no es pot vendre, però quina és l’alternativa? s’ha de tornar al mar si ja està morta? Bé, desprès parlarem d’aquest tema.

L’arrastre o arrossegament consisteix en llençar dues planxes de ferro al fons del mar, lligades a la xarxa. D’aquesta manera van “llaurant” el fons del mar i aixecant tot el que hi hagi. Un cop aixecada la xarxa es troba de tot. Això presenta un altre problema: Només s’aprofita el 20% dels peixos que atrapa la xarxa. Els altres no es que no siguin comestibles, fins i tot hi han que son molt gustosos però la gent de terra no els coneix i no els compra. Quins peixos acostumem a comprar al mercat?

Quant al palangre o trasmall, Consisteix en deixar una xarxa amb forats força grans per a que només quedin atrapats els peixos més grans, es el sistema que més respecta el medi ambient, ja que només captura el peixos que passen pel punt on s’ha ficat la xarxa, deixant marxar els més petits

Abans tots aquestos peixos anaven al mar un altre cop, però ara no els deixen. Els han de portar al port a un contenidor de reciclatge, on els portaran a una industria per fer farina. Farina que després es fa servir per alimentar els peixos de les piscifactories. Sembla coherent, no? Només veig un problema: Que als pescadors, en comptes de paga’-s’hi, els hi cobren el reciclatge. Això sí que es un bon negoci: Cobres a qui et porta la matèria prima i després la vens. S’abusa dels pescadors?

Els pescadors comencen a treballar molt d’hora, sempre de nit o a l’albada i tornen al port abans de migdia per a que el peix pugui estar als restaurants a l’hora de dinar. Així, quan altres acaben d’esmorçar, ells ja han portat el peix a la llotja, on serà subastat al millor postor. A la llotja van passant per la subasta les caixes, hi ha un comptador, cada caixa comença a un preu molt elevat i va baixant fins que un comprador premi el botó i compri la caixa. Quan més temps esperen els compradors, més barat compren el peix, però es clar, sempre i quan un altre no premi el botó abans i se l’emporti.

Es sistema està pensat per a que es pagui un preu just, en teoria. El problema d’aquest sistema es que els compradors (que sempre són els mateixos) han estat esmorçant junts a La Puda (O on siga) mentre escoltaven per la emissora què porta cada barca i ja tenen acordat què comprarà cadascú.

Això provoca que als pescadors no arribin a cobrar un euro per unes sardines que estaran a 3 o 4 € a la peixateria. Si els intermediaris escurcessin els seus marges, els pescadors es podrien guanyar la vida. Seria una solució, no tenen prou marge? La resposta es molt senzilla: Es un mercat lliure i tenen dret a pagar el preu que volen? Però realment es un mercat lliure? Llavors perquè el Manolo del bar Casa Manolo no li pot comprar les sardines al seu veí que es pescador i a d’anar a comprar a un supermercat?

Ara arribem a la part més desconeguda pels mariners de terra endins. Un cop s’ha venut el peix, dels diners que s’han tret es descompten les despeses de la barca. Després es fan les parts; teòricament es una part per mariner, però el patró s’emporta dues parts, el mecànic part i mitja, etc. Per si no ho heu entès, posaré un exemple: Seria com si a un restaurant, el sou dels cambrers i cuiners anés en funció de la recaptació: a cadascú li correspondria una part de la recaptació que es fes cada dia.

Aquest sistema, col·loca les despeses de l’empresari abans que el sou del treballador. Durant molts anys ha servit per a què els mariners guanyessin molts diners, però ara es pervers i provoca que hi hagi pescadors que s’emporten 40€ per una setmana de feina. 40 euros, es a dir, en un mes guanyen 120 euros.

Bé, per parlar de tot això tenim avui amb nosaltres a Javier Balcara, delegat de CCOO del sector mar i a Joan Ferri, mecànic naval i patró de vaixelll i home de mar

 

 

 

 

 

 

 

Despedida de Carla


photo419826993441384366Fa uns dies que Carla em va dir que volia deixar el programa. Carla està implicada en moltes coses i li resultava impossible compaginar la feina amb el programa de radio.

Es una llastima perquè trobo que li encantava i crec que fèiem un bon equip.

Han sigut 21 programes  on hem parlat de molts temes molt variats, sempre en clau tarragonina. Veien com afecten a Tarragona, també hem aprés moltes coses de la nostra ciutat i de les nostres comarques.

Durant sis mesos li hem donat veu a moltes associacions, plataformes, sindicats per a que poguessin explicar les seves activitats i les seves reivindicacions.

 

<a href=”http://www.ivoox.com/despedida-carla-audios-mp3_rf_11822566_1.html&#8221; title=”Despedida Carla”>Ir a descargar</a>

Programa sobre les dietes miracle


<a href=”http://www.ivoox.com/dietas-miagros-audios-mp3_rf_11744962_1.html&#8221; title=”Dietas miagros”>Ir a descargar</a>
Aquest dimarts vam parlar sobre les dietes que corren per internet: De la pinya, de la carxofa, Dukan, etc. on els amics de  http://nutriestilesport.com/ ens van explicar que totes aquestes dietes suposen perdua de liquids i de masa muscular abans de perdre greix. També ens van explicar moltes mentides que veiem per la televisió i per internet.

Avui parlarem de dietes i de productes miracle. Tots tenim amics que han intentat una dieta. Ja sigui de la pinya, de la carxofa, del aliments dissociats, mètode Dukan, etc. També trobem cada vegada més productes al supermercat que ajuden a aprimar-se.

dietasUna amiga va fer una dieta que consistia en dues cullerades del suc de l’arrel d’un arbre, amb suc de llimona i un pessic de caiena. Amb això ja havia dinat. Evidentment va aconseguir perdre uns quilos. També hi ha una dieta que consisteix en prendre infusions de mel i canella. Una altra et recomana aigua amb una mica de sal marina i vinagre de poma.

Tarragona pertany al anomenat primer món (Almenys de moment) on molta gent té un problema de sobrepès o d’obesitat directament. En part per la vida sedentària que portem però també per la nostra alimentació: Mengem massa? Un grup de gent encapcelat per Jairo Restrepo diuen que es per culpa de l’adob que fem servir. Des de fa uns anys hem passat a emprar nitrats derivats del petroli com adob. Que aporten molt minerals a la nostra dieta però no tots. Jairo afirma que la falta d’alguns minerals es la que provoca que sempre ens vingui de gust menjar alguna cosa més. Perquè el nostre cos busca els minerals que li falten. Per això demana tornar a fer servir el fem com adob per tancar el cicle dels minerals.

La tecnologia dels aliments està avançant molt els darrers anys, lo que s’ha traduït en una oferta molt amplia d’aliments industrials: bolleria industrial, begudes com la cocacola, llaminadures, etc., que es produeixen en sèrie i tenen un alt contingut en sucres i grasses poliinsaturades.

Aixó sí, als supermercats trobem infinitat de productes per aprimar se, reduir el colesterol, etc. Per compensar.

I molts productes que prometen fer miracles. Hem de dir que a Espanya i a Catalunya la llei és molt suau en quant a comprovar els seus efectes. Només prohibeix que faci mal, que tingui efectes secundaris, pero no assegura que tingui els efectes que diu al paquet. Això fa que probablement molts productes no tenen millors resultats que un placebo.

Per altra banda, cada cop creix més el consum de productes naturals. A Tarragona els darrers anys han augmentat les botigues de productes ecològics i naturals. L’agricultura de proximitat i directe de l’agricultor també es valora cada cop més. I, com vam veure a un dels nostres programes, també creixen les persones veganes i vegetarianes que, com ens van explicar, és mes que una dieta, es un mode de vida.

Aquesta atenció creixent en el menjar ha fet que alguns investigadors parlin de la medicalització de l’alimentació: considerar els aliments pels seus efectes sobre el cos i estructurar l’alimentació segons el nostre estat de salut. Per exemple, l’all té propietats antibiòtiques i el té vermell ajuda a eliminar liquids.

Una altre cosa que em fa gracia es que, tot el que venen, per l’efecte efecte, ja sigui reduir greix, colesterol, etc. sempre ha d’anar acompanyat d’una dieta saludable i una mica d’exercici. Jo vull donar un consell gratis als nostres oïdors: Masturbar-se abans d’anar a dormir acompanyat d’una dieta saludable ajuda a reduir el colesterol.

Per parlar de tot això avui tenim aquí un altre cop als companys de nutriestil&sports que ja van venir una vegada.