Programa Mobilitat


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-mobilitat-audios-mp3_rf_11062059_1.html&#8221; title=”Programa Mobilitat”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem parlat de mobilitat. De quins problemes tens per moure’t per Tarragona i quines solucions es poden donar.
Quines mancances té la ciutat i com es pot fer per apostar pel transport public.

Avui parlarem de mobilitat. El segle XX se’ns dubte passarà als llibres d’història per ser una societat pensada per viure per i des del cotxe. Tenir cotxe propi significava “llibertat” al somni americà dels anys 80. La industria automobilística es de les més importants al nostre PIB i no solament “tenir cotxe” marca un status social si no també “quin cotxe tens”.

Carla- Així les ciuta12923363_10209334685313428_1802920310914912782_nts com Tarragona, que ja vam veure la setmana passada que té més de dos mil anys d’història. S’han hagut d’adaptar com han pogut a aquesta nova realitat i créixer pensant en el cotxe: Els blocs tenen pàrquing, els carrers son més amples i amb zones d’aparcament, etc. Tot això ens ha portat molts inconvenients.

La generació dels nostres pares serà recordada per haver cremat/gastat la meitat del petroli que hi havia al món. Nosaltres anem camí de gastar l’altre meitat. Què passarà després? No se si recordareu les pel·lícules de Mad Max, on vivien un futur post-apocalíptic on la gent matava per un litre de benzina. Serà aquest el futur que ens espera?

Un altre inconvenient es la contaminació. Les grans ciutats tenen molts problemes quan passen uns dies sense vent i fins i tot han hagut dies que han prohibit la circulació dels cotxes. Per això les autoritats sempre recomanen viatjar en transport public. Però… de veritat aposten pel transport public? Nosaltres avui ens centrarem en Tarragona. Com fem sempre.

Tarragona no està gaire pensada per fer servir el transport públic. Lestació de tren es troba a un racó de la ciutat molt allunyada del centre, dels hotels de la ciutat o de la estació d’autobusos i on es impossible aparcar. Això li hem d’afegir que el 90% dels trens arriben amb retard. Això fa que no el puguis agafar si tens una feina amb un horari. Qui té una feina sense horari?

O que hagis de creuar tota Tarragona corre’ns carregat de maletes per arribar a temps a l’estació d’autobusos per agafar el bus que et portarà a Vilaseca, Constantí o el que sigui teu destí definitiu. Per no parlar de la estació d’AVE. On la gent que baixa pensat que arriba a Tarragona es veu al mig de la muntanya i de vegades surt més car el taxi fins Tarragona que el bitllet de tren.

Tampoc està pensada per moure’t en cotxe, ja que no tens puesto per aparcar. Els parquins son molt cars i tota Tarragona es zona blava, verda o taronja. Quines mesures pren l’ajuntament? Fa poc van inaugurar un cotxe amb càmera que permet detectar els vehicles que no tenen tiquet sense que l’agent hagi de baixar del vehicle. Es cert que hi han uns parquins disuasoris que permeten aparcar al cementiri o a Joan XXIII i anar caminant per Tarragona però son insuficients i sempre estan plens.

El bus, potser es la millor opció per moure’t tot i ser força car: 1,5€ el viatge. De fet, es un dels més cars de tot l’Estat. Es poden comprar abonaments més econòmics per la gent que l’agafa tots els dies però caduquen i acabes pagant viatges que no fas servir. Això no impedeix que l’empresa municipal d’autobusos sigui deficitària i estigui endeutada. Es fa la millor gestió?

A les pel·lícules americanes veiem que molta gent prefereix moure’s en taxi i veiem que molts vehicles dels que circulen pels carrers son taxis. Podria ser una bona opció si s’apostés per vehicles elèctrics o hibrits. Ara que a Tarragona, la ciutat amb el taxi més car de tot l’estat, això es inviable.

També hem d’afegir que Tarragona es una ciutat disgregada en barris. Sant Salvador, Bonavista o Sant Pere i Sant Pau viuen tant allunyats del centre que l’únic que els diferencia de pobles com La Canonja o Constantí es que no tenen ajuntament propi.

De fet, als barris sempre diem: “Nem a Tarragona” quan hem d’anar al centre. Així el concepte que tenim a aquestos barris es que no vivim a Tarragona. Això es deu a que no estem connectats amb el centre i quan hem d’anar-hi, hem d’agafar el cotxe o el bus.

Abans, per baixar a Tarragona des de Sant Pere i Sant Pau caminant o en bici havíem d’agafar un camí de terra i pedres pel mig del camp des de La Muntanyeta fins l’Oliva, camí que no tenia cap il·luminació de nit. Per sort, farà uns anys van arreglar la carretera i li van fer una vorera que permet baixar caminant i que es força utilitzada. Tot un luxe que no té Sant Salvador, des d’on anar caminant a Tarragona o en bici significa jugar-te la vida.

Es que, Tarragona no està pensada per moure’t en bici. Dels carrils-bici que tenim només un està pensant per desplaçar-te pels barris de Ponent i només pels barris ja que al arribar a Tarragona t’has de barallar amb els cotxes per rotondes i carrers. Els altres carrils-bici, al parc de Francolí o al Far, son d’esbarjo per qui vulgui agafar la bici per passejar.

També sobta que a Tarragona, sent una ciutat turística no hi hagi bicicletes de lloguer com el bicing de Barcelona o iniciatives particulars com les que hi han a Salou, Cambrils, etc. Perquè un altre problema que tens si viatges en bicicleta es el pàrquing. Sí que hi ha puesto per aparcar la bici però sense cap vigilància. Un altre inconvenient es que no es pot pujar la bici a l’autobus.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s