Entrevista a Roger Pla


IMATGE_841046c1ea577a2e52c890272ce536fb270Pel programa que farem sobre Sanitat hem entrevistat al cap dels serveis territorials de Sanitat de la Generalitat amb qui hem donat un repàs dels temes d’actualitat que hi han a Tarragona.

<a href=”http://www.ivoox.com/doctor-rogeer-pla-audios-mp3_rf_11364726_1.html&#8221; title=”Doctor Rogeer Pla”>Ir a descargar</a>

 

Anuncis

Programa sobre diferents capacitats


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-diferent-mobilitats-audios-mp3_rf_11315741_1.html&#8221; title=”Programa de diferent mobilitats”>Ir a descargar</a>

Avui hem convidat a gent a diferents capacitats. Persones que de vegades tenen problemes per creuar el carrer. Jordi per exemple ens ha explicat que hi han carrers per on no passa mai per la senzilla raó que no pot.

Tarragona té moltes mancances en aquest tema, tant de bo es posin fill a la agulla i les vagin solucionant.

 

Avui volíem parlar de discIMG_20160426_214446597apacitats però ens han dit que no s’ha de fer servir aquest mot per ser discriminatori per això parlarem de persones amb diferent mobilitat.

De vegades pensem que les persones amb movilitat reduïda sigui un món llunyà però tothom podem tenir aquestes necessitats, de fet, la gent gran, a lo que tots aspirem a ser algun dia, tenen en la majoria de casos mobilitat reduïda. Això hem d’afegir casos de incapacitat temporal com trencar-se una cama, etc. Mai sabem com ens podem veure però vivim com si aquesta realitat no existís.

Carla- Les ciutats no estàn preparades i fer les tasques més simples del dia a dia es torna una aventura i molt més car.

La CEE ha aprovat una llei que obliga a totes les ciutats estar preparades per anar amb cadira de rodes. Això vol dir que a prop de les escales han d’haver rampes amb un 8% de pendent com a màxim. Voreres han de tenir dos metres i mig d’amplada i han d’haver rampes a tots els passos de vianants. Tot això està molt bé, per desgracia els ajuntaments tenen vuit anys per posar-s’hi al dia i tot indica que apuraran fins l’ultim dia.

Tot això es necessari no només per les persones que es desplacen en cadira de rodes, també es per la mare o el pare que porta un nadó o la senyora gran que porta el carro ple de compra.

Les voreres acostumen a tenir més d’un metre d’amplada però després arribes al arbre, al semàfor o a la senyal de transit i et trobes un barrera arquitectònica que no et deixa passar. Què pots fer llavors? Baixar i anar esquivant cotxes.

A Tarragona l’accessibilitat va per barris. Per la Rambla no et trobes massa problemes, però no penseu en passejar per la Part Alta. Al barris de Ponent o a Sant Pere i Sant Pau les voreres son massa estretes i quan te trobes un poste o un senyal no pots passar. Sant Salvador, en canvi porta anys pensat per discapacitats. Tots els comerços tenen rampa per entrar còmodament i les voreres son força amples. Això es perquè allà hi ha la Residencia de Grans Discapacitats. Aquesta es la solució? Adaptar només un barri i concentrar els discapacitats?

Tarragona es una ciutat sensibilitzada? Divendres passat la regidora de serveis socials Ana Santos va proposar una moció que va ser aprovada per unanimitat per retirar el copagament a les persones amb discapacitat. Explicava Ana Santos que els discapacitats ja tenen força despeses extra com les cadires, grues, cotxes adaptats, etc. Com per haver d’assumir una part dels medicaments.

I es que, tenir diferent mobilitat no es gens barat, al preu de la cadira de rodes, li hem d’afegir un cotxe adaptat, si es canvi automàtic es més fàcil d’adaptar. Només cal modificar accelerador i fre per a que un minusvàlid el pugui conduir. Perquè poden conduir? I Per què no? El problema es pujar tant si el portes com si no. Hi han diferents invents. Una mena grua situada al sostre del vehicle (Com si fos la baca) es lo més econòmic però molt incomode o una rampa com la que porten els autobusos adaptats. I clar, s’ha de treure el seient.

Per això molts aposten pel transport públic. Els autobusos cada dia estan més preparats però arribarà el dia que estaran tots? Esperem que si. El tren en canvi deixa molt que desitjar. L’estiu passat un jove de el Vendrell va recollir signatures per demanar una rampa que li permetés pujar al tren per anar a Barcelona on estudiava. L’ajuntament va preferir pagar-li el taxi fins Sant Vicenç de Calders que adaptar la estació. A Tarragona hauria sigut molt pitjor. Perquè tens un munt d’escales per anar a buscar el teu voral.

Un altre tema es l’esport o les activitats a l’aire lliure. Em vist que la fundació Handix es dedica a organitzar activitats com l’esqui, barranquisme, escalada, si no poseu aquesta cara: Escalada. Tot un somni per a gent per la que sortir al carrer ja pot suposar un problema. Això activitats que surten força cares. I cal molta ajuda perquè anar a la platja o al parc resulta impossible sense un monitor que t’ajudi.

L’altre dia vam fer un passejada per l’anella verda i ens parlàvem d’adequar els camins i les senyalitzacions però ningú parlava de fer-la transitable en cadira de rodes. Estem a anys llum de tenir alguna ruta accessible a tothom com si té Manresa que en té dues.

El Parc del riu Francolí sembla força adaptat per passejar, però de vegades et trobes una barrera infranquejable o una rampa suïcida. Molt pitjor està el Parc de la Muntanyeta que està al costat del Centre de Paràlisis del mateix nom. Seria massa demanar poder sortir a passejar pel parc?

Tot i això les barreres arquitectòniques amb les que s’enfronten aquestes persones no son només físiques, també tecnològiques. Actualment la tecnologia es important x tot el q fem i necessiten tenir adaptacions q els permeti estar al dia i comunicar-se a traves del mòbil, de l’ordinador, etc.

Fins fa poc, les persones cegues havien de comprar un iphone, ja que eren els únics preparats per llegir textos. Avui dia, per sort hi han altres models més econòmics que també incorporen aquestes funcions.

I es que, tot es dissenya sempre pensant en les persona “bípedes” falta una sensibilització a l’hora de dissenyar els aparells i també la casa on sovint els interruptors estan massa alts, les guies del alumini no permeten sortir a la terrassa, el plat de dutxa, etc. Tot un seguit de reformes que has de fer quan et compris una casa nova. Això si no has d’afegir un matalàs especial, una grua, etc. Al final les despeses de la casa es multipliquen per 2,7.

 

Associació de Paràlisis Cerebral La Muntanyeta


Jaume-MaríHem entrevistat a Jaume Marí que es el director de l’Associació Provincial de Paràlisis Cerebral de Tarragona “La Muntanyeta”.
Ens ha explicat el problemes que tenen per anar a Sant Pere i Sant Pau i fins i tot, al Parc de La Muntanyeta que el tenen al costat i fins fa poc no podien accedir.

També ens ha explicat que el copagament provoca pobresa extrema en alguns malalts que han de passar amb 100€.

La llei de dependència de Zapatero estava bé però mai va tenir prou dotació econòmica.

 

 

<a href=”http://www.ivoox.com/jaue-mari-muntanyeta-audios-mp3_rf_11309074_1.html&#8221; title=”Jaue Mari de la Muntanyeta”>Ir a descargar</a>

Club Social La Muralla


IMG_20160418_191518232

Hem parlat amb gent del Club Social La Muralla que ens han explicat la obra de teatre que estan preparant  i que representaran el dia 27 al Museu Arqueològic.
També ens han explicat que no hem de dir discapacitats ja que es una paraula pejorativa. Per això la OMS recomana dir: “Persones amb diferent mobilitat”.

<a href=”http://www.ivoox.com/club-social-la-muralla-audios-mp3_rf_11286139_1.html&#8221; title=”Club Social La Muralla”>Ir a descargar</a>

Programa sobre llibres


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-llibres-audios-mp3_rf_11228081_1.html&#8221; title=”Programa Llibres”>Ir a descargar</a>

Aquest dissabte es Sant Jordi, a Catalunya tenim la tradició de regalar una rosa i un llibre. A més es el dia internacional del llibre. Això fa que dissabte sigui el dia dels llibres. I es que, no es poca cosa: Els llibreters esperen vendre prop de 1.4 milions de llibres a Catalunya. Gran part de les vendes de tot l’any. Així tote13012775_10209445026871898_8599453129581081508_ns les llibreries trauran les taules fora o col·locaran una paradeta a la Rambla Nova de Tarragona. Perquè es un dia de passejar per la Rambla i mirar llibres. Es una data obligada de tots els tarragonins, com la baixada de l’àliga, les dames i vells, concurs de castells, etc.

De fet, a la Rambla Nova, no només trobem les llibreries: Partits polítics, plataformes com la PAH, associacions de tot tipus, fins i tot pots trobar als alumnes de l’institut recaptant diners pel viatge de fi de curs. Tots aprofiten per fer-se veure i es que, si no estàs a la Rambla per Sant Jordi… No existes. També es el dia que se’ls gira més feina als escriptors. A tot a reu et demanen fer acte de presencia per dedicar llibres als possibles compradors. A més de portar el darrer mes de presentació en presentació donant a conèixer el llibre.

Perquè els llibres no es venen sols, a no ser que porti al títol: “Harry Potter”. Però també hem de dir que J.K.Rowling les va passar molt magres fins que les seves novel·les van començar a tenir èxit. També li va costar molt que alguna editorial acceptes publicar-la, deien que els nens moderns no estaven per llegir novel·les de bruixots tant llargues. També sobta que el llibre de Belen Esteban vengui més que el de Mario Vargas Llosa. Així es difícil saber quins llibres tindran èxit o no. Però una cosa està clara, no n’hi prou amb fer una gran obra, el marketing, la distribució i la edició son molt importants.

La edició es la gran desconeguda. Un cop l’escriptor té el manuscrit enllestit comença una altre feina. La portada, la maquetació, correcció, etc. També molt importants, potser més. Ja que seran les coses que veuràs quan agafis el llibre a la llibreria i li facis un cop d’ull. Què fa en aquell moment que agafis tal o qual llibre? La portada sovint, altres la presentació però altres, serà el fragment que escollim i llegim a l’atzar. Al menys jo.

Després sempre parlem del boca orella però avui dia un llibre necessita publicitat per arribar a triomfar. A les llibreries veiem cartells molt vistosos de les ultimes novel·les d’èxit al costat d’una bona pila d’exemplars. En canvi, d’altres llibres no arriben a totes les llibreries i s’han de conformar amb portar un parell d’exemplars a les més importants?

 

 

Entrevista a Alvaro Solà


Pel programa del dia 26

Alvaroen el que parlarem de discapacitats hem entrevistat a l’Alvaro Solà, un noi de Tarragona amb transtorn per deficit d’Atenció i hiperactivitat. Ens ha explicat els problemes amb que es va trobar la seva mare fins que li van diagnosticar el TDAH. També ens ha explicat que fa de voluntari acompanyant gent amb cadira de rodes, els problemes que es troben.

I que cada dia treballa per canviar el món… Per fer un món més just.

 

<a href=”http://www.ivoox.com/entrevista-a-alvaro-sola-audios-mp3_rf_11187122_1.html&#8221; title=”Entrevista a Alvaro Solà “>Ir a descargar</a>

Programa Excursionisme


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-excursionisme-audios-mp3_rf_11141483_1.html&#8221; title=”Programa Excursionisme”>Ir a descargar</a>

Hem de dir que aquest programa resultava una mica complicat. Primer perquè (Que no hem sentin els convidats) es un tema que no controlem i segon perquè aquesta setmana hem estat ocupats en altres temes i no l’hem pogut preparar bé però trobo que hem aprés moltes coses i esperem que els nostres oïdors també.

El bon temps i l’arribada de la primavera conviden més que mai a aprofitar el nostre entorn més proper, i a redescobrir-lo amb excursions i sortides per algunes de les meravelles naturals o patrimonials que tenim repartides pel territori. Propostes per fer a peu, en vehicle o en bicicleta, d’arreu del Camp de Tarragona. És el moment, per tant, de seleccionar, apuntar a l’agenda, preparar la motxilla i perdre-us per alguns d’aquests bells paratges que tenim ben a prop.

La tradició excursionista a les comarques de Tarragona es remunta a finals del segle XIX, quan l’ús tradicional de la muntanya coincidí amb els usos de lleure i científic, que de mica en mica l’han anat substituint. El 1926 es publica la primera guia itinerària de la Serra de Montsant, les Muntanyes de Prades i la Serra de la Llena, fruit de la recerca de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus. Ja a l’any 1975 destaca la creació del primer tram de GR (Gran Ruta) de la Península, que es marcà a Tivissa. Així, aquesta afició ha arribat amb força fins avui en dia, i queda reflectit tant per l’augment de guies i mapes excursionistes publicats com per l’increment constant d’excursionistes federats.

Es que, a Tarragona som molt afortunats. No només tenim platges, també tenim la muntanya molt a prop. Cosa que permet una escapada de cap de setmana o anar un diumenge i fer una excursió. Avui dia, el vano d’activitats que es poden realitzar a la muntanya es molt divers. Des del senderisme, on no fa falta cap preparació ni quasi equipament, fins l’escalada o espeleologia on cal preparació física i un equip força car.Excursionisme

Son molts els grups que queden a les nostres comarques per gaudir de la muntanya i a tots els nivells. També hi ha molts grups que defensen els paratges naturals dels nostres voltants. Com per exemple, el grup Salvem la platja llarga, que defensa la conservació del Bosc de la Marquesa i els voltants de la platja llarga, un entorn natural de gran bellesa i on es poden fer excursions amb unes vistes incomparables i arribant a diverses platges naturistes que es troben al mateix bosc.

Diumenge mateix, com dèiem a les noticies, hi va haver una caminada veïnal per l’Anella verda, reivindicant vies toves i rutes verdes que connectin els diferents municipis i barris de Tarragona.

Per aquells amants de la muntanya que vulgueu gaudir de les nombroses possibilitats que aquesta ens ofereix, parlarem avui amb persones relacionades amb l’excursionisme.

 

 

 

Programa Mobilitat


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-mobilitat-audios-mp3_rf_11062059_1.html&#8221; title=”Programa Mobilitat”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem parlat de mobilitat. De quins problemes tens per moure’t per Tarragona i quines solucions es poden donar.
Quines mancances té la ciutat i com es pot fer per apostar pel transport public.

Avui parlarem de mobilitat. El segle XX se’ns dubte passarà als llibres d’història per ser una societat pensada per viure per i des del cotxe. Tenir cotxe propi significava “llibertat” al somni americà dels anys 80. La industria automobilística es de les més importants al nostre PIB i no solament “tenir cotxe” marca un status social si no també “quin cotxe tens”.

Carla- Així les ciuta12923363_10209334685313428_1802920310914912782_nts com Tarragona, que ja vam veure la setmana passada que té més de dos mil anys d’història. S’han hagut d’adaptar com han pogut a aquesta nova realitat i créixer pensant en el cotxe: Els blocs tenen pàrquing, els carrers son més amples i amb zones d’aparcament, etc. Tot això ens ha portat molts inconvenients.

La generació dels nostres pares serà recordada per haver cremat/gastat la meitat del petroli que hi havia al món. Nosaltres anem camí de gastar l’altre meitat. Què passarà després? No se si recordareu les pel·lícules de Mad Max, on vivien un futur post-apocalíptic on la gent matava per un litre de benzina. Serà aquest el futur que ens espera?

Un altre inconvenient es la contaminació. Les grans ciutats tenen molts problemes quan passen uns dies sense vent i fins i tot han hagut dies que han prohibit la circulació dels cotxes. Per això les autoritats sempre recomanen viatjar en transport public. Però… de veritat aposten pel transport public? Nosaltres avui ens centrarem en Tarragona. Com fem sempre.

Tarragona no està gaire pensada per fer servir el transport públic. Lestació de tren es troba a un racó de la ciutat molt allunyada del centre, dels hotels de la ciutat o de la estació d’autobusos i on es impossible aparcar. Això li hem d’afegir que el 90% dels trens arriben amb retard. Això fa que no el puguis agafar si tens una feina amb un horari. Qui té una feina sense horari?

O que hagis de creuar tota Tarragona corre’ns carregat de maletes per arribar a temps a l’estació d’autobusos per agafar el bus que et portarà a Vilaseca, Constantí o el que sigui teu destí definitiu. Per no parlar de la estació d’AVE. On la gent que baixa pensat que arriba a Tarragona es veu al mig de la muntanya i de vegades surt més car el taxi fins Tarragona que el bitllet de tren.

Tampoc està pensada per moure’t en cotxe, ja que no tens puesto per aparcar. Els parquins son molt cars i tota Tarragona es zona blava, verda o taronja. Quines mesures pren l’ajuntament? Fa poc van inaugurar un cotxe amb càmera que permet detectar els vehicles que no tenen tiquet sense que l’agent hagi de baixar del vehicle. Es cert que hi han uns parquins disuasoris que permeten aparcar al cementiri o a Joan XXIII i anar caminant per Tarragona però son insuficients i sempre estan plens.

El bus, potser es la millor opció per moure’t tot i ser força car: 1,5€ el viatge. De fet, es un dels més cars de tot l’Estat. Es poden comprar abonaments més econòmics per la gent que l’agafa tots els dies però caduquen i acabes pagant viatges que no fas servir. Això no impedeix que l’empresa municipal d’autobusos sigui deficitària i estigui endeutada. Es fa la millor gestió?

A les pel·lícules americanes veiem que molta gent prefereix moure’s en taxi i veiem que molts vehicles dels que circulen pels carrers son taxis. Podria ser una bona opció si s’apostés per vehicles elèctrics o hibrits. Ara que a Tarragona, la ciutat amb el taxi més car de tot l’estat, això es inviable.

També hem d’afegir que Tarragona es una ciutat disgregada en barris. Sant Salvador, Bonavista o Sant Pere i Sant Pau viuen tant allunyats del centre que l’únic que els diferencia de pobles com La Canonja o Constantí es que no tenen ajuntament propi.

De fet, als barris sempre diem: “Nem a Tarragona” quan hem d’anar al centre. Així el concepte que tenim a aquestos barris es que no vivim a Tarragona. Això es deu a que no estem connectats amb el centre i quan hem d’anar-hi, hem d’agafar el cotxe o el bus.

Abans, per baixar a Tarragona des de Sant Pere i Sant Pau caminant o en bici havíem d’agafar un camí de terra i pedres pel mig del camp des de La Muntanyeta fins l’Oliva, camí que no tenia cap il·luminació de nit. Per sort, farà uns anys van arreglar la carretera i li van fer una vorera que permet baixar caminant i que es força utilitzada. Tot un luxe que no té Sant Salvador, des d’on anar caminant a Tarragona o en bici significa jugar-te la vida.

Es que, Tarragona no està pensada per moure’t en bici. Dels carrils-bici que tenim només un està pensant per desplaçar-te pels barris de Ponent i només pels barris ja que al arribar a Tarragona t’has de barallar amb els cotxes per rotondes i carrers. Els altres carrils-bici, al parc de Francolí o al Far, son d’esbarjo per qui vulgui agafar la bici per passejar.

També sobta que a Tarragona, sent una ciutat turística no hi hagi bicicletes de lloguer com el bicing de Barcelona o iniciatives particulars com les que hi han a Salou, Cambrils, etc. Perquè un altre problema que tens si viatges en bicicleta es el pàrquing. Sí que hi ha puesto per aparcar la bici però sense cap vigilància. Un altre inconvenient es que no es pot pujar la bici a l’autobus.