Programa sobre Veganisme


<a href=”http://www.ivoox.com/programa-sobre-veganisme-audios-mp3_rf_10901340_1.html&#8221; title=”Programa sobre veganisme”>Ir a descargar</a>

En aquest programa hem parlat de les diferents dietes que hi han: Vegetarians, Vegans, crudivegans.
L’associació Serás su voz  nos ha explicado los motivos, sobre todo morales que tienen para escoger, más que una dieta una filosofia de viCarla- da y Sonia, nutricionista de Nutriestil&esport nos ha explicado los problemas que puede llevar una dieta vegana y como solucionarlos.kvYgGO7D

Avui volem parlar de dietes compromeses. La nostra alimentació és molt important pel nostre cos, ja que determina gran part de la nostra salut, i influeix fins i tot en el nostre estat d’ànim i les nostres emocions. Però, a més, la nostra alimentació té importants repercussions al nostre entorn.

Menjar carn o peix semblen els exemples més evidents, però hauríem de parlar del transport de verdures i fruites fora de temporada que han viatjat per mig món fins arribar a la nostra taula. Això suposa una gran despesa d’energia i consum de petroli. També tenim grans zones d’hivernacles al nostre país, que requereixen molta energia i aigua.

La gastronomia també es un art i es molt cultural. A qualsevol viatge es tant important testar els plats típics de la zona com visitar els monuments famosos. I és que la nostra forma d’alimentar-nos és una cosa que portem gravada de manera profunda. Als estudis sobre multiculturalitat moltes vegades es posa l’alimentació com exemple d’allò que tenim culturalment més arrelat: a cap lloc es menja com a casa. En una migració, l’alimentació és un element que sol sorprendre pel que costa habituar-se als nous sabors.

Per altra banda, hi han moltes persones que, veient les repercussions negatives de la nostra alimentació opta per canviar la seva dieta i fer-la més èticament responsable. Hi ha tot un món de maneres de menjar que, en molts casos, a més, es defensen com millors per a la salut. Trobaríem tantes dietes com persones, però començarem per nombrar algunes de les més importants.

El vegetarià no menja carn d’animal, però en canvi, si que menja derivats danimals que no impliquen la seva mort com els ous, la mel, la llet i tots els seus derivats i en molts casos mengen peix. Dins dels vegetarians, trobem els Ovolactovegetarians, ovovegetarians i lactovegetarians segons si mengen o no ous o lactis.

Després estan els vegans que ja no mengen res d’origen animal, ni tants sols la mel i tampoc peix. Expliquen que ho fan perquè tots els productes derivats dels animals impliquen el seu sofriment, com per exemple les granges de gallines que estan en gàbies molt petites per produir ous. I ens falta un altre, que son els crudivegans que només mengen aliments d’origen vegetal que no hagin sigut processats a més de 40 graus. Pensen que a aquesta temperatura els aliments comença’n a perdre les seves proteïnes i propietats. La seva lògica és la mateixa que faria què mai li posaríem a l’amanida l’oli que hem fet servir per fregir.

Per una altre banda, trobem la dieta paleo. Aquesta dieta defensa menjar verdures, carn i peix però com feient els nostres avantpassats al paleolític. Sense menjar tants carbohidrats i fugint dels aliments massa processats. Farines, hamburgueses i sobre tot, del sucre que es la benzina del nostre cos però l’excés provoca molts problemes.

Els motius pels quals una persona decideix fer alguna d’aquestes dietes son molt variats i anem a enumerar uns quants.

Alguns son vegans perquè diuen es l’estat natural del nostre cos i que menjar carn es una aberració per la que no estem preparats. Som vegetarians per naturalesa? L’home descendeix del mico, que es un animal vegetarià que només menja fruita i verdura, de fet els micos serien tots crudivegans ja que a la natura no existeixen aliments processats a més de 40 graus.

Altres en canvi, sostenen que el nostre cos ja ha evolucionat i el nostre estomac s’ha reduït de mida i no està preparat ja per tenir una dieta crudivegana. Inclús alguns afirmen que va ser aquest canvi de dieta el que va fer que evolucionéssim ja que la carn i el peix ens dona més proteïnes i redueix els temps que hem de dedicar a buscar i digerir aliments.

Altres diuen que portem una dieta molt insana. Morgan Spurlock, un cineasta americà va fer un documental, on va estar 30 dies menjant al Macdonals tres cops al dia. Va experimentar sobrepes, canvi d’humor, disfunció sexual i dany al fetge. De fet, el metge li va suplicar que deixés l’experiment. Morgan va arribar a dir: “Sento que el meu cos m’odia”.

Això també passa amb els lactis. Som mamífers però a la natura deixem de veure llet als dos, tres anys com a molt. No es natural veure llet sent adult. Però ena la recomanen perquè porta Calci. Hi ha gent que ha eliminat els lactis de la seva dieta i diuen que se senten molt millor en general.

Altres com l’associació Animanaturalis denuncien el maltractament al que estan sotmesos els animals a les granges avui dia. Els animals son apartats de les seves mares tal com neixen i creixen tancats en un metre quadrat on no es poden ni girar, molt menys caminar. Amb una tuberia que els alimenta i altre que recull els seus residus. Demanen fer-lo per solidaritat amb els animals per no finançar aquest maltractament ni col·laborar amb ell. Som els consumidors de carn responsables?

Res a veure amb les imatges que veiem a la tele on es veu el xai en llibertat corrent muntanya amunt darrera de la seva mare. Una altre imatge que hem vist tots es la del sexador de pollastres, que va mirant els pollets i va llençant els mascles a una caixa i les femelles a l’altre. La imatge que no veiem mai es com una de les dues caixes (Si son gallines ponedores els mascles i si son pollastres d’engorde les femelles) van directament al contenidor on moren aplastats en una muntanya de cadàvers.

També hi ha qui diu que tot aquest patiment al que sotmeten als animals queda impregnat a la seva carn. Al cap i a la fi, som química i tots els nostres sentiments, com l’estrès son hormones com l’adrenalina o el cortisol que circulen pel cos de l’animal i queden a la seva carn. Per no parlar del clembuterol, excés d’antibiòtics i la infinitat de productes químics que donen als animals. Quan naltros ens mengem la seva carn… Passen al nostre cos?

Per no parlar de la mala alimentació que els hi dónen per reduir costos i que provoquen greus malalties en els animals. Aquestes han sigut notícia quan tenien repercussions en la nostra salut, com per exemple el cas de les vaques boges o la grip aviar. A més, molts denuncien que no se sap els efectes que tenen molts components químics que donem als animals sobre la nostra salut perquè no s’estudia, però que probablement son molt dolents.

Carla- També està la sostenibilitat. La quantitat de carn que mengem a Tarragona només es menja a lanomenat primer món, per sort! Perquè això ja fa que es destini una tercera part de l’agricultura mundial a alimentar aquests animals. Això es insostenible. Farem el típic acudit de que si tots els xinesos mengessin un ou a la setmana (1.300 milions/7=186 milions de gallines) no hi hauria prou terra al món per plantar el blat o el blat de moro que caldria per alimentar totes aquestes gallines. Ni tampoc hauria prou aigua dolça al món per regar-ho tot. Per tant, la dieta que portem és privilegiada però insostenible i no hi pot tenir accés tothom.

I es que de vegades veiem a la tele recomanacions per estalviar aigua, ens diuen que dutxant-nos en comptes de banyar-nos estalviem cent litres d’aigua, la cisterna del vàter buit, etc. No es menciona que el consum humà es un petit tant per cent i que la principal despesa d’aigua son les plantacions per alimentar els animals de les granges.També es podrien explicar que menjant verdura en comptes de carn estalviarien molta més aigua que seguint aquests consells Per què no parlem mai de l’aigua que cal per alimentar una vedella o un porc?

Un altre problema es la contaminació. Les granges actuals tenen milers, de vegades milions d’animals, això provoca una quantitat enorme de residus i tenen un problema per reciclar-los. Els purins en moltes vegades han generat casos de contaminació de terres i d’aqüífers.

Aquestos residus podrien ser l’adob que alimentés les plantes i tornés els minerals a la terra tancant el cicle. Als països desenvolupats tenim un excés de residus i un problema per gestionar-los. En canvi, als països “poc” desenvolupats es genera l’efecte contrari. La terra es fa servir per cultivar el blat de moro que alimenta els animals de les granges del primer mòn. Llavors, cada vegada té menys minerals i per tant, es més pobra. Això fa que els països empobrits siguin cada cop més pobres mentre que els rics tinguin un excés de recursos. Com passa sempre.

Una altre demanda son els aliments processats. Molta gent reclama que als supermercats hi han molts aliments com la farina o la sal que estan tant processats que han perdut les seves propietats beneficioses. I demanen tornar al menjar tradicional i ecològic.

L’augment del consum d’aquest tipus de productes fa que aquests siguin cars i que s’hagin creat molts controls per saber quin producte és ecológic. En aquest sentit, es denuncia que hi ha molts més controls per assegurar-se de que un aliment és eco+logic i que, per tant, no ha estat tractat amb res químic, que per assegurar-se que els aliments que han estat tractats amb químics son comestibles i no tenen un excés de sulfats.

Per altre banda, tots tenim amigues vegetarianes que han hagut de deixar la dieta per recomanació mèdica. Per exemple, al quedar-se embarassada, el metge et diu:

-”Amb el teu cos fes el que volgués però el teu fill necessita les proteïnes de la carn i del peix per arribar a formar-se”.

Aquesta recomanació també té tot un debat mèdic, amb defensors i detractors de les bondats per la salut d’aquest tipus de dietes.

En aquest sentit, molts metges i dietistes també aconsellen ingerir complements alimentaris per fer un aporte de proteïnes i nutrients que ens falta a la dieta vegana. Per això parlar de tot això hem convidat a la Monica Ors, activista d’Animanaturalis, amb Jordi Cano, de Vegans de Tarragona i la Sonia Gonzalez, nutricionista que treballa al barri, a Nutri&Esport. També em entrevistat a la Elena Vidal coahing de nutrició especialitzada en alimentació natural.

 

Anuncis

One thought on “Programa sobre Veganisme

  1. Retroenllaç: NutriEstil&Esport participa a un programa sobre veganisme de Radio Sant Pere i Sant Pau | Nutriestilesport

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s